Esgambi Teatre, companyia de nova creació que té com a intenció posar en escena projectes de creació pròpia amb un segell característic que els faci fàcilment recognoscible, presenta la seva visió personal del musical ‘Fum de Caliquenyo’, estrenat durant la Festa del Mercat de l’any passat per commemorar el centenari de la primera pedra del Pont Penjat d’Amposta. En aquesta ocasió la companyia novell, que compta entre els seus membres amb els autors de la música i el text, ha fet una versió personal a través de la revisió del text i la música i amb un repartiment d’actors completament nou, escollits a través del càsting realitzat durant la primavera d’enguany.
El projecte consta de diverses fases de producció, la primera de les quals ha estat l’esmentat càsting. Una de les fases en les que s’ha treballant recentment ha estat l’enregistrament d’un CD amb totes les cançons del musical. Aquest CD veurà la llum abans de l’estrena del 20 d’agost. En aquest enregistrament han participat tretze actors-cantants i gairebé una vintena de músics. Tanmateix, durant el mes de juliol s’ha començat a treballar en la posada en escena i s’han realitzat els primers assajos de l’obra que culminaran amb estage de treball intensiu durant deu dies al mes d’agost. Esgambi Teatre està format per Núria Giménez (directora teatral), Tomàs Simón (director musical i compositor de la música), J. Miquel Simón (autor del text), Maria Pons (escenògrafa) i Roser Alemany (encarregada de producció). Tots els seus components són de les Terres de l’Ebre o fortament vinculats a elles.
‘Fum de Caliquenyo’, ambientada a l’Amposta del 1915 és la història d’amor de Saoret i Maria, dos joves de la ribera que, malgrat l’enemistat familiar i les males arts de Joanet –un senyorito que està acostumat a aconseguir tot allò que vol— no renunciaran al seu amor. Per aconseguir els seus objectius, la jove parella, rebrà l’ajuda de Roseta, la cosina de Maria, i de Pere, el millor amic de Saoret, tots ells comandats per Ximo, un taverner escèptic en qüestions d’amor, i Madame Violette, un personatge enigmàtic i encisador a l’hora. L’obra, tot i el seu toc irònic i desenfadat, vol homenatjar la figura d’una gent que va haver de viure en condicions molt dures a principis del s. XX i durant gran part d’aquest. Per això, està construïda sobre la base dels enfrontaments socials de l’època: homes-dones, rics-pobres (o molt pobres) i, fins i tot, ja en l’àmbit local, poble-ribera.
https://www.youtube.com/watch?v=HpT3dG3oqZg&feature=youtu.be
