“Cuando el monte se quema algo tuyo se quema”. Amb aquesta frase l’Institut de Conservació de la Natura (ICONA) va llançar una campanya publicitària a la dècada dels setanta. ICONA, era un organisme administratiu que depenia del Ministeri d'Agricultura, va estar vigent des del 1971 fins al 1995, la seva tasca va ser la creació de Parcs Naturals, la protecció de les espècies i “l’extinció dels incendis”. Actualment el Ministeri de Transició Ecològica i El Repte Demogràfic (MITECO), si bé col·labora amb campanyes de prevenció, les competències recauen sobre les comunitats autònomes.
I aquí arriba el problema “los unos por los otros y la casa sin barrer”, arriben tard i malament. Tard perquè hem vist els afectats demanant l’ajuda 3 o 4 dies des de l’inici de l’incendi perquè allà no hi acudia ningú, i malament perquè segons els professionals com l’UME es queixen de la falta de mitjans. Les comunitats autònomes no disposen de suficient personal ni mitjans per a l’extinció d’incendis de tal magnitud, i el Govern central ja ho va deixar clar quan a València s’ofegaven que “el que necesite ayuda que la pida”.
Per si no n’hi hagués prou amb els incendis forestals, tenim els responsables que se’ls omple la boca dient que treballen pel benestar social, per la igualtat, solidaritat, humanitat, pel progressisme i no sé quanta xerrameca més, però a l’hora de la veritat ells sols es retraten, les seves senyories han aparegut a última hora amb un bronzejat del Carib no per ajudar, més bé per continuar amb la guerra servil entre Govern i oposició.
Si dolorós és perdre en un moment tot el que tens, -que més aviat que tard es pot remuntar, això sí, sense ajuda per part dels que administren els nostres diners, els necessiten per a altres menesters- quan es perd una vida humana això és irreparable, és l’únic que ni es compra ni es ven, però el Govern ja els ha posat preu a aquestes víctimes, diuen que ja han aprovat una ajuda de 18.000 € (ens valoren ben poc, no?), i saber com i quan ho pagaran. És clar exemple, els canaris i els valencians, encara no els han arribat les ajudes.
I no només es perd el material i alguna vida humana, aquestes catàstrofes que, no dic totes, però alguna hauria pogut ser evitada:
– Per part de la ciutadania, ja que hem de ser conscients de les conseqüències que pot tenir una simple burilla.
– I per part dels organismes públics si haguessin netejat les muntanyes, ja que no deixen que ho faci la ciutadania que menys que ho facin ells.
L’impacte mediambiental és brutal amb la pèrdua de vegetació i fauna, un aire contaminant que fa difícil la respiració, aigua no potable, mamífers, aus i insectes es poden veure abocats a la seva extinció.
Però la culpa de tot ho té el canvi climàtic, la meva pregunta és el canvi climàtic és el culpable dels incendis, o els incendis ajuden a l’evolució del canvi climàtic.
I quines mesures prendran sobre això, jo us ho dic: “cap”, bé sí, una segura, la creació d’un nou impost per a la protecció del medi ambient, però per això necessiten crear un Gran Pacte d’Estat (es curiós no es poden posar d’acord amb uns pressupostos necessaris per a Governar, com arribaran al Gran Pacte d’Estat, es d’acudit). Aleshores em poden dir quin sentit té pagar dos governs si cap dels dos és capaç de solucionar els problemes dels ciutadans.
Demostrat queda que “el poble salva el poble”.
