El vocabulari polític de les Terres de l’Ebre incorpora una nova entrada: ozó troposfèric. Aquesta partícula ambiental és la causa per la qual l’Ajuntament d’Amposta es prepara per denunciar per via del contenciós administratiu al govern de la Generalitat. La raó de fons, l’obligació que ha imposat l’executiu català al consistori ebrenc de desenvolupar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) perquè aquesta partícula en concret va superar els llindars tolerables en algun moment durant els últims cinc anys. Aquest històric d’avaluació de la qualitat de l’aire va ser una novetat de criteri, sobre els inicialment establerts, introduïda per la Direcció General de Medi Ambient via decret el 30 de desembre passat, alterant les regles del joc segons les quals Amposta no necessitava posar en marxa la ZBE prèviament. La resolució deixava només dos dies per reaccionar, perquè l’obligació era la d’entrar en funcionament a partir de l’1 de gener.
El més distòpic de tot plegat és que l’ajuntament assegura que es va assabentar d’aquesta disfunció administrativa per una notícia del 3Cat a principis de desembre en la qual sortia un mapa on Amposta estava dins dels municipis catalans que encara no havien desenvolupat la ZBE tot i estar-ne exigits. «Encara ara no tenim cap notificació formal del decret», assegura la primera tinent d’alcaldia i regidora d’Educació, Acció Climàtica i Medi Rural, Núria Marco. «Si ens l’hem pogut descarregar ha estat perquè vaig enviar un mail a la direcció general preguntant què estava passant i em van respondre amb un link on el podia consultar», sentencia. De fet, ni tan sols tenen els informes que certifiquin quan i en quines quantitats es van superar els llindars. «El nostre tècnic ambiental els ha reclamat a la direcció general perquè sabem que l’ozó troposfèric està lligat a les altes temperatures. Per això no creiem que sigui una situació que es doni de manera sistemàtica sinó lligada a episodis de calor molt puntuals», afegeix.
El relat s’inicia el passat mandat, quan Amposta va signar l’acord de qualitat de l’aire. «La normativa -explica Marco- afirma que les poblacions de menys de 50.000 habitants només estan obligades a desenvolupar una ZBE en cas de registrar dades negatives de qualitat ambiental. Aquest no era el cas d’Amposta, i nosaltres ens vam adherir a l’acord per manifestar el nostre compromís per continuar apostant amb les energies renovables i la mobilitat sostenible, entre altres qüestions. Amb tot i això -continua- vam demanar una subvenció a Acció Climàtica per poder avaluar què caldria fer en cas que volguéssim implantar una ZBE. La situació va anar evolucionant, i davant la concessió de la subvenció lligada al Pla de Barris i Viles vam decidir retornar-la i elaborar un pla més ambiciós de mobilitat urbana sostenible, que és un dels requisits exigits per aquest darrer pla».
«La sorpresa va arribar quan vam veure la notícia al 3Cat» perquè «ens sembla que el decret es va fer a correcuita. El que no pots fer és canviar les regles del joc en un dia com el 30 de desembre, en què les administracions estan inhàbils, i deixant només dos dies per a reaccionar. A més, estem parlant d’un nou criteri segons el qual un mal resultat en tan sols una partícula comporta validar com a negatiu tot el registre ambiental». Les queixes de l’ajuntament, traslladades a la direcció general, se centren en tres punts: «El primer és que estem en desacord precisament en aquests canvis de darrera hora. El segon, que caldria establir altres mesuraments per confirmar la reducció de la contaminació ambiental en zones com la nostra. Heu de tenir en compte que per Amposta passen tres grans vies de circulació com l’N-340, l’AP-7 i la C-12, sense que l’ajuntament pugui fer-ne res per impedir el seu impacte ambiental. I finalment, creiem que no és proporcional avaluar totes les partícules a partir d’una forquilla temporal de cinc anys. La veritat és que tot plegat ho considerem molt incoherent».
És per això que el primer pas va ser passar per plenari l’acord per presentar un recurs de reposició per impugnar el decret de la Generalitat, al qual posteriorment s’hi ha afegit «un requeriment previ a la presentació d’un recurs contenciós administratiu». Ara caldrà esperar moviments de fitxa per part de les administracions. Un d’ells, una possible sanció (més enllà del recorregut que pugui tenir tota la trama als tribunals) per part del govern català. En aquest punt, Marco també es fonamenta en les declaracions efectuades per responsables de la direcció general a 3Cat: «El que van dir és que no pensaven sancionar als ajuntaments». Sort que no estaven mirant aquell dia Netflix.
