Candidats

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre fou fundat amb l’objectiu de promoure estudis sobre la realitat comarcal i també coordinar i impulsar iniciatives culturals i de coneixement de la Ribera d’Ebre. D’entre les seues activitats destaquen les publicacions, el Premi d’Assaig “Artur Bladé”, el guardó Sirga d’Or, la convocatòria de beques, la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs i l’organització de jornades d’estudi sobre la Ribera d’Ebre. Al 2024 ha editat dos llibres: L’àguila napoleònica, de Joan R. Vinaixa, nova coedició del CERE i Onada Edicions; i Mates i a Xalar!. El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) és una entitat fundada l’any 1983, amb l’objectiu de promoure estudis sobre la realitat comarcal i també coordinar i impulsar iniciatives culturals i de coneixement de la Ribera d’Ebre. En l’actualitat el CERE està format per més de 420 socis i d’entre les seues activitats destaquen les publicacions, el Premi d’Assaig “Artur Bladé”, el guardó Sirga d’Or, la convocatòria de beques, la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs i l’organització de jornades d’estudi sobre la Ribera d’Ebre. Constitueixen l’objecte i la finalitat del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre el desenvolupament, la divulgació i el foment dels valors culturals, científics i artístics de la comarca, en els aspectes d’investigació, conservació i divulgació, particularment el camp de l’arqueologia, la història, l’art, l’etnologia, la geografia, la literatura, l’economia, la lingüística, el folklore, la sociologia, l’agricultura, la geologia, la botànica, la zoologia, l’ecologia així com el foment de les noves tecnologies de la informació-internet i totes aquelles altres matèries i camps del saber que constitueixin una aportació d’interès per al coneixement del passat, l’anàlisi del present o els projectes per al futur de la comarca de la Ribera d’Ebre. Per a la realització d’aquests fins, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre podrà col·laborar amb institucions, entitats i persones, i podrà crear les seccions que consideri necessàries dins el seu àmbit d’actuació territorial. Promourà reunions d’estudiosos, la creació d’una biblioteca i un centre de documentació especialitzats en temes i estudis comarcals, excursions científiques, publicacions de temes culturals i científics, i la promoció de premis, beques i ajuts a estudis comarcals i altres activitats que s’avinguin amb els objectius de l’entitat. El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre podrà, d’acord amb la legislació vigent en cada cas, crear o participar sota qualsevol forma prevista a les lleis de totes aquelles persones jurídiques de naturalesa pública o privada que siguin del seu interès per l’acompliment dels seus fins.En queda exclòs tot ànim de lucre.

2n. FINALISTA. Literàrum, la Fira del Llibre Ebrenc, es consolidarà com una de les cites culturals més rellevants de Catalunya gràcies al seu enfocament en la promoció de la literatura ebrenca i les creacions d'autors locals. Celebrada a Móra d'Ebre, ha aconseguit atraure no només lectors i autors, sinó també professionals de l'edició, amb activitats que inclouen presentacions, taules rodones, i tallers. Durant les edicions de 2023 i 2024, la fira ha incrementat la seva influència, generant un impacte positiu en la comunitat local, enfortint el sector cultural i turístic i creant espais d'interacció social i d'intercanvi d'idees. Aquest esdeveniment ha millorat la visibilitat de la cultura ebrenca, amb el suport a nous autors i la difusió del patrimoni literari de la comarca, contribuint així al desenvolupament de la societat local i a la creació d'una identitat cultural compartida.

El RECERCAT. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius: Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals. Facilitar l’accés a les publicacions dels centres. Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana. Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis. Amb les seves consecutives edicions, el RECERCAT s’ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s’està realitzant dins l’àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori. L’Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu al Mas de la Coixa, Móra la Nova (Ribera d’Ebre). Aquesta entitat neix d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. El març del 2021 es va incorporar al patronat la Federació d’Ateneus de Catalunya. Actualment, el patronat consta de setze membres. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d’investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l’estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal, a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), a la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) i als ateneus federats. Ubicat al Mas de la Coixa.

El Club Nàutic Flix ha consolidat la seva importància no només en l'àmbit esportiu, sinó també en la promoció de valors socials i culturals al llarg de 2023 i 2024. La creació de l'Escola de Rem ha estat una acció destacada que fomenta la inclusió i la cohesió social entre els més petits, donant-los una oportunitat per aprendre i connectar amb les tradicions locals. Aquesta escola no només ensenya tècniques de rem, sinó també ens dóna una plataforma per transmetre valors com el treball en equip, la disciplina i el respecte pel medi ambient. El club ha actuat com a motor de dinamització social a Flix, oferint activitats lúdiques i esportives que milloren la qualitat de vida dels veïns. A més, la seva capacitat per organitzar competicions de prestigi ha augmentat la visibilitat del municipi, reforçant el lligam entre Flix i l'Ebre, i convertint-se en un referent en el món de les competicions fluvials. Fundat en 1995, és la darrera expressió del lligam secular de Flix amb l'Ebre. Puntones, piragües, llaguts i batels han projectat a nivell nacional i estatal el club, en proves com la copa internacional de llagut català, el campionat de llagut mediterrani, la lliga catalana, el campionat estatal de llaguts i la lliga de batels, unes competicions que majoritàriament se celebren al mar, tret de les tradicionals curses estiuenques de la Ribera d'Ebre. A més de revelar-se com un dels clubs punters de Catalunya, manté el compromís de fomentar els valors de la cultura fuvial, el civisme, l'associacionisme i el respecte a la natura, que el 2022 l'han dut a la creació de l'Escola de rem per als més petits.

GUANYADOR. Entitat sense ànim de lucre, amb més de 30 anys de recorregut, dedicada a la conservació de la natura tenint com a eix vertebral els espais naturals del riu Ebre. Vetllem per la conservació, la recerca, l’educació i la sensibilització del patrimoni natural i cultural, utilitzant la custòdia del territori com a eina de gestió. Treballem amb una visió integradora, on el repte és involucrar propietaris, gestors, experts i usuaris del territori per a desenvolupar una gestió sostenible a llarg termini. Fomentem la xarxa de voluntariat ambiental i promovem, especialment, la inclusió dels col·lectius joves i en risc d’exclusió social dins les estratègies de conservació. Actualment gestionem més de 700 ha d’espais en custòdia i som gestors de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, on actuem recuperant i millorant hàbitats d’interès (zones humides, espais forestals i espais oberts) per a afavorir-ne la biodiversitat. El Grup Natura Freixe, amb més de 30 anys de dedicació a la conservació de la natura, es presenta com un dels candidats destacats al reconeixement del "Millor Projecte Mediambiental" per les seves aportacions al llarg de 2023 i 2024. Aquesta entitat sense ànim de lucre, ubicada a Flix, ha centrat els seus esforços en la conservació dels espais naturals del riu Ebre, amb una visió integradora que implica activament la comunitat local i les administracions en les estratègies de gestió sostenible del territori. Durant els anys esmentats, el Grup Natura Freixe ha continuat gestionant més de 700 hectàrees d'espais en custòdia, entre els quals destaca la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, on es treballa incansablement per recuperar i millorar hàbitats d'interès com zones humides, espais forestals i zones obertes. Aquestes actuacions són fonamentals per afavorir la biodiversitat, un objectiu clau en la seva tasca de conservació. El 2023 i 2024 han estat anys de consolidació i ampliació de les seves actuacions, amb un impacte directe en la millora de la qualitat ambiental dels espais gestionats. La tasca del Grup Natura Freixe és un model a seguir en termes de conservació, educació ambiental i treball comunitari, amb la seva clara aposta per la sostenibilitat i la biodiversitat. Aquestes fites fan d’aquest projecte un clar candidat al premi de "Millor Projecte Mediambiental", destacant per la seva llarga trajectòria, el compromís amb la natura i la comunitat.

1r. FINALISTA. Som una entitat socioambiental sense ànim de lucre nascuda el 2021 i amb seu a Móra la Nova. Entre els objectius fundacionals hi ha Impulsar, promoure i dur a terme projectes de conservació i recuperació del patrimoni natural i dels espais naturals, i de integració en les estratègies de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre i de les de biodiversitat i salut i natura de Catalunya. Es recalca la vinculació entre espais naturals, salut i societat, com figura al nostre eslògan. Impulsem la creació de la primera ESCOLA DE RIU de Catalunya amb diferents àmbits d’actuació: educació ambiental; monitoratge, esports i lleure; memòria històrica; formació especialitzada; i escola integradora. En totes les seves vessants s’integra el binomi Salut i Natura El 2023-2024 hem dut a terme iniciatives de conservació pioneres en la mitigació del impactes del canvi climàtic: en l’àmbit agroforestal en la prevenció d’incendis forestals, i recuperació de pràctiques agrícoles i ramaderes; en l’àmbit fluvial centrant-nos en illes i galatxos de l’Ebre i rius temporals; i en l’àmbit de la integració de salut i natura amb tallers d’estimulació sensorial per a gent gran de centres residencials i hospitalaris, activitats a la natura amb sortides per a aquest col·lectiu i d’altres en risc d’exclusió social, activitats per a persones amb patologies derivades de trastorns mentals i familiars, disseny i instal·lació d’itineraris sensorials... Aquests projectes (Gestió agroforestal i silvopastura, Pro-rius temporals, i Hospitalitat i Natura) han rebut el reconeixement per la seva innovació i adaptació a l’actual context de crisi climàtica. Alhora hem generat 8 llocs de treball directes amb professionals contractats a les poblacions properes, fixant talent jove a les TTEE. PROJECTES 2023-2024 21 projectes de conservació i recerca, 33 accions de voluntariat, 86 accions d’educació ambiental, 79 activitats de salut i natura, 21 acords de custòdia, convenis i protocols de col·laboració, 33 xerrades formatives i jornades de divulgació, 2 premis. PREMIS IV Edició del Premi Natura i Societat de la Fundació Privada Girbau 2023. Rebem l’Accèssit d’aquest premi referent a Catalunya amb el projecte Pro-rius temporals: conservació de fauna protegida d’hàbitats aquàtics, mesures de mitigació del canvi climàtic i implicació social en rius temporals mediterranis 10a Edició del PREMI LLUÍS MARTÍ AL VALOR SOCIOAMBIENTAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE VOLUNTARIAT SOCIAL 2024. Seleccionats com una de les tres millors iniciatives de Tarragona, rebem el Premi en la categoria absoluta com a millor iniciativa socioambiental de Catalunya amb el programa Hospitalitat i Natura.

2n. FINALISTA. Flix ha fet net. Este mes ha finalitzat la retirada del doble tancat de palplanxa que fa més de deu anys que aïllava la zona més contaminada del pantà, fruit de l’activitat industrial química durant més d’un segle. Ara, el municipi vol fer punt i a part després d’onze anys de treballs de descontaminació i l’Ajuntament té previst dinamitzar l’embassament, on vol posar en marxa un camp de regates de banc mòbil. L’empresa pública Tragsa ha finalitzat este mes la retirada de les més de 2.000 palplanxes que formaven el doble tancat de l’embassament. La descontaminació de l’embassament es va iniciar el 2013, enmig d’una forta polèmica. Les obres, pressupostades en uns 150 milions d’euros, comptaven amb finançament europeu superior als 110 milions i consistien en el drenatge dels residus que s’acumulaven al fons del riu -en la seua majoria organoclorats, metalls pesants i també compostos radioactius- i el seu tractament a la planta química instal·lada a la llera del riu. El 2016, l’empresa pública Acuamed i FCC -l’adjudicatària de les obres- van donar per finalitzades les obres, però mesos després -ja iniciat el desmantellament de les plantes de descontaminació- es va conèixer que encara restaven prop de 120.000 tones de residus contaminats al fons del riu. Les empreses, esquitxades per la trama de corrupció, coneguda com Operació Frontino van deixar l’obra inacabada. Després de dos anys sense activitat, l’empresa pública Tragsa va reprendre les obres i va finalitzar, a partir de 2018, l’extracció dels contaminants i el seu tractament. Durant l’últim any també s’ha treballat en la descontaminació de l’aigua que va quedar a l’interior del tancat -i que ha estat en contacte amb els contaminants en els últims deu anys- i s’ha procedit al desmantellament de tota la infraestructura.

GUANYADOR. Fa any i mig va presentar Tokio a “Valencians al Món” (Apunt TV) on va aprofitar per comparar el Mont Fuji amb Morella i Castell de Cabres, portant un got de les Falles de Benicarló. En 2023 i 2024 ha estat per quasi tots els pobles a la dreta i esquerra dels rius Sénia i Ebre, mirant com donar al Bonsai i Sake del Baix Ebre, les oliveres del Baix Maestrat i Ulldecona, els musclos de la Ràpita, i l’arròs de les dues bandes del Delta la rellevància que la Tonyina de La Cala té al Japó. A sa casa de Tokio té tres mantes morellanes, dos imans de "Monti" d'Amposta, i un projecte en ment de "Book Diplomacy", I l’any passat va fer de guia a dos grups de Vinarossencs. Jove artista que al 2023 ha estat reconegut com un talent artístic. Al 2023 va rebre el Premi d’Art de Tòquio (Tokyo Art Prize) en la categoria de Millor Artista, un reconeixement s’atorga anualment dins de la fira Tokyo Tower Art Fair. Bonet va recollir presencialment el premi durant una cerimònia que va distingir artistes contemporanis emergents i consolidats en l’àmbit internacional. El premi té l’objectiu de descobrir talents i donar suport a les carreres dels artistes, independentment de l’edat i la nacionalitat. Cada premiat és seleccionat en funció de les seues contribucions a la Fira d’Art de la Torre de Tòquio. També és molt conegut perquè ha fet tatualtges a famosos, cas del futbolista brasiler, Neymar o l'uruguaià Luís Suárez. La seva obra es basa en la creació de treballs pictòrics de temàtica contemporània que compagina amb el mural, el disseny i els tatuatges d'estil hiperrealista i iconoclasta.2 L'historiador i periodista especialitzat en lleure i tendències Miquel Echarri, el va descriure com a «creador obsessiu i compromès amb una visió pròpia, entre pessimista i subversiva. Així mateix, ha guanyat diversos premis internacionals, ha obtingut una menció honorífica per la Universitat Politècnica de València34 i ha aconseguit que un dels seus murals hagi estat nominat com un dels millors del món pel consorci Street Art Cities. Des de ben petit va tenir com a única passió el dibuix, el grafit i la pintura. Un cop acabada l'educació bàsica primària va començar el batxillerat artístic en un centre de Lleida, El Col·legi Episcopal, on com a projecte de recerca va realitzar un mural. Així mateix, als 13 anys, es va iniciar al món del tatuatge quan el seu pare li va comprar una màquina de tatuar amb la condició que aprovés totes les assignatures d'aquell any. Ja a Barcelona, ​​amb 20 anys, va buscar formació especialitzada a l'Escola de Còmic Escola José, on va fer un curs d'art gràfic. Un any després es va matricular a Barcelona Academy of art, on s'imparteix un ensenyament professional de dibuix, pintura i escultura. Poc després va arribar a treballar a l'estudi de tatuatge Blessed Art Tatoo, del qual és propietari i que li ha servit per confirmar-se com un dels tatuadors amb més reputació del país. A partir d'aquell moment es va anar donant a conèixer i va iniciar una sèrie d'exposicions individuals, entre elles a la Galeria Mutu de Barcelona i a l'Hotel Meliá de Sitges. El 2020 va ser seleccionat per participar al Festival Kronos. El 2021 se'l va convidar a participar a la Fira d'art nacional de Barcelona, ​​on se li va concedir el premi internacional de pintura a la categoria de realisme. El 2022 va ampliar horitzons en exposar a la 17a edició de Fira d'Art Contemporani Art Madrid i a l'exposició col·lectiva Effigies. Paral·lelament va exposar de forma individual a la Sala Gótika de Lleida. El 2023 va tornar a exposar a la 18a edició de Fira d'Art Contemporani Art Madrid i va ser el protagonista de ""Subversió"", la seva tercera exposició individual.Després de tornar de Tòquio, va realitzar una exposició al Palau de Cibeles, a Madrid, a la Galeria de Cristall. La seva obra exposa empremta de la cultura popular contemporània, amb referències que abasten personatges populars o icones com Mickey Mouse, Hello Kitty o Doraemon. També s'aprecia una picada d'ullet al Pop Art20 a través de realitats objectivades de la vida quotidiana com neveres, productes de neteja, banys, vagons de metro, etc.

1r. FINALISTA. Ha estat un dels impulsors de la conservació i gestió dels espais naturals des de la implicació social a les Terres de l’Ebre. Un dels socis fundadors el 1989 del Grup de Natura Freixe a Flix, que després esdevindria l’entitat de custòdia gestora de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, un dels primers exemples de cogestió d’espais naturals a Catalunya. Amb la inauguració del Mas del Director, centre d’informació de la Reserva el 1999, va ser contractat per l’entitat i des de la direcció tècnica va impulsar projectes com la Reintroducció de la cigonya blanca a les Terres de l’Ebre, la gestió dels aiguamolls mitjançant la pastura amb cavalls de la Camarga, o la creació del Museu del Camí de Sirga, el projecte d’Oli Mas de Pitoia, l’Entorn d’Aprenentatge de Sebes i Meandre de Flix (precursor de l’actual Camp d’Aprenentatge), i activitats com la Festa de les Cigonyes o la Cursa de les Cigonyes, etc. Durant aquest període es va consolidar un equip tècnic de 8 persones per gestionar aquest espai natural emblemàtic, amb diferents projectes de recerca, conservació i educació. A finals del 2020 va acabar la seva etapa professional a Flix, i el 2021 inicia un nou projecte de conservació al sud de la Ribera d’Ebre, l’Associació l’Aube, amb seu a Móra la Nova i de la que n’és actualment el director tècnic. Aquesta entitat socioambiental duu a terme projectes a la Ribera d’Ebre, Terra Alta, Priorat i Baix Ebre. Després de tres anys d’activitats aquesta entitat ha consolidat 8 llocs de treball fixant gent jove al territori i creant nova ocupació en un àmbit fins aleshores inexistent en aquest territori, tal i com va passar en el cas de Flix. Té com a projecte central d’educació i sensibilització ambiental l’Escola de Riu. A més, duu a terme projectes de conservació i gestió d’hàbitats i espècies i projectes de recerca pels que han rebut reconeixements com l’accèssit del Premi Natura i Societat de la Fundació Girbau el 2023. Ha estat un dels impulsors dels projectes que integren el binomi de salut i natura a Catalunya, com el projecte Hospitalitat i Natura, d’activitats dirigides a persones grans de centres residencials i persones en risc d’exclusió social i pel que l’any passat l’Associació l’Aube va rebre el Premi Lluís Martí al millor projecte socioambiental de Catalunya. És membre de la Junta directiva de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (de la que en formen part més de 200 entitats de Catalunya) amb el càrrec de tresorer, i de la que n’havia estat també vicepresident.

2n. FINALISTA. Mas de l’illa és un hotel familiar, situat al mig d’una finca ecològica a la vora del riu Ebre. Neix amb l’esperit de difondre els conceptes familiars: l’agricultura ecològica, l’entorn sostenible i la cuina de l’hort a la taula. Disposem de 5 habitacions amb capacitat total per 13 persones. Totes les habitacions tenen vistes als nostres camps o el jardí de l’hotel. Tenim espais comuns i una terrassa 360º per contemplar tot l’entorn. LA FINCA Ocupa 180 hectàrees de cultius, boscos i riberes, situades entre el Riu Ebre i les muntanyes de Tivissa. Als voltants de l’hotel, s’hi troben dos ambients ben diferenciats: la zona més propera al riu, formada per vegetació de ribera i inclosa dintre la Xarxa Natura 2000 i les zones més allunyades, situades en una vall flanquejada per les boscoses muntanyes tivissanes. Si us agrada caminar, podeu fer rutes de diferents dificultats a peu o bicicleta des de l’hotel. Podeu passejar entre presseguers, a la vora del riu, descobrir trinxeres de la guerra civil o fins hi tot visitat un Poblat Ibèric. Laia Navarro, fundadora de l'Hotel Rural Mas de l'Illa a Tivissa, ha creat un espai únic on la natura, l'agricultura ecològica i el turisme sostenible es fusionen. Des de la seva obertura, l'hotel ha destacat per la seva oferta d'encant i confort, amb una ubicació privilegiada a la vora del riu Ebre, envoltada de boscos i camps ecològics. Mas de l'Illa ofereix una experiència autèntica amb habitacions amb vistes espectaculars, cuina de l’hort a la taula i rutes d'aventura a peu o en bicicleta. El 2023 i 2024, l'hotel ha consolidat la seva proposta com a referent en turisme sostenible i ecològic, convertint-se en un indret imprescindible per a aquells que busquen una experiència tranquil·la i memorable. La seva dedicació a promoure la natura i el respecte pel medi ambient la fa mereixedora del premi "Millor Talent Emprenedor".

Escriptor, ebrenc d'adopció, cronista dels moviments socials del territori. Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 3 de setembre de 1950) és un periodista i escriptor català.[1] Fill de Xavier Garcia Soler i Teresa Pujades Elias,[1] és autor de diversos llibres d'assaig històric, biografies i ecologia, i col·laborador de nombrosos mitjans de comunicació, escrits, radiofònics i televisius. De les seves publicacions destaquen els retrats literaris Homenets catalans (1976) i les tres sèries Homenots del sud (1994, 2004 i 2013), que va rebre, per la primera, el Premi Nacional de Periodisme el 1993; les biografies de personalitats de la cultura catalana com Biografia d'Esteve Fàbregas i Barri (1992), Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotismes (premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994), Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de la cutlura pirinenca (1995) i El meu Artur Bladé (1996); els assaigs Memòria de la Catalunya Nova, 1957-2000 (2001), Història i cultura local a Catalunya al segle XX (premi Rovira i Virgili 2001) i Dietari d'anar passant (2003, premi Sebastià Juan Arbó 2002); i els assaigs i crònica ecològica Devoradors de natura, devoradors per artifici (1988), La Catalunya nuclear (1990) i Greenpeace. Pau verda per al món (2003).[2] Guanyà el premi Xarxa d'assaig amb S. Vilanova i J. Reixach, el 1978, amb El combat ecologista a Catalunya (1979), que se situa en els inicis de la reivindicació ecologista contemporània. També ha publicat alguns llibres sobre cròniques de fets o semblances de personatges de Vilanova, com ara Vilanovin amb llustre o sense: els meus paisans (1971) i Vilanovins amb llustre o sense: els meus paisans 30 anys després (2001).

Eva Àvila és una psicòloga i emprenedora de Móra d’Ebre que ha creat "Lo Refugi", un pòdcast nascut del seu centre EAC de Psicologia, amb la voluntat d’acostar eines emocionals a aquells que més ho necessiten. En els anys 2023 i 2024, aquest projecte ha tingut un impacte profund en la comunitat local, abordant temes com l’ansietat, la depressió i l’estrès, trencant tabús sobre la salut mental, especialment en les zones rurals. "Lo Refugi" no només és un espai per compartir experiències emocionals, sinó també una forma de normalitzar la salut mental com qualsevol altre servei de salut. A més, Eva ha creat un equip de joves professionals compromesos amb el benestar emocional dels pacients i amb la missió de fer del seu centre un referent a les Terres de l'Ebre. La seva dedicació i passió per la salut mental la converteixen en una gran candidata per al premi "Millor Talent Emprenedor. LO REFUGI. Un pòdcast nascut del centre eac psicologiaés amb l'objectiu d' apropar eines emocionals, perquè ningú hagi de sentir-se sol en els moments més complicats. Soc l'Eva Àvila Cambra, psicòloga i emprenedora, i em presento a aquest premi amb el meu projecte ""Lo Refugi"", un pòdcast nascut del centre EAC de psicologia que lidero. Aquest projecte reflecteix no només la meua passió per la salut mental, sinó també un profund amor per la meua població, Móra d’Ebre, i per les Terres de l’Ebre en general, el lloc que m'ha vist créixer i on he decidit posar arrels. El meu objectiu és apropar eines emocionals, perquè ningú hagi de sentir-se sol en els moments més complicats. ""Lo Refugi"" té un vincle profund amb aquesta terra, ja que els convidats són persones de la zona que comparteixen les seues vivències emocionals. Com a psicòloga, he tingut l'oportunitat d'acompanyar persones en moments difícils i he vist la necessitat urgent de crear espais segurs per compartir experiències i oferir suport emocional. Amb aquest pòdcast, vull trencar tabús i estigmes sobre la salut mental, especialment en les zones rurals. El projecte aborda temes com l'ansietat, la depressió i l'estrès laboral, i cada episodi presenta reflexions profundes i històries reals que permeten als oients connectar amb les seves emocions i sentir-se acompanyats. A més a més, el nom del pòdcast té un significat especial: durant la Guerra Civil, l'espai físic que ara és el nostre centre de psicologia va ser un refugia antiaeri, i avui dia ho continua sent, però per a la salut mental. Aquest projecte forma part del meu somni més gran: transformar el meu centre de psicologia en un referent a la nostra zona. Quan vaig decidir tornar al poble, ho vaig fer amb la voluntat de crear un espai que fos més que una consulta, un lloc on els serveis de salut mental fossin tan accessibles i normals com qualsevol altre servei de salut. A més, he creat un equip de joves professionals que han decidit apostar pel territori, compromesos plenament a millorar el benestar emocional dels nostres pacients. Durant molts anys vaig compaginar dues realitats molt diferents. A Barcelona, treballava a l'Associació Catalana per al Parkinson, on vaig tenir l’oportunitat d’escoltar històries de superació increïbles. Les persones amb qui col·laborava em van ensenyar el veritable significat de la resiliència, de com seguir endavant davant de reptes aparentment impossibles. Al mateix temps, els caps de setmana treballava com a autònoma a Móra d’Ebre, amb l’esperança que aquest pla B es convertís, finalment, en el meu pla de vida. I finalment, avui soc aquí, presentant aquest projecte, fruit de molts anys d’esforç i constància.