El Govern preveu resoldre definitivament la primera de les quatre convocatòries del Pla de pobles l’abril del 2027. Així ho ha expressat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en comissió al Parlament. El calendari de l’executiu té l’objectiu de publicar la convocatòria entre octubre i novembre, que la resolució provisional sigui al desembre i la definitiva es faci l’abril de l’any que ve, un cop resoltes les al·legacions. El pla, dotat amb 400 milions -100 per convocatòria- i pactat amb ERC, és una de les novetats dels comptes. “És un dels projectes del pressupost més rics i diversos, i amb més mirades”, ha dit. També ha defensat el nou fons de 20 milions per garantir la figura de secretaris i interventors en municipis rurals.
Es tracta de la primera de les quatre convocatòries del Pla de pobles 2026-2030. El Govern preveu destinar 100 milions per a cada convocatòria, assolint els 400 milions previstos al pressupost de la Generalitat. Dalmau ha explicat que volen finalitzar les bases el juliol d’aquest any per iniciar el projecte entre octubre i novembre. La resolució definitiva dels municipis arribarà l’abril del 2027.
El pla quadriennal té per objectiu reactivar, protegir i adequar els nuclis urbans i els espais d’activitat econòmica dels 730 municipis de menys de 5.000 habitants. La finalitat del Pla de pobles és recuperar patrimoni arquitectònic, centres històrics i espais públics, així com millorar habitatge existent, eficiència energètica i accessibilitat. També impulsar la competitivitat a través de PAEs.
Per a Dalmau, el Pla de pobles és “un dels elements centrals dels acords pel reequilibri territorial del país” recollits en els pressupostos.
Secretaris i interventors
Un altre element dels comptes destacats en l’àmbit del món local és el fons de 20 milions per garantir secretaris i interventors en municipis rurals. Durant l’exercici 2026 es preveu la creació d’una nova línia de subvencions perquè els municipis de menys de 2.000 habitants contemplin retribucions pels funcionaris d’habilitació nacional que afavoreixin la seva provisió.
Els 259 municipis de 501 a 2.000 habitants rebran subvencions per abonar als seus funcionaris d’habilitació nacional 45.000 € per any. Els 329 municipis de menys de 500 habitants en rebran per abonar fins a 22.500 € per any.
“No pot ser que tinguem municipis a Catalunya on no es convoquen els plens, on no es fa el pagament de les nòmines, on no es pot justificar una subvenció perquè falta una figura de secretari o d’interventor”, ha sintetitzat Dalmau.
El conseller de la Presidència ha posat en valor els recursos destinats a “la vertebració del país i la relació amb els ajuntaments”, que ha qualificat d'”aliats de la transformació”.
PSC, Comuns i ERC defensen els pressupostos
En el torn de rèplica, la diputada del PSC-Units Ivana Martínez ha defensat els pressupostos del 2026 com una “resposta” al moment històric actual, uns comptes “que no es resignen, que volen accelerar”. “Avui es demana suport a una idea de país basada en l’equitat, la modernització, la cohesió i l’ambició col·lectiva”, ha afegit Martínez.
El diputat d’ERC Oriol López també ha donat el seu suport als comptes i, específicament, a les partides dedicades a Presidència, si bé ha assegurat que l'”ambició” dins els pressupostos l’han portat els republicans. “Hi haurà pressupostos el 2026. Facin bé la seva feina”, ha demanat al Govern.
Com López, el parlamentari dels Comuns Lluís Mijoler ha repassat els punts acordats entre el seu par-tit i el Govern, tant en matèria d’habitatge, com de serveis públics i inversió. Ha avisat l’executiu ca-talà que “modernitzar l’Administració” no vol dir “aprimar-la”, sinó “donar-li múscul” perquè “pugui defensar l’interès general”.
El PPC i la CUP critiquen els tres mesos entre projectes
Tant el PPC com la CUP han criticat els tres mesos que han passat des que el Govern va presentar el primer projecte pressupostari, al febrer, i que va acabar retirant-se, fins ara, que s’ha dut al Parlament un document “essencialment” igual a l’anterior. El portaveu parlamentari dels populars, Juan Fernández, ha avisat que aquest període -“un temps extraordinàriament valuós”- ha servit perquè el PSC “acabés d’ordenar l’acord de poder” amb ERC i els Comuns.
El portaveu de la CUP, Dani Cornellà, ha identificat diversos “brindis al sol” que, a parer seu, recullen els comptes: des “d’acords pel 2030 o el 2040”, en al·lusió a la línia orbital ferroviària, fins a la recaptació de l’IRPF, un aspecte que va fer descarrilar la negociació entre Govern i ERC pel primer projecte. Cornellà ha assenyalat que, per a la CUP, els pressupostos no són una “eina de transformació”, sinó de “continuisme” al si d’un executiu “caracteritzat per una mala gestió”.
Junts, en boca de la diputada i secretària primera de la Mesa del Parlament, Glòria Freixa, ha plantejat una bateria de preguntes a Dalmau per aclarir alguns aspectes dels pressupostos dedicats a Presidència. També ha afirmat que la Generalitat “tindria tota la capacitat per transformar el país” si tingués un “concert econòmic”. En aquest sentit, ha demanat que aquest no sigui un concepte “tabú” pel PSC.
Per al portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, el Govern i la Generalitat en conjunt estan “en fallida” per la pròrroga pressupostària des del 2023. De fet, ha receptat a l’executiu que “no se’n vagi de vacances” a l’agost per poder treballar en els comptes del 2027. “Després de la intervenció, ens ratifiquem en la nostra esmena a la totalitat”, ha clos Garriga.
