L’espai Àgora del Museu d’Història de Catalunya acollirà aquest dijous, a les 18 hores, la presentació de la publicació ‘Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV: estudi i edició del llibre de manifest de 1316’ de Jordi Morelló Baget. A banda del propi autor, també hi intervindran Jordi Principal Ponce (Director del Museu d’Història de Catalunya) i Max Turull Rubinat (Professor titular d’Història del Dret i de les Institucions a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona).
L’obra parteix d’un procés de buidatge dels registres de documentació fiscal de Tortosa, que destaca per posseir un important fons de llibres de manifest dels segles XIV i XV en els quals es consignava la riquesa declarada pels tortosins a efectes contributius. Tots es troben custodiats a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, llevat del que origina aquesta publicació que es troba a l’Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa, on va anar a parar per circumstàncies atzaroses. En les tasques de recerca i buidatge s’ha pogut constatar que, ara com ara, es tracta del llibre de manifest més antic que es coneix a Catalunya (en altres llocs de la geografia catalana, amb prou feines trobem estimes anteriors a l’any 1350). Aquesta feliç troballa i l’excepcional qualitat de la font va impel·lir a diverses institucions a sumar esforços per tal de donar a conèixer convenientment el manifest de 1316. A l’impuls inicial en la recerca i l’estudi per part del CSIC i la Xarxa, s’hi afegeix la voluntat de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament i el Museu de Tortosa per publicar-ne el resultat i promoure’n conjuntament la divulgació.
Tota la seqüència –des del buidatge fins al redactat dels continguts– l’ha dut a terme de forma exemplar Jordi Morelló, el principal especialista del nostre país en la matèria, i el resultat és determinant per disposar d’un radiografia socioeconòmica de la població de Tortosa i de com això es traduïa en el dia a dia dels tortosins de l’època. Aquesta publicació, a més de facilitar molt la tasca als investigadors i historiadors, també es pot considerar com una finestra oberta que permet contemplar la complexitat d’una important ciutat medieval.
La col·laboració entre el CSIC, la Universitat de Girona i la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya
Els orígens d’aquesta publicació es troben en el projecte Desigualtat, mobilitat i conflicte social a la Corona d’Aragó (segles XIII-XVI), impulsat per la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC) i la Universitat de Girona. Es tracta d’un ambiciosa proposta d’investigació que es desenvolupa en col·laboració amb d’altres entitats i que té com a propòsit fonamental cercar les causes i els efectes que va tenir el creixement de la desigualtat a nivell econòmic i polític, així com els processos de mobilitat social que es van produir com a conseqüència. Per assolir aquest objectiu general es combina l’estudi de fonts fiscals i notarials, a través de les quals es pretén concretament: elaborar una àmplia i representativa mostra documental; aprofundir en l’anàlisi biogràfic i prosopogràfic, atorgant una protagonisme especial la perspectiva de gènere; assajar noves metodologies de recerca i, en darrera instància, formular teories més sòlides sobre causes i conseqüències de la desigualtat, els patrons de mobilitat socials o la relació que aquestes dinàmiques tingueren amb determinats conflictes.
La implicació de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya en la iniciativa permet endegar projectes de recerca en alguna d’aquelles seus que la composen –com és el cas de Tortosa, però també Cardona, Cervera, Girona, Sant Cugat, Terrassa– per la rellevància que poden tenir per a l’objecte d’estudi. I sobretot, el valor afegit d’aquesta col·laboració és la possibilitat de materialitzar el fruit de la recerca amb recursos museogràfics diversos, com ara, les representacions planimètriques de l’evolució econòmica i social d’una ciutat, les històries de vida d’homes i dones que hi van viure, la contextualització històrica d’edificis i objectes que constituïen signes d’estatus… Tot plegat, amb la voluntat explícita de contribuir a modificar o complementar el relat de cada museu i, sobretot, afavorir la transferència i divulgació de la investigació a través de seminaris, col·loquis, recursos pedagògics, exposicions, etc. I també publicacions, com Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV: estudi i edició del llibre de manifest de 1316.
