La processó de la Santa Baldana continua el seu viacrucis judicial. L’artista Josep Pinyol ha comparegut aquest dimecres al matí als jutjats de Tortosa per declarar com a investigat arran de la denúncia presentada contra la performance de processó en honor a la ‘Santa Baldana’, denunciada pel col·lectiu Abogados Cristianos. La ballarina Sònia Gómez, la cinquena investigada, ho farà pròximament. El titular del jutjat d’instrucció número dos de Tortosa va obrir diligències prèvies contra Pinyol com a organitzador de l’acte per un suposat delicte d’ofensa contra els sentiments religiosos. “La ‘Santa Baldana’ ens acompanya amb el mateix esperit de pau i abundància que va venir, malgrat que a alguns els espanta”, ha dit Pinyol a l’entrada, tot confiant en la Justícia. Amnistia Internacional ha emès un comunicat defensant la llibertat d’expressió i demanant que s’arxivi la causa.
A preguntes de la jutgessa, l’artista de Tivenys (que s’ha negat a respondre a les qüestions de la representant legal enviada per l’acusació) ha explicat el significat de la performance, un simulacre de processó religiosa que volia exaltar les virtuts del menjar i beure en el marc de la celebració del Fòrum Cultura i Ruralitats organitzat pel Ministeri de Cultura a la ciutat a principis de juny de 2024. Segons ha defensat, en cap moment tenia la intenció d’ofendre els sentiments religiosos, tal com interpreten els denunciants.
Així doncs, en mans de la jutgessa de Tortosa (que ha heretat el cas de mans de l’anterior jutge que el va acceptar a tràmit) queda ara la decisió de portar el cas a judici o, com confien els advocats defensors, d’arxivar les diligències.
L’artista Josep Pinyol assegura que la ‘Santa baldana’ l’acompanya en la seva declaració davant del jutjat número 2 Tortosa per la denúncia d’Abogados Cristianos i referma la seva confiança en la Justícia. Autor: Jordi Marsal
I arribats a aquest punt del desori legal, Amnistia Internacional ha volgut donar suport als investigats lamentant per mitjà d’un comunicat “que un altre cas emparat pel dret a la llibertat d’expressió hagi d’afrontar una causa penal”. És per això que reclama “la reforma urgent dels articles del Codi Penal que atempten contra la llibertat d’expressió i que contravenen els estàndards internacionals de drets humans”.
Amnistia Internacional recorda que l’article 525 del Codi Penal castiga amb multes les expressions que facin “escarn” de dogmes o creences religioses amb intenció d’ofendre. “Es tracta d’un delicte que no exigeix per a la seva comissió una incitació directa a la violència. Aquest és el llindar que estableix el dret internacional dels drets humans per a permetre la persecució penal: només és possible en casos greus on l’expressió incita directament a la violència i existeix una relació causal demostrada i probable entre el missatge i la comissió d’actes violents. Ni el delicte d’escarni, ni altres delictes del Codi Penal, com l’enaltiment del terrorisme, o les injúries contra la Corona o contra les institucions de l’Estat compleixen aquest estàndard”.
El comunicat continua afirmant que l’existència de casos com aquest en ple 2026 “mostren com la sàtira i les representacions artístiques encara poden ser perseguides penalment a Espanya, amb humoristes o artistes havent d’anar a jutjats a explicar els seus acudits o creacions. En aquest sentit, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha afirmat en reiterades ocasions que les expressions que ofenen, pertorben o molesten també estan protegides per la llibertat d’expressió”
Alhora, “és important ressaltar també el preocupant efecte dissuasiu o silenciador d’aquestes investigacions penals, que llancen el missatge a la societat que determinades expressions humorístiques, satíriques o creacions artístiques poden enfrontar-se a conseqüències molt negatives.
“La protecció de conceptes abstractes o creences religioses no és un motiu admissible per a restringir la llibertat d’expressió. El delicte d’ofensa contra els sentiments religiosos ha de desaparèixer d’una vegada del Codi Penal perquè no es repeteixin situacions com la que avui afronta l’autor de Santa Baldana”, ha assenyalat Eduard Martínez, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya.
Revista Mongolia i paròdia sobre la Verge del Rocío a TV3, casos més recents
Els procediments contra humoristes de TV3 per una paròdia de la Verge del Rocío i contra els editors de la revista Mongolia per la portada de la seva publicació de desembre del 2022 van ser arxivats pels jutges per considerar-los llibertat d’expressió, un fet que Amnistia Internacional va celebrar i que espera que sigui també el criteri que se segueixi en el cas de les persones investigades per l’obra Santa Baldana.
En tots dos casos, es recull al comunicat, “els jutges van considerar que les expressions eren de naturalesa eminentment satírica i tenien una intenció clarament humorística, per la qual cosa estaven protegides per la llibertat d’expressió i no podien ser objecte de sanció penal. Amnistia Internacional va llançar una campanya de recollida de signatures quan es va iniciar la causa de la revista Mongolia per a traslladar a les autoritats la preocupació davant l’amenaça d’alguns articles del Codi Penal per al dret a la llibertat d’expressió a Espanya”.
Cal reformar el Codi Penal
“El delicte d’ofenses religioses no és l’únic que ha de ser reformat. Persones usuàries de xarxes socials, periodistes, professionals del dret i artistes musicals han estat processades en virtut de l’article 578 del Codi Penal, que prohibeix l’“enaltiment del terrorisme” i la “humiliació de les víctimes dels delictes terroristes”. Perquè no es produeixin més casos que vulneren el dret a la llibertat d’expressió, com els judicis als titellaires, a l’estudiant Cassandra Vera o al cantant César Strawberry, passant pels rapers Valtonyc, Pablo Hásel i el grup La Insurrecció, la derogació de l’article 578 del Codi Penal és inajornable”, segons Amnistia Internacional.
En aquesta línia, l’organització considera que també cal derogar el delicte d’injúries a la Corona (article 490.3 del Codi Penal), de conformitat amb el que estableix Nacions Unides, que ha afirmat que “les lleis de lesa majestat no tenen cabuda en un país democràtic”, i que “en virtut del dret internacional dels drets humans, les figures públiques, incloses les que exerceixen la màxima autoritat política, com els caps d’Estat, estan subjectes legítimament a la crítica”.
