Jordi Siré (Reus, 1967) és el nou director del diari digital degà de les Terres de l’Ebre, ebredigital.cat. En aquesta entrevista explica quins son els trets bàsics que preveu implantar a mitjà i llarg termini, al mateix temps que repassa l’actualitat periodística al territori (de la qual ha estat partícep durant catorze anys) i ofereix una visió personal de la seva trajectòria professional: «En resum, suposo que em podria definir com un periodista veterà de moltes batalles als meus 58 anys mal portats».
Pregunta.- Qui és Jordi Siré?
Resposta.- Vaig estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. No vaig acabar perquè en el darrer any em vaig haver de posar a treballar per portar ingressos a casa. A partir d’aquí, vaig passar per diversos mitjans de premsa local del Camp de Tarragona, des de setmanaris com Reus Diari fins al Diari de Tarragona, per passar després a l’Ebre Informes, el Setmanari la Veu de l’Ebre i posteriorment a diversos diaris digitals, el que va suposar començar de nou perquè en l’actualitat el canal és tan important com el missatge. També he fet de corresponsals de diaris com Público. En resum, suposo que em podria definir com un periodista veterà de moltes batalles als meus 58 anys mal portats.
P.- Quants anys has estat seguint l’actualitat de les Terres de l’Ebre?
Aproximadament uns catorze anys en diferents etapes. He viscut pujades i baixades dels grans actors polítics del territori, grans transformacions anunciades i publicades que han acabat en només la primera pedra, canvis socials imperceptibles però constants per buscar un millor futur comú, eclosions com la de la PDE i batalles de campanar perjudicials per a tots. En l’actualitat, tinc el convenciment que les Terres de l’Ebre està marcant el seu propi ritme, per sortir-se’n. En això sóc optimista, i m’agradaria poder transmetre-ho des de l’Ebredigital.cat.
P.- Som un territori complicat, vist des d’una persona que fa habitualment teletreball?
R.- Efectivament, teletreballo des de Reus, que és d’on sóc, i això té avantatges. El distanciament et permet veure el puzle en la seva amplitud, i rebutjar algunes vegades la sensació de singularitat en es té des del territori sobre alguns dels problemes que l’afecten. Per exemple, el desastre de Rodalies destrossa els nervis per igual a una persona de Reus que de Tortosa, encara que certament els usuaris de l’R-15 de la Ribera d’Ebre són una excepció mundial perquè estan a l’extraradi de tot i de tots, així com els usuaris del Montsià amb una estació com la d’Ulldecona, que sembla molestar als de dalt perquè no saben què fer amb ella.
També et provoca sorpreses. Vinc d’una ciutat amb una societat civil relativament potent encara, i se’m fa difícil entendre que hi hagi reivindicacions com les d’un nou hospital de les Terres de l’Ebre que no hagi aconseguit major ressò popular.
En tot cas, les Terres de l’Ebre es troben construint ara mateix el que serà en els pròxims decennis, i potser aquesta percepció no és del prou evident. Hi ha revolucions tecnològiques en implantació a la Ribera d’Ebre, els fons nuclears donen l’impuls necessari per ser competitius respecte a altres zones del país, hi ha estructures administratives que garanteixen solucions ràpides a problemes específics com el COPATE, una candidatura a Patrimoni de la Humanitat ben pilotada des de Tortosa, la creativitat econòmica i cultural de localitats com Amposta, la generació de massa crítica pel que fa a festivals atractius més enllà dels límits ebrencs, l’aposta per un turisme sostenible que encara té molt de camí per recórrer…
Les mancances, és clar, també són evidents, tot i que es podrien resumir en una: poca massa electoral per ser realment decisius en les polítiques de país. Però d’això també te’n podrien parlar al Pirineu i bona part de Lleida. Es tracta de jugar a favor dels actius que disposem. I en això l’Ebredigital vol aportar el seu granet de sorra, perquè si alguna cosa som és pragmàtics.
“La immediates és un dels nostres punts forts…, i disposem d’un background històric enciclopèdic”
P.- El diari digital que passes a dirigir, quins punts forts destacaries? I quines són les millores que vols introduir?
R.- La immediatesa és un dels nostres punts forts. Les tempestes que ens venen per terra, mai i aire requereixen informació actualitzada pràcticament al minut, perquè aquesta és la vocació de servei públic que hem de tenir els mitjans, siguin digitals o d’altres formats. Hem de ser útils als lectors i a la ciutadania.
També disposem de capacitat d’anàlisi per anar més enllà del titular interessat. Comptem d’actius en la figura de col·laboradors que disposen d’un background històric enciclopèdic. És a dir, si l’experiència és un grau ho és més que mai al periodisme actual.
Pel que fa a les millores, hem de fer el pas per apostar per a nous formats. No tan audiovisuals, que també en la mesura del possible, sinó en podcasts i una major interacció amb els usuaris. També enfortir l’estructura comercial per poder garantir la solidesa del projecte reduint la dependència dels diners públics.
P.- Què pesa més, la coherència d’una línia editorial, o ampliar la comunitat digital, els clics?
R.- Doncs podria ser un hipòcrita i dir que morirem amb la bandera. Però les regles del joc ens obliguen a ser viables econòmicament. I en això haurem de picar pedra per convèncer als empresaris del territori que la publicitat no és una despesa sinó una inversió. Ara bé, el que no farem mai és caure en els clickbaits, perquè això té tan de periodisme com la Bíblia de manual de bricolatge.
I sí, tenim i mantindrem la línia de diari progressista, obert a tots els punts de vista però amb criteris sòlids que ja han estat posats a prova en diverses tempestes a les que hem hagut de fer front. Una notícia cal ser contrastada, les opinions de tots els actors han de ser reflectides, la realitat és com és i no com voldria que fos i la lluita contra el feixisme és un imperatiu editorial, com la de defensar els interessos ebrencs per damunt de consideracions de partits. I si això ens resta clics o provoca trucades, doncs què hi farem. Com deia aquell, ningú va dir que això seria fàcil.
“No he entès mai perquè es renuncia tan aviat a reclamar càrrecs com, per exemple, la presidència de la Diputació”
P.- M’agradaria invitar-te a fer sinopsis de com veus les Terres de l’Ebre des de diferents enfocs. Començo per l’àmbit polític-institucional?
R.- Partim de la capacitat dels grans partits per posar-se d’acord en la direcció del COPATE. Un punt fort, doncs, és la possibilitat d’establir consensos. I aquesta és la visió amable, és clar. Hi ha lluites de caràcter local que són sèries de Netflix per si soles, i des de la desaparició de CiU la guerra per fer-se amb l’hegemonia electoral és fascinant pels que estimem la política. Com també la necessària reestructuració interna d’alguns partits, que mentre construeixen nous lideratges no acaben de matar els vells, i la necessitat d’implantació territorial per part d’altres actors que busquen fer-se escoltar.
En definitiva, i per no avorrir, la política ebrenca requereix d’un aspecte clau: que els polítics d’aquí tinguin incidència en els seus propis partits. I és per això que no he entès mai perquè es renuncia tan aviat a reclamar càrrecs com, per exemple, la presidència de la Diputació.
P.- I a nivell empresarial?
R.- Kronospan ha mogut el panorama empresarial i ha posat el Polígon Catalunya Sud damunt de les taules dels consellers. És una evidència, agradi més o menys. Però els fons nuclears han obert l’aixeta a una nova necessitat, com és la de comptar amb suficients terrenys d’ús industrial arreu del territori. Aquest és el repte més immediat. Perquè el que no es pot permetre és deixar passar una oportunitat com aquesta, que ha d’estar complementada amb serveis i infraestructures viàries. És per això que cal ser persistents en les reivindicacions, i des de l’Ebredigital ens hi posem a disposició. D’altra banda, també cal fer valdre el comerç local, vital per teixir vida social als pobles i moltes vegades abandonats en un món digital on sembla més fàcil demanar un llum de ganxo per internet que baixar a la botiga de tota la vida.
P.- Què els demanaries a les fonts d’informació, a nivell social i cultural, per a que tinguessen més presència dins d’ebredigital.cat?
R.- Que ens vegin com aliats. Som un petit mitjà però ple d’energia i voluntat de fer-ho el millor possible, I ho ha estat des de la seva fundació, no pas des d’ara. Per tant, els demanaria que ens fessin confiança i sàpiguen que tenen les portes obertes i el mòbil carregat a pràcticament totes les hores, perquè al final aquesta feina és tan adictiva que ja no saps a quina hora te’n vas a dormir.
P.- Has estat precursor de les aliances interregionals, vinculant Ebredigital.cat amb Reusdigital. Queda camí per recorre?
R.- Els mitjans locals hem de ser capaços de generar sinergies davant els monstres mediàtics amb seu a les capitals. És l’única forma de sobreviure. El fenomen de la premsa local a Catalunya sempre ha tingut múscul, però les realitats dels nous temps els obliguen a deixar de pensar en exclusivitats i obliguen a ser capaços d’arribar a acords. L’acord amb Reusdigital n’és un exemple. Es tracta de compartir esforços periodístics per ampliar el nostre ventall d’usuaris. Posteriorment es poden articular altres avenços, com per exemple establir aliances publicitàries beneficioses per a tots. Aquest és, però, un projecte a llarg termini encara.
P.- La premsa local i perifèrica, com pot tindre més pes? És viable un mitjà nacional fet des de les Vegueries?
R.- Ho és. Pràcticament tots els mitjans tenim accés als mateixos canals d’informació, que són les agències de notícies. No hem de tenir por, per tant, a publicar informacions de caràcter nacional o fins i tot internacional si són rellevants. No per ser de les Terres de l’Ebre no podem parlar d’una inversió multimilionària a Tarragona ni a la penúltima imbecilitat de Donald Trump. Perquè al capdavall l’aldea global que vaticinava Mac Luhan ha arribat per quedar-se. Hem de ser capaços d’avançar en el camí d’un diari integral, on els principals apunts informatius del dia també hi tinguin cabuda per a facilitar la fidelització dels lectors.
“Faig un reconeixement de tots els periodistes ebrencs. Enmig de la precarietat, han consolidat mitjans”
P.- Saps bé que qui t’entrevista, ara editor, intenta ampliar la comunitat també cap al nord de Castelló i el Matarranya. Ho consideres una idea romàntica o pot ser viable?
R.- Aquest esforç encaixa en el que dèiem abans sobre la visió empresarial al territori. Hem de sortir de les zones de confort i fer entendre que formem part d’una zona comuna entre el nord de Castelló i la zona del Matarranya amb més lligams que desencontres. La vida social ja ha establert dinàmiques pròpies, i l’economia n’ha de ser el nou pas generant un nus d’interès territorial que trenqui fronteres. Els premis Ilercavònia, nascuts per iniciativa d’Ebredigital.cat, apunten cap a la consolidació d’interessos comuns. I en això segurament ens cal mirar més cap al sud que cap al nord, perquè del Camp de Tarragona no ens vindrà cap ajut ara que estan forjant la seva àrea metropolitana.
P.- Quines prioritats demanaries a l’entitat editora per anar millorant el mitjà a curt i mitjà termini?
R.- Millor te les comento en privat.
P.- Ets un bon jugador de wargames… Has provat de competir amb la IA? Ets dels que penses que la IA ens treurà la faena a tots?
R.- La IA té coses útils, però el dia que algú li pugui encarregar un article i publicar-ho sense remordiments haurem acabat no només amb el periodisme, sinó amb la societat crítica gràcies a la qual ens vam convertir en el quart poder. Un concepte que ja forma part dels llibres d’història, la veritat sigui dita. Aprofito la pregunta per fer un reconeixement públic de tots els periodistes ebrencs. Enmig de la precarietat, de les deshores, de les pressions i dels entrebancs, han aconseguit consolidar mitjans, fer-se escoltar -a ells i a les inquietuds de la població-, i establir els límits de les notícies autèntiques i les falses, gràcies a la seva credibilitat. Aquesta és l’única intel·ligència a la que s’hauria de consultar.
