Secció: Política

El fins ara president comarcal del PP al Baix Ebre i portaveu municipal a Roquetes abandona el partit. Joaquim Llopis passa així al grup de no adscrits per desavinences amb els dirigents del partit a les Terres de l’Ebre. El dirigent popular portava 21 anys de militància en una formació que en els darrers anys ha perdut molta presència als ajuntaments de l’Ebre.

El darrer consell nacional del PDECat va determinar els cent primers municipis de Catalunya on la formació farà primàries per escollir el seu candidat a les properes eleccions municipals del maig de l’any que ve. Aquesta llista s’anirà ampliant en les properes setmanes. A les Terres de l’Ebre, els primers municipis on ja se sap que es faran primàries són vuit.

Enric Roig, portaveu del PSC a l’ajuntament de Tortosa i al Consell Comarcal del Baix Ebre, ha qualificat el pacte entre ERC i el PDeCAT, com el pacte del desacord. El passat 27 de desembre ERC i el PDeCAT van dur a terme una moció de censura que va treure la presidència del Consell Comarcal del Baix Ebre al socialista, després que els republicans trenquessin el pacte amb els socialistes el passat més de novembre.

 

El Parlament de Catalunya té 135 diputats, quatre dels quals són d’origen ebrenc. Dos d’ells repeteixen. Parlem del rapitenc Lluís Salvadó i de la xertolina Carme Forcadell, tots dos d’Esquerra Republicana. Al seu costat hi haurà dos diputades ebrenques noves que dimecres s’estrenaran al Parlament. Es tracta de la bitemera Irene Fornós, independent per Esquerra, i de la presidenta del PDECat a les Terres de l’Ebre, la jesusenca Mònica Sales, per Junts per Catalunya.

 

Aquest dimecres comença la dotzena legislatura amb la constitució del nou Parlament i l’elecció de la mesa. Apurant terminis, Esquerra Republicana ha anunciat aquest dimarts a la tarda que la persona que substituirà Carme Forcadell a la presidència del Parlament serà Roger Torrent, de 38 anys, el més jove de la història. Una incògnita menys en un procés que hauria d’acabar en un parell de setmanes amb l’elecció del nou president de la Generalitat.

Aquest dilluns el Comitè en Defensa de la República de Tortosa es va reunir en una assemblea oberta per abordar la resposta a la identificació de dos dels seus membres per la policia local quan penjaven llaços grocs al pont de l’Estat. Volen aparcar la polèmica i saber si poden comptar amb la col·laboració de l’ajuntament per les accions que reclamen l’alliberament dels presos polítics.

Convergència Democràtica de Catalunya ha estat condemnada a pagar 6,6 milions d’euros arran del cas Palau. Ho haurà de fer com a responsable civil a títol lucratiu pel cobrament de comissions il·legals de Ferrovial a través del Palau de la Música. El cas va implicar que diferents seus de Convergència passaven a ser garantia judicial per cobrir la fiança imposada a la formació. Tres d’elles, a les Terres de l’Ebre. Les de Tortosa, Amposta i Móra d’Ebre. Amb la sentència, que ja s’ha anunciat que es recorrerà, sembla complicat que les seus tinguin un futur lligat al PDECat.

La Policia Local de Tortosa ha identificat aquest dissabte al migdia a un grup de membres del Comitè en Defensa de la República de Tortosa que posaven llaços grocs al Pont de l’Estat. Els agents han aixecat acta per incompliment de l’Ordenança de bon ús de la via pública i dels espais públics però, de moment, no s’ha imposat cap sanció.
El CDR de Tortosa ha donat a conèixer els fets a través del seu compte de Twitter, afegint que en l’acció també hi participava “algun membre del govern local de la ciutat”· 

 

Demà, 13 de gener, es compliran 79 anys de l’entrada de les forces nacionals a Tortosa, en el marc de la Guerra Civil. La ciutat havia estat un enclau estratègic per la seua proximitat al riu Ebre, on es va lliurar una de les batalles finals. És per això que Tortosa va patir fins a 86 bombardejos entre el 1937 i el 1938, que van afectar la població civil i van sembrar la destrucció.