Enmig d’una emergència climàtica que esgotarà la bateria dels mòbils davant les alertes de Protecció Civil en els pròxims anys, hi ha necessitat de començar a pensar en solucions que no siguin només recuperar infraestructures que acabaran sent malmeses de nou dos anys més tard. L’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, ja va obrir el debat sobre les expropiacions d’eficicis i finques de conreu construïdes i ubicades a tocar dels barrancs. Una intervenció que requeriria l’assistència administrativa i financera de les administracions superiors. Dins d’aquest capítol de buscar respostes també s’hi inclou l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Els dirigents municipals li reclamen més agilitat i flexibilitat per fer front a neteja de lleres, entre altres aspectes. I des del govern s’ha obert una finestra d’oportunitat amb l’anunci de crear almenys l’embrió d’un futur Centre Logístic d’Emergències Catalunya Sud. Una figura que encara està per definir però que hauria de permetre als ajuntaments fer front a urgències com les ocorregudes aquest diumenge passat, quan de sobte has d’acollir centenars de persones atrapades per les riuades.
Però a aquestes qüestions de fons, se li sumen aspectes molt més simples, com per exemple el coll d’ampolla que suposa per a la circulació del Barranc de la Galera el triple embut que suposa per a l’aigua desbocada arribar a la triple combinació mortal dels ponts de la C-12 entre Tortosa i Amposta al punt quilomètric 9, la TV-3443 també entre les dues poblacions i el pas del canal dels regants de la dreta de l’Ebre. Una combinació que impedeix al barranc desembocar al riu Ebre (situat a uns 300 metres de distància) amb naturalitat a causa de la poca capacitat d’absorció que tenen els ulls existents sota obra. La necessitat d’ensifonar el conducte del barranc o, almenys, pensar en una estructura elevada que superi la cursa d’obstacles seria una solució pràctica, tal com ha exposat per X l’ampostí Jesús Colomé.
Exemples: Ponts amb gran llum entre suports i llera més ampla com el que va fer al mateix barranc a Masdenverge, i al canal un aqüeducte en llum més àmplia que l’actual pont, com el de la imatge al canal Segarra-Garrigues. @territoricat @CH_Ebro @mitecogob
@aigua_cat @Dipta_cat pic.twitter.com/bTl4CZvaOJ— Jesús Colomé (@jcolome87) October 15, 2025
L’alcalde de la capital del Montsià, Adam Tomàs, també va defensar solucions en aquest tram, encara que va ser realista durant l’entrevista emesa ahir per Canal TE: “Pel que fa a la C-12 una obra molt important a fer que no sé si es farà mai, però que és l’única solució: en aquest punt el barranc passa per sota del canal. I segurament l’obra hauria de ser al revés, que fos el canal el soterrat i el barranc anés per dalt. El canal porta aigua neta, el barranc no. Es tapona i al final t’arrenca l’asfaltatge” per la força de l’aigua. “Sabeu que vam haver de tombar el pavelló perquè s’escardava, estava tot partit i a punt de caure. I ara el pavelló que farem en un futur el farem aixecat dos metres sobre el nivell anterior. Hem de començar a construir pensant en la resiliència que hem de tenir per a fer front al canvi climàtic”, afirmava. Cal recordar que les infraestructures del canal de la dreta són de titularitat del govern central i són gestionades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). És a dir, la mobilització dels recursos per a finançar les obres haurien de provenir de Madrid.
Per la seva banda, i des del punt de vista deltaic, el membre de la Taula de Consens, Rafa Sánchez, apuntava també la necessitat de canviar mentalitats en un altre aspecte més de fons: “la desaparició de la vegetació que retenia l’aigua al costat dels barrancs amb el canvi dels usos del sòl. Quan s’asfalten i pavimenten aquests espais la terra no xucla com abans” i posa un element afegit de dificultat a les barrancades, que han acabat desembocant per mèrits propis i demèrits de molts entre els temes de debat polític, social i econòmic al territori.
