Aquests dies hem pogut seguir amb curiositat i preocupació les protestes dels pagesos contra l’acord de la UE amb Mercosur (el bloc comercial format per Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguay). Revolta Pagesa, organització agrària que les ha liderat, finalment s’ha mostrat satisfeta amb els acords assolits amb el Govern català del president Illa. Entre aquests, fer un front comú entre les diferents organitzacions agràries i la Generalitat, per crear un Grup de Treball i defensar les diverses posicions en referència al tractat, com ara les clàusules mirall, control de fronteres i també el fons de compensació per a agricultors afectats, entre altres. I també, eliminar les retallades a la Política Agrària Comuna (PAC). La Generalitat fa seves i defensa les reivindicacions de Revolta Pagesa.
Ara bé, tot això contrasta amb el posicionament del govern espanyol, que defensa les bondats del tractat, el qual representarà un estalvi de 4.000 milions d’euros per a les empreses espanyoles. Tot i que les protestes no són només a Catalunya, també hi han hagut protestes a Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc, així com d’altres països de la UE, França, Bèlgica, Hongria i Polònia. Un tractat que suposarà l’entrada de productes agrícoles de l’Amèrica del sud, on la regulació alimentària és molt més laxa i no segueixen les normes de seguretat alimentària de la UE. I, per tant, els pagesos hauran de competir amb molt més desavantatge.
Entenem que hi ha molt interessos europeus en joc. Però, malauradament, l’agricultura és un cop més moneda de canvi per la UE, ja que aquests països apliquen aranzels molt alts a automòbils i components, a maquinària i a productes químics i farmacèutics, serveis financers, telecomunicacions i enginyeria. Per això, la UE defensa l’accés preferencial per a les seves grans multinacionals, Sobretot de països com Alemanya, França, Països Baixos i Itàlia.
D’entre les bondats de l’acord, els defensors al·leguen que els productes importats són pinsos, soja, carn bovina i avícola que permet mantenir baixos els preus de l’agroindústria dels grans distribuïdors i la ramaderia intensiva
D’entre les bondats de l’acord, els defensors al·leguen que els productes importats són pinsos, soja, carn bovina i avícola que permet mantenir baixos els preus de l’agroindústria dels grans distribuïdors i la ramaderia intensiva. També que l’acord reforça el paper geopolític de la UE i fa de contrapès a la influència de la Xina i dels EUA. Però no perdem de vista que en tot això, guanyen sobretot les grans cadenes de distribució, les multinacionals agroalimentàries i les empreses de transformació. I els costos polítics es concentren en les zones rurals, lluny dels grans espais de decisió.
Per contra, els grans perdedors són els petits i mitjans agricultors, la ramaderia extensiva i la producció local i de proximitat. Això genera moltes contradiccions mediambientals, amb l’abandonament dels camps, la dependència de productes forasters i la pèrdua de sobirania alimentària
Per contra, els grans perdedors són els petits i mitjans agricultors, la ramaderia extensiva i la producció local i de proximitat. Això genera moltes contradiccions mediambientals, amb l’abandonament dels camps, la dependència de productes forasters i la pèrdua de sobirania alimentària. Però també perdem cultura i identitat vinculada a la producció agrícola local, les festes gastronòmiques i la nostra raó de ser.
Quan comprem barat, el cost real no desapareix, només es desplaça. Potser no el veiem a curt termini, però tard o d’hora el pagarem. Amb salaris baixos, amb desforestacions, emissions, amb contaminació d’aigües i sol d’aquí
Com a consumidors, no podem ser espectadors indiferents, hem d’entendre que el nostre paper real passa per una reflexió necessària. Quan comprem barat, el cost real no desapareix, només es desplaça. Potser no el veiem a curt termini, però tard o d’hora el pagarem. Amb salaris baixos, amb desforestacions, emissions, amb contaminació d’aigües i sol d’aquí. Expulsant petits productors de la nostra economia local, donem més poder a les grans cadenes i eliminem la seva competència.
Altrament, no cal comprar tant de menjar, se’n fa un gran malbaratament, com asseguren les xifres. Poden menjar menys i de més qualitat, valorar com s’ha produït. Per estalviar en alimentació a casa, cal coneixement i planificació. També invertir-hi hores de feina, fent la compra local, de temporada, en circuits curts, i fer-ho tots junts homes i dones, perquè cuidar la salut de les famílies i del nostre model de vida és cosa de tots.
Menjar i consumir també és votar. Mon iaio deia que en el plat que mengem hi ha política. Per això és clau que fem aquesta reflexió profunda, de manera col·lectiva
Menjar i consumir també és votar. Mon iaio deia que en el plat que mengem hi ha política. Per això és clau que fem aquesta reflexió profunda, de manera col·lectiva. Cal que militem el producte de proximitat i de temporada, que siguem els primers a consumir-lo. Perquè, si no ho fem natros, qui ho farà? Els petits canvis són poderosos, com deia el Capità Enciam, ho recordeu? I si són canvis col·lectius tenen molt més impacte que gestos individuals aïllats.
Susanna Sancho
Periodista i funcionària
Autora del bloc de receptes de cuina lacuinadesu.com
