L’interminable periple legal del frau en els exàmens de conduir de les autoescoles Roquetes-Temple surt del punt mort i agafa marxes. Tretze anys després de la primera intervenció policial, i superats deu mesos de suspensió del judici oral interruptus iniciat el 19 de novembre passat, prèvia discussió entre les parts per qüestions prèvies el 28 d’octubre, l’Audiència Provincial de Tarragona ha fixat la reobertura del judici oral per aquest dilluns a la Secció Segona a partir de les 9:30 hores.
El judici, però, neix condicionat. El tribunal de l’Audiència de Tarragona va declarar el passat octubre nul·les algunes de les investigacions policials del cas de frau de les autoescoles Roquetes-Temple de Tortosa. En les qüestions prèvies, de les defenses van qüestionar la validesa d’intervencions telefòniques i diligències quan el cas es va reobrir l’any 2012. Els magistrats ho han acceptat. Segons la defensa dels propietaris de les autoescoles, s’ha invalidat “pràcticament tota la investigació”, un 80% de les proves. Fiscalia lamenta que s’hagin deixat sense efecte 120 folis de la causa per la invalidesa d’algunes proves. Malgrat tot, el judici es va mantenir pels delictes de frau en els exàmens, suborn, blanqueig de capitals i grup criminal. L’acusació particular, l’advocacia de l’Estat i Fiscalia van presentar els seus escrits d’acusació l’any 2017. Actualment, però l’advocat de l’Estat i el ministeri públic són l’única acusació que segueix en la causa després de la retirada de l’Associació d’Autoescoles de les Terres de l’Ebre, que inicialment va impulsar el cas.
Els fets
Els fets van tenir lloc des del 2006 fins al 2012. Segons el ministeri públic, l’autoescola oferia cursos intensius per aconseguir l’aprovat de l’examen teòric del permís de conduir, els quals coincidien, íntegrament, amb els que dies després feien a la prova oficial de la DGT. Segons asseguren, molts dels nous clients provenien d’altres comunitats autònomes o persones sense cap coneixement ni de català, castellà, ni de cap altre idioma europeu. Malgrat tot, aprovaven. També s’havien donat casos de persones amb disminució psíquica a les quals els hi havia denegat prèviament el certificat d’aptitud que l’havien acabat obtenint i aprovant.
La fiscal també ha apuntat que els tests originals dels exàmens de la DGT eren obtinguts a través de l’editorial valenciana AEOL. Els administradors d’aquesta empresa els aconseguien, suposadament, subornant als funcionaris de la DGT de Tarragona encarregats de les proves que s’efectuaven a Tortosa i els venien a l’autoescola per 3.000 euros cada document. Els responsables del centre d’ensenyament els retallaven i camuflaven els continguts perquè els alumnes no s’adonessin.
Part dels beneficis obtinguts amb la seva activitat eren transmesos a membres del nucli familiar amb la finalitat d’aparentar una menor solvència econòmica davant l’Agència Tributària. A més, i per tal d’ocultar el patrimoni il·lícit, adquirien vehicles d’alta gamma, béns immobles i concedien crèdits familiars. Per tot, la fiscal demana penes de 13, 11 i 4 anys i mig de presó.
28 d’octubre: qüestions prèvies
El judici va arrencar el passat 28 d’octubre amb l’anàlisi de les qüestions prèvies. Les defenses van intentar qüestionar la validesa de les diferents investigacions policials mentre carregaven contra la reobertura de la causa el 2012. En aquest sentit, l’advocat del propietari de l’autoescola va insistir en què no hi havia cap fet nou que justifiqués la reobertura del cas, la qual, segons ell, va servir per ordenar escoltes i diligències d’investigació secretes que van vulnerar “el dret de defensa i tutela judicial efectiva”.
Alhora les defenses van negar que existís una relació entre el centre de formació i l’editorial AEOL amb els funcionaris de la DGT que estan investigats per vendre els exàmens i fer aprovar massivament aspirants xinesos que no coneixien l’idioma. Uns arguments que la fiscal del cas va rebatre, defensant la necessitat de les escoltes telefòniques i escorcolls perquè la investigació obtingués resultats. A més, va relatar com els Mossos van personar-se d’incògnit en diferents dies d’examen per poder comprovar el funcionament intern de les proves sense que els acusats en fossin coneixedors.
Penes de fins a 22 anys de presó
En aquest cas són 14 les persones acusades d’un delicte continuat de suborn, de negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics, de falsedat documental, de grup criminal, de blanqueig de capitals, així com d’onze delictes contra la hisenda pública. Fiscalia i advocacia de l’Estat demanen penes d’entre 4 i 22 anys de presó. La parella propietària de les autoescoles s’enfronten a penes de presó que van de 13 anys que demana el Ministeri Fiscal a 22 anys que reclama l’advocacia de l’Estat. La fiscal els acusa de tots els delictes esmentats a excepció del propi dels funcionaris públics i els atribueix individualment sis contra la Hisenda Pública a cadascú. També demana multes de prop de nou milions d’euros en total.
