L’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) i la delegació a Catalunya de la Unión Española Fotovoltaica (UNEFCAT) han arribat a un acord amb l’objectiu de sumar, desbloquejar i avançar en els projectes respectius que fins ara havien semblat incompatibles. Entre els principis de l’acord hi figura la voluntat de preservar espais de regadius existents i futurs però també l’estímul a projectes d’autoconsum i agrovoltaisme al servei de la pagesia i el territori. L’acord s’ha presentat aquest dimecres al Parlament, on les parts han instat als grups parlamentaris al Govern a escoltar-los i a incorporar les propostes en una nova norma amb rang de llei que doni cobertura als objectius del Decret llei 12/2025, derogat recentment.
El president de l’ACATCOR, Miquel Àngel Prats, ha assegurat des de la sala de premsa de la cambra catalana que l’acord és “un missatge clar” per al Govern i per als grups parlamentaris, als quals els han entregat una proposta “sòlida, consensuada i amb legitimitat territorial i social sobre la qual construir la nova regulació que el país necessita”. “Catalunya no pot escollir entre aliments i energia, necessita totes dues coses. I avui el sector agrari i el sector fotovoltaic diem que és possible amb ordre, equilibri i responsabilitat”, ha reblat Prats.
De la seva banda, Salvador Salat, delegat d’UNEFCAT, ha subratllat que tal com el sector fotovoltaic considera importants els projectes que tenen una connexió elèctrica, “que és un bé escàs a preservar”, els espais agraris de regadiu “també són un bé escàs que cal preservar”, i és el “principal acord” al qual han arribat les dues entitats.
Salat també ha fet un “prec” als grups parlamentaris i al Govern, i els ha instat a incloure a la futura proposta que ha de substituir el decret llei derogat els extrems de l’acord al qual han arribat regants i sector fotovoltaic.
Les dues entitats consideren que Catalunya necessitat transitar cap a un model energètic renovable, just i distribuït però alhora ha de preservar i fer créixer el seu sistema de regadiu, essencial per a la sobirania alimentària, la competitivitat agrària i la cohesió territorial. En aquest sentit, assenyalen que durant massa temps, aquestes dues prioritats han semblat incompatibles, però amb l’acord entre dos dels sectors més implicats, els regants i el sector fotovoltaic, confien desbloquejar la situació. Han dit que ho fan per “responsabilitat” i amb “vocació de servei públic”, i per generar una base sòlida que permeti al Govern i al Parlament impulsar una nova norma legal amb àmplia legitimitat social i territorial.
Els principis de l’acord estipulen la preservació dels espais de regadiu existents i futurs
Els principis de l’acord estipulen, en primer lloc, la preservació dels espais de regadiu existents i futurs. D’aquesta manera, apunten que els projectes fotovoltaics que s’iniciïn a partir de l’aprovació del Decret Llei que substitueixi al 12/2025 derogat no podran implantar-se en sòls de regadiu, tant si són operatius, en desenvolupament o previstos en el Pla de Regadius de Catalunya.
Així mateix, només s’admetran excepcions en casos com l’autoconsum o agrovoltaisme regulat; projectes petits o individuals amb tramitació d’urgència; terrenys de regadiu abandonats fa més de 5 anys o que no han estat activats en més de 10 anys; i espais no regables dins d’àmbits de reg que permetin compensació territorial.
D’altra banda, l’acord també preveu l’impuls a l’agrovoltaisme i la innovació, permetent instal·lacions que combinin activitat agrària i generació d’energia, sempre que compleixin els criteris tècnics d’agrovoltaisme establerts per la Generalitat. També la tramitació simplificada per a projectes en infraestructures de reg com les instal·lacions sobre canals o basses de reg, que es considerarien de baix impacte i es tramitarien per via simplificada.
Altrament, es parla de respecte als drets i límits de plantejament, de manera que l’interès públic superior no podria justificar expropiacions ni vulneracions dels usos urbanístics, ni evitar el pagament de tributs. També s’aposta pel respecte pels drets adquirits, i es planteja la creació d’una Comissió Mixta de Seguiment formada per representants de les dues entitats i de l’Administració, per vetllar pel compliment de l’acord i actuar com a espai permanent de diàleg.
