L’altre dia, passant per la pista poliesportiva del meu poble, vaig veure un nen jugant tot sol. Corria amb la pilota, feia de porter, de defensa, de davanter. Celebrava gols imaginats, protestava faltes que només ell sabia que havien passat. No vaig poder evitar meravellar-me de la capacitat que tenim —de petits— d’inventar-nos el joc quan no hi ha ningú amb qui compartir-lo.
Cada marge net no és només activitat econòmica: és prevenció
Deu ser deformació professional, però pocs segons després ja estava pensant en la nostra pagesia. En com, des de fa anys, ben sovint juguen un partit que hauria de ser col·lectiu: la cura i gestió del territori. Ells i elles, les cooperatives, els ramaders i ramaderes, han mantingut viu un ofici, una manera de fer, i una relació amb la terra que no només alimenta, sinó que protegeix.
Perquè cada camp conreat, cada ramat pasturant, cada marge net no és només activitat econòmica: és prevenció. És tallafocs. És territori viu. Quan el foc avança per un bosc abandonat, carregat de combustible, s’atura —o almenys s’alenteix— davant un camp treballat. I això no és cap metàfora: és una realitat tècnica que el sector repeteix des de fa anys i que organitzacions com Unió de Pagesos no es cansen d’explicar.
Però com aquell nen a la pista, els pagesos sovint juguen sols. El relat valora la sostenibilitat, la proximitat, el respecte per l’entorn. Però a l’hora de decidir polítiques, pressupostos o suports reals, els que cuiden el territori de veritat no sempre són convidats a fer equip. I nosaltres, quan anem a comprar, no sempre triem els seus productes, sinó els que venen de lluny, perquè són una mica més barats. I mentrestant, els incendis arriben cada estiu amb més força, més ràpids, més intensos. I surten cars, molt cars, de moltes maneres.
Hem de sortir a jugar amb ells i elles. De veritat. No només aplaudir-los des de la grada quan els necessitem. Cal una política forestal que comenci per entendre que no hi ha millor pla de prevenció que un pagès treballant la seva terra. Que cada cop que un pagès o pagesa abandona l’activitat, perdem. Que la millor eina contra els incendis no sempre és un helicòpter, sinó un tractor que sega, un ramat que pastura o una vinya que frena el foc.
Perquè jugar sol pot ser entranyable una estona. Però si ho fem massa temps, al final, el foc ens recordarà —de la pitjor manera— que això era un esport d’equip.
