El director del Centre de Resiliència Climàtica de l’Eurecat d’Amposta, Carles Ibáñez, i l’especialista en estudis sobre l’impacte del canvi climàtic i l’elaboració de models hidrològics, Pere Quintana (menorquí que treballa des del 2008 a l’Observatori de l’Ebre), són les dues veus amb accent ebrenc que formen part de l’Observatori de la Inundabilitat, recentment constituït pel govern català i que penja del Departament de Territori.
Ambdós tenen un currículum que esgotaria la tinta d’una impressora. I, de fet, ambdós han estat escollits pel seu nivell d’expertesa professional i no en representació dels seus respectius centres de treball. “Comencem de zero. Haurem d’establir prioritats, punts importants de millora de cara a fer front a les inundacions i previsió d’alertes, així com adaptació de les infraestructures i de les vies d’evacuació dels barrancs”, explica Ibáñez. “Què n’espero? Un debat enriquidor -explica per la seva banda Quintana-, perquè hi som presents experts de tots els camps i serveis tècnics de l’administració com l’ACA o Protecció Civil. Caldria que sortís de tot plegat un discurs unificat i coherent que serveixi per dur a terme accions concretes a mitjà i llarg termini. La tendència de l’administració ha estat fins ara reactiva, i cal que passi a ser proactiva”, exposa Quintana.
El Barranc de la Galera com a punt exemplificador
Tant l’un com l’altre manifesten el compromís de cuidar que els interessos de les Terres de l’Ebre hi estiguin representats. I sense donar-los peu, conflueixen en exposar el cas de la desembocadura del barranc de la Galera com un punt a posar damunt la taula d’una vegada per totes. Tal com ho veu Quintana, “hi ha coses evidents i per les que no calen virgueries. Un és el barranc de la Galera, que demana la seva sortida al mar” però acaba sempre topant amb la trinxera que formen dues carreteres (la C-12 i la TV-3443 entre Tortosa i Amposta, que per cert continua tancada per obres després dels aiguats) i el canal de la dreta de l’Ebre. “No ens hem de flipar buscant solucions tecnològiques quan hi ha coses que són de calaix. La mateixa natura t’avisa”.
En la mateixa línia, Ibàñez, “hi ha infraestructures o propietats que tenen, com a millor solució, treure-les d’on estan ara. Són casos puntuals i per sort no molt freqüents, però la desembocadura del barranc de la Galera és un fet recurrent- Està clar que se li ha de donar més pas a l’aigua i el desguàs ha de ser més gran. És un cas recurrent i cal modificar les infraestructures”, admet.
S’obre, així, una finestra d’oportunitat per ubicar un problema que amenaça en esdevenir crònic dins de l’agenda de país. I obrir de pas la porta a finançar unes obres que requereix molt de múscul pressupostari.
Més informació: El coll d’ampolla que barra el pas al barranc de la Galera no té solució?
Però el més important és deixar clar que les solucions no seran immediates. L’observatori és un òrgan consultiu. Caldrà convèncer els polítics que les necessitats s’incorporin als pressupostos. “Durant la reunió de constitució -explica Ibáñez-, i tot i que no estava creada l’agenda, ja vam plantejar un seguit de reptes. Ara caldrà esperar a la pròxima reunió, prevista abans de final d’any, per definir prioritats i començar a desenvolupar plans i estudis. Aspirem a ser útils, i que el govern transformar les recomanacions en accions. I que no es tracti d’inversions puntuals, sinó a deu o vint anys vista de cara a prevenir i reduir l’impacte de les inundacions”.
Quintana aprofitar per llançar un avís des del seu vessant acadèmic: “De vegades no es tracta de posar més diners, sinó de posar els que hi ha on toca. Si només ens adaptem a l’última riuada, no ens en sortirem. Ens hem de saber adaptar al que vindrà. D’aquí la importància de que els tècnics que estem representats a l’observatori puguem elaborar un discurs amb un ample consens. I espero que els polítics entenguin que així s’haurien de seguir les seves recomanacions”, deixa escrit en pedra.
