Secció: Política

Dissabte reivindicatiu. Com davant de molts ajuntaments catalans, unes 150 persones han exigit des de Tortosa, al punt de les vuit del vespre, l’alliberament dels Jordis, els presidents de les entitats sobiranistes ANC i Òmnium empresonats des de fa, tot just aquest dissabte, dos mesos. També el d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Dissabte reivindicatiu a Tortosa. El dia que es compleixen dos mesos dels empresonaments dels presidents de les entitats sobiranistes ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la capital del Baix Ebre s’ha tenyit de groc. Durant el matí, un riu de llaços grocs ha començat a lluïr en punts com el Pont de l’Estat.

Segons informa el Setmanari l’Ebre, el dilluns 11 de desembre, tal com estava estipulat a l’acord entre ERC i PDeCAT, es van registrar les mocions de censura als consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià per traure el PSC de la presidència de les dos institucions comarcals. En el cas del Baix Ebre, la moció ha estat signada per 15 consellers comarcals, 8 del PDeCAT i 7 d’ERC.

Esquerra Republicana proposa dotar amb recursos propis de la Generalitat el fons de re-industrialització per la Ribera d’Ebre que havia de sortir de l’impost nuclear. Els republicans estan convençuts que Catalunya ha de retornar «la solidaritat» de la Ribera d’Ebre que durant anys ha acollit les dues centrals nuclears d’Ascó. 

Entre els dèficits a millorar en infraestructures, Junts per Catalunya destaca que cal fer importants inversions per millorar la xarxa viària del país en carreteres que són de titularitat de la Generalitat. Recupera, per exemple, el projecte de més de 100 milions d’euros que va presentar Santi Vila a Tortosa fa prop de tres anys, quan encara era conseller de Territori i Sostenibilitat, per desdoblar sis quilòmetres i mig de la C-12.

Carlos Sanchis, candidat que figura a la tercera posició de la llista de Catalunya en Comú-Podem a la circumscripció de Tarragona, va reconèixer que aquesta formació aglutina moltes sensibilitats. Segons Sanchis, hi tenim federalistes i independentistes, ja que som una llista transversal i pensem que els drets nacionals han de venir de la mà dels drets socials, ja sigui des d’una república independent, d’un estat lliure associat, des d’una confederació o des d’una federació.

 La pau aparent entre Esquerra i el PDECat després dels acords als consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià no els ha durat gens. Primer va ser el PDeCAT, criticant la presència socialista al govern municipal de l’Ametlla de Mar, i ara és Esquerra qui replica i tira en cara al PDeCAT que governi amb el PSC a Camarles i a la Diputació de Tarragona.

Els ex-consellers Marta Cid, Josep Bargalló i Ernest Maragall, ara candidat, han reivindicat el paper d’Esquerra com a defensors del model d’immersió lingüística i de la independència dels professors. Així, ERC ha reivindicat també l’obra de govern del tripartit en matèria educativa com, per exemple, el Campus de la URV a Tortosa on s’han reunit els republicans. 

Tomàs Castells, candidat del PP a les eleccions del 21-D i numero 2 de la llista a la circumscripció de Tarragona, ha dit que, «el procés ha estat un malson per a Catalunya i ja veiem on ens ha portat».

El moviment veïnal per la gratuïtat de l’AP-7 acusa als partits polítics de no parlar clar en aquesta campanya electoral sobre l’aplicació de la vinyeta a les vies ràpides. Una mesura que, diuen, suposarà la privatització encoberta de les carreteres.

El PSC denuncia que el partit és víctima d’apartheid polític i de persecució a les Terres de l’Ebre. La formació acusa Esquerra i el PDECat d’instigar-ho i de fomentar un clima de crispació al territori. Ho denuncien dos dies després que els dos partits independentistes hagin registrat mocions de censura contra els governs socialistes als consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià.

Èrica Bel, candidata de la CUP a les pròximes eleccions del 21-D i numero tres de la llista per la demarcació de Tarragona, ha reconegut que tot i ser unes eleccions imposades, la CUP va decidir presentar-se per fer efectiva la república.

Més de mil persones van omplir el pavelló firal de la Ràpita durant l’acte central de campanya d’Esquerra Republicana a l’Ebre. En el que va ser un dels escenaris de les cargues policials de l’1 d’octubre, els republicans van demanar el vot per barrar el pas a Ciutadans, a qui van acusar no conèixer les Terres de l’Ebre.

Carles Puigdemont va tancar l’acte central de Junts per Catalunya a les Terres de l’Ebre amb un connexió en directe des de Brussel·les. El president a l’exili va assegurar que una victòria de l’independentisme els permetrà tornar a Catalunya i va acusar als partits que donen suport al 155 de voler tancar a la presó una generació de polítics.

Si a Móra la Nova les pressions internes van desembocar en el trencament entre Esquerra i el PSC, en altres poblacions com l’Ametlla de Mar el pacte de govern entre aquestes formacions s’ha mantingut. Però ja hi ha moviments externs per evitar-ho.

El líder d’Units per Avançar i número 3 per Barcelona de la candidatura socialista, Ramon Espadaler, s’ha reunit aquest dimarts amb representants del món econòmic de les Terres de l’Ebre per explicar-los les seues propostes electorals.

Esquerra Republicana anunciava fa just dos mesos que trencava el seu acord amb el PSC a l’Ajuntament de Móra la Nova i passava a governar en minoria. Tot i això, la relació entre els dos partits segueix sent fluïda i ara els socialistes es mostren disposats a facilitar l’aprovació del pressupost municipal del 2018.

Com efecte dominó de la moció als consells del Baix Ebre i del Montsià, el pròxim trencament entre Esquerra i el PSC es podria produir al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), que gestionen conjuntament els dos partits. Tot i dependre dels dos consells comarcals, el COPATE manté encara dos vicepresidències de pes per als socialistes, però sembla que amb poc futur.