Passat el 8 de Març es quan vull parlar d’aquest dia i d’un moment vital de les dones, que també afecta a tothom.
Cada 8M, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, els carrers s’omplen de reivindicacions. Es parla d’igualtat, de drets, de violències que encara persisteixen i de les discriminacions que moltes dones continuen patint en àmbits com el treball, la política, la cultura o la salut. Però el 8M no és només un dia de celebració o de visibilitat: és sobretot un recordatori que la lluita per la igualtat real continua la resta de l’any.
Durant dècades, moltes realitats de les dones han estat invisibilitzades o directament ignorades. Entre aquestes, la salut femenina ocupa un lloc central. La Doctora Helena Escuin, doctora en biologia molecular i especialitzada en salut hormonal femenina, que el dia 15 de març de 2026 va estar a la Sénia al centre Erika Edo Esport i Benestar, per impartir un taller de la Salut hormonal, va ressaltar que no va ser fins la dècada dels anys noranta que es van començar a fer estudis específics sobre la salut de les dones
Aquest taller, acollit al centre Erika Edo Esport i Benestar, un espai dedicat a l’exercici, la salut i el benestar integral que aposta per una visió global de la salut de les dones en totes les etapes de la vida, va servir també per obrir un debat necessari sobre una realitat que encara sovint es viu en silenci.
Això explica que durant molt de temps s’hagi parlat poc, o gens, de processos vitals que formen part de la vida de la meitat de la població: la menstruació, el postpart o la menopausa. Sovint s’han viscut en silenci, amb poca informació i amb una mirada social plena de prejudicis.
Avui, però, cada vegada més veus reclamen canviar aquesta mirada. La menopausa, per exemple, no s’ha d’entendre com una pèrdua o un final, sinó com una etapa més de la vida, una etapa de saviesa. En algunes cultures, com la japonesa, aquesta etapa es coneix amb el nom de Konenki, que significa literalment “anys de canvi” o “etapa de renovació”, i que es relaciona amb una etapa de maduresa, experiència i saviesa.
Entendre què passa al cos, parlar-ne obertament i disposar d’informació rigorosa permet viure aquesta etapa de manera molt més saludable. El que no podem continuar fent és normalitzar el patiment o ignorar els senyals del cos. El cos parla, i escoltar-lo és el primer pas per cuidar-nos.
Però hi ha una altra qüestió que sovint oblidem: la menopausa no és només una qüestió de dones. És una realitat que també ha de ser entesa per l’altra meitat de la població.
Les parelles han d’entendre què ens passa.
Els fills i filles han de saber que és una etapa natural de la vida. Els companys i companyes de feina també han de comprendre els canvis que poden aparèixer en aquest moment vital.
Si volem avançar cap a una societat més justa, també hem d’aprendre a compartir el coneixement sobre la salut femenina dins l’entorn familiar, social i laboral, perquè s’entengui i es doni la comprensió i l’espai adient. Perquè la igualtat no només passa per les lleis o pels discursos, sinó també per la comprensió quotidiana de les realitats que vivim les dones.
Durant massa anys, moltes dones han afrontat aquesta etapa soles o amb informació limitada. El sistema sanitari, la recerca mèdica i fins i tot la conversa social han dedicat menys atenció a la salut femenina del que seria necessari. I això també és una qüestió d’igualtat.
Per això, el 8M també ha de servir per reivindicar una mirada més completa sobre la vida de les dones, que inclogui totes les etapes i totes les necessitats. Parlar de menopausa és parlar de salut, de qualitat de vida i de reconeixement social.
Cada vegada més dones decideixen reapropiar-se d’aquesta etapa, entendre-la, cuidar-se i compartir coneixement amb altres dones. És un procés que transforma la narrativa: del silenci a la conversa, de la invisibilitat a la consciència.
Perquè, al capdavall, les dones tenim dret a viure una menopausa saludable, conscient i plena. I això també forma part de la lluita feminista.
El 8M ens recorda d’on venim i tot el que encara queda per fer. Però els altres 364 dies de l’any són els que realment construeixen el canvi: quan posem nom a les nostres necessitats, quan compartim coneixement i quan reivindiquem el dret a viure totes les etapes de la vida amb dignitat.
