“L’enamorament amb el meu poble, l’orgull rapitenc, és la clau, el que em mou com alcalde”. Qui subratlla el missatge, assegut a la taula de reunions del seu despatx a l’Ajuntament, és l’alcalde de la Ràpita, Xavier Reverté, tot just començar la primera entrevista que concedeix, quan es compleix l’equador del seu primer mandat. Va debutar com a polític assolint vuit regidors de disset (partint de zero), i va sumar quatre regidors més al govern municipal (dos de Junts, i dos de dos partits independents més), deixant l’anterior govern a l’oposició. El que ha passat els últims dos anys a partir d’aquest canvi radical, i el que avança que passarà, ho recull una entrevista enregistrada per CANAL TE, que EBREDIGITAL.CAT resumeix en versió escrita.
PREGUNTA: En què es queda d’aquests dos anys?
RESPOSTA: Encara no és moment de quedar-me en res. És moment de continuar treballant per tirar endavant tots els projectes, i encara queda molt camí. Ens fa falta un nou mandat per materialitzar els projectes que estem treballant. Però abans de començar voldria subratllar la meua idea central: l’enamorament amb el meu poble, l’orgull rapitenc, és el que em mou en tot el que faig i vull fer des d’aquesta alcaldia. Vull que l’Ajuntament sigue una institució per escoltar la gent, per acompanyar-la, i per donar resposta a les necessitats de tothom.
P: Confirma que es tornarà a presentar?
R: Em tornaré a presentar, sí. Els dos primers anys s’ha fet una feina important, s’ha creat una família partint d’una idea clara: el poble és de tots, perquè en realitat som disset mil alcaldes. Vam entrar amb molta il·lusió, i érem gent jove, sense experiència. Per tant, hem passat crisis, però al final hem aconseguit una unitat molt gran.
I per a les pròximes eleccions, una reflexió: sóc partidari de que les regidores que mereixen màxima dedicació tinguen jornada exclusiva, perquè es nota molt quan algun regidor pot dedicar-li tot el temps, o només té temps parcial. Si realment volem fer créixer el poble, ha de ser així.
P: El deute que va presentar en una assemblea ciutadana ha marcat els dos primers anys?
R: Vam entrar pràcticament sense romanent, en un deute; i avui en dia tenim el deute eixugat. No estem endeutats amb els bancs, i estem en 3 o 4 milions de romanents. Hem hagut de pujar impostos, com vam explicar, perquè pràcticament no podíem ni pagar els treballadors. Cal recordar, per exemple, que hi havia un deute de 600.000 euros del COPATE. Totes les àrees han fet un bon treball i s’ha baixat la despesa en gairebé 1 ME. Hem tingut l’ajuda d’unes retribucions que no esperàvem, subvencions, però sobretot, s’ha actuat amb consciència, capacitat, i mirant fins l’última pesseta.
P: Està responent crítiques que els han fet?
R En un debat televisiu molt polèmic, Pedro Hernández (Més Ràpita), regidor de l’oposició, va acabar afònic; i, en canvi, avui en dia és de les persones que més ens ajuda. És un exemple de com poden canviar les coses quan ens anem coneixent. Jo no miro partits, però sí que miro les persones. Totes tenen capacitat i poden aportar pel poble, siguin d’Esquerra o siguin del partit que siguin.
“Si veig dos candidats de futur a l’alcaldia, quan jo plegui, un és Miquel Alonso, i l’altra, per a mi, també és Helena Queralt”
P: És cert que s’han aproximat a Miquel Alonso, actualment director territorial, i també exregidor d’ERC?
R: Quan entrem a l’ajuntament, naltros pareixíem uns pollets banyats, i a la part d’Esquerra mostraven aquell somriure com dient, “ens els menjarem”. Hi ha hagut moments molt durs en la controvèrsia entre partits, però bé, el talent d’un alcalde, és adonar-se de qui és cadascú. Ho dic perquè les primeres discussions van ser amb Miquel Alonso, fins al punt que em vaig excedir, i he demanat disculpes mil vegades.
Al final m’he adonat de la gran persona que és, del gran professional i de la capacitat que té. Crec que realment és una persona de poble, no de partit. S’estima el poble i li tinc tot el respecte del món. És una persona idònia. Si veig dos candidats de futur a l’alcaldia, quan jo plegui, un és ell, i l’altra, per a mi, també és Helena (Helena Queralt, membre del Govern i cap de llista de Junts per Catalunya).
P: El PSC ha premiat el gran resultat electoral del seu grup, com corresponia?
R: Vaig entrar d’alcalde per gestionar un poble, i per deixar un llegat. No em considero polític i el meu objectiu és reportar a la gent aquest orgull rapitenc. I també és cert que, a l’anar creixent, m’he adonat de moltes circumstàncies, perquè aprenc de pressa, molt ràpid. He constatat que la Ràpita no deixa de ser un barri dins d’aquesta gran ciutat que són les Terres de l’Ebre; i jo, ara, el que busco és el consens territorial. M’he ficat una meta des d’aquesta alcaldia: buscar i aconseguir el consens territorial, perquè, en definitiva, els uns sense els altres no som ningú, ningú és ningú.
Pel que fa al PSC, em sento molt identificat amb el partit socialista. Tenim la millor Generalitat i el millor president que podrem tindre, i em remeto a les proves: els grans encerts de tot el que estan fent consellers, directors, alcaldes i regidors de tots els pobles. Tots ells, gent molt propera. Per tant, defensaré a mort el partit socialista.
P: Amb quins nous plantejaments es presentarà per renovar l’alcaldia?
R: Tinc clar que, quan marxe, els projectes han d’estar ja firmats, i l’ajuntament ha de ser un terreny molt, molt, molt pla. Soc conscient de tot el que vaig dir, i de tot el que vaig prometre, i donaré totes les explicacions oportunes del perquè sí o del perquè no. Però qui vingue després no ha de pujar i baixar costeres, sinó que ho ha de trobar el terreny aplanat. No vull que es troben el que jo m’he trobat. I això, ho farem consensuadament, perquè sabem on volem que arribe la Ràpita.
“La Ràpita no només serà la capital del mar de l’Ebre, sinó que serà la capital de la Mediterrània en sostenibilitat, salut i benestar”
P: Els seus eixos eren, recordo, ajudar el sector de la pesca, i fer crèixer la badia com a motor turístic.
R: Sí, sí. Això continua i està avançant. El que passa és que ens hem adonat que necessitem molts contactes, obrir moltes portes, i no podem anar sols perquè és un tema d’estat. Ara apostem per una figura que és l’OMEC (Otras Medidas Efectivas de Conservación), una figura de Nacions Unides que regula i vigila el Mediterrani. Una arma instrumental molt forta per poder tirar endavant els projectes que s’estan cuinant. Ara mateix, aquesta arma, a escala del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), la primera proposta se’ns va denegar i hem presentat al.legacions, però està en marxa, i esperem poder arribar a un bon acord i aconseguir la gran riquesa que generarà. Un projecte basat en la sostenibilitat, i en el que puguem conviure tots.
Pel que fa al tema dels pescadors, treballem en un informe fet per diversos biòlegs internacionals que farem arribar a Brussel·les. Som el primer port pesquer de la Mediterrània, tenim uns fons marins que no tenen res a envejar, i estem treballant coses que encara no toca explicar. Però serveix aquest exemple: als japonesos se’ls va prohibir la pesca a la balena, però ells continuen pescant-la, per tradició, per temes ancestrals. I naltros, d’alguna manera, anem per aquest camí. Trobarem noves vies, com pot ser l’aqüícultura i tot el tema d’energia i turisme sostenible.
P: No acabo de visualitzar el que s’està cuinant…
R: Estic treballant per a set generacions, no per a la generació de demà. Quan acabéssem d’enfocar tot el que tenim entre mans, la Ràpita no només serà la capital del mar de l’Ebre, sinó que serà la capital de la Mediterrània en sostenibilitat, salut i benestar.
P: Però com?
R: Fent faena, buscant la productivitat i unint a tots els empresaris, i amb un full de ruta viable. Ho tenim damunt de la taula. Quan diem capital de la Mediterrània, cal entendre que no anem en rucades ni parlem d’arreglar carrers.
P: Durant les festes, en alguns dels discursos, donava a entendre que passarien coses. Es referia a això?
R: Sí, sí, anaven en aquesta línia. Mira, quan parlàvem d’un hotel flotant, em vaig adonar de com el joc polític moltes vegades consisteix a desacreditar. I el que ara dic és que hi ha unes prioritats. He aparcat el que deia abans, i ho hem deixat a un ritme més lent. Ara estem posats en començar el nou institut, acabar la comissaria policia, els serveis socials i el casal dels jubilats, a part de totes les obres previstes, com les clavegueres al carrer Sant Isidre.
Per altra part, m’he adonat que la Ràpita no té energia per desenvolupar-se. Podem dir que vindrà el Rei Mides, però no es pot fer perquè tenim una línia de 25.000 volts i ara mateix dos hotels han d’anar en grups electrògens. Per tant, ara el que toca és treballar en les prioritats bàsiques. La planta energètica que es fa a Masdenverge no arribarà a la Ràpita, es fa per a Tortosa i el polígon Catalunya Sud. En conseqüència, tenim un problema a resoldre, i cal actuar davant del Ministeri i de la Generalitat. I també està el tema ambiental, el tema ecologistes. Ho respecto, vull un projecte immaculat en sostenibilitat, però hem d’entendre que hem de viure tots i que necessitem energia.
P: I les telecomunicacions, que aquest estiu han tingut més d’un tall…
R: Sí, talls provocats per “maleantes”, fruit d’un sabotatge. Quan parlo d’energia em refereixo a tot, també a la fibra òptica. Els talls als quals et refereixes sembla que van produir-se per una subcontracta que no havia cobrat, no era un tema de l’ajuntament. Espero que es resolgui i que no torni a passar.
P: Expliquem millor això de la Ràpita capital de la Mediterrània?
R: Volem un turisme de valor afegit, cívic, que valore tot el que tenim, com pot ser el parc natural i la Badia dels Alfacs. Una badia que ara mateix la tenim bastant degradada. Volem que tota la gent del poble se senti orgullosa…
P: Però hi ha projectes concrets?
R: Tenim projectes molt concrets que no puc explicar ara, els deixo per mes cap endavant. Si puc dir que ja hem aconseguit un tema molt important, i que el pròxim 3 de setembre tractaré personalment amb el president Salvador Illa. Li explicaré les necessitats que té la Ràpita, i no es tracta de demanar diners. Pretenem anar de la mà del Govern per obrir-nos portes i poder aconseguir tot el que estem plantejant.
P: Salvador Illa ha iniciat el curs polític el 29 i 30 d’agost a Arnes, i baixarà de nou el dia 3 a la Ràpita?
R: Salvador Illa està donant proves i senyals bastant clares i contundents de què aposta per les Terres de l’Ebre. Jo no parlaré mai dels vint anys de governs anteriors, però durant els vuit anys de govern d’Esquerra Republicana, durant els quals governaven la Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i més, com la Ràpita i a Alcanar, no hi ha hagut capacitat. I ara s’ha produït un canvi brutal.
“Les Terres de l’Ebre han d’acabar de ser Tortosa i Amposta, perquè han sortit uns altres actors com Deltebre, l’Aldea, la Ràpita i també Ulldecona”
P: A què es refereix?
R: La iniciativa de la Catalunya lidera ha generat la primera gran concentració d’alcaldes i d’empresaris i de tota la gent de les Terres de l’Ebre, i això indica moltes coses. Perquè hem de tindre molt clara una cosa: les Terres de l’Ebre han d’acabar de ser Tortosa i Amposta, perquè han sortit uns altres actors. Han sortit Deltebre, l’Aldea, la Ràpita i també Ulldecona, municipis amb grans dirigents que han demostrat que tenen capacitat, i que mereixen l’oportunitat.
Ho vaig dir davant de la consellera, i ho vaig dir davant de tots els alcaldes, perquè penso que és lícit. L’hospital pot anar Tortosa, i a Amposta pot arribar el que sigui; però realment, avui en dia -i ho dic i m’ho crec-, qui lidera les Terres de l’Ebre és la Ràpita. Qui fa solidaritat, qui busca el consens territorial, i qui s’ocupa que totes les Terres de l’Ebre tirin endavant, sense distinció, és l’Ajuntament de la Ràpita.
I vull seguir en aquest camí, unint sinergies i esforços, unint la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, i unint-nos aprofitant l’Eix Ebre… Però el que sí que demano és treure’ns del damunt aquest interès personal; i sobretot, aquest interès de partit. Cal mirar més pels nostres pobles, perquè pel davant d’un poble no hi ha partit.
P: Parlar de consens territorial és un clàssic, però llavors passen coses com les del COPATE.
R: Del COPATE necessito tot un dia per parlar-ne. És una cosa que també la tinc aparcada i que no vull parlar, però que sento vergonya.
P: Com l’està liderant, llavors, aquest consens?
R: Des de la proximitat, sent transparent i clar, posant totes les cartes damunt de la taula. Els alcaldes ho saben, i pots preguntar-los com els he pogut ajudar. Jo no tinc hores. Un alcalde ha d’estar a disposició d’un poble i de tot un territori. Ara mateix hi ha notícies molt importants que espero que les poguéssim tirar endavant (es refereix a una reunió recent amb l’alcalde d’Alcanar), per arribar a acords amb alcaldes d’Esquerra. En això t’ho dic tot. Com he dit, jo no soc de banderes, ni de colors; soc de persones.
P: Que la Ràpita s’hagi vinculat a la mancomunitat Delta Serveis, i, en canvi, hagi anunciat que surt de la Taula del Sénia, és una reubicació estratègica?
R: És una equivocació, per falta d’experiència. De vegades et diuen una cosa, i és una altra. Ens van dir que no podíem estar a dos mancomunitats. Ara conec més i millor la Taula del Sénia i els tinc molta estima. De fet, amb ella, com a empresari vam guanyar un premi a Los Angeles (EUA), i també a Israel. Tornarem a entrar. Va ser una equivocació.
“Si Enlairem Terres de l’Ebre ha de ser una marca territorial, ho sap Lluís Soler, un crac; però si al darrera estan els socialistes em semblaria perfecte”
P: La mancomunitat Delta Serveis és només per a serveis, o té alguna altra intencionalitat de futur?
R: Bé, Delta Serveis és un tema de gestió. Però li preguntes a Lluís Soler (alcalde de Deltebre), que és un crac. És el millor alcalde de totes les Terres de l’Ebre, el que té més projecció. I és l’únic que ha estudiat Ciències Polítiques, que jo sàpiga. El que em preguntes és una cosa que no sé. Però si sé que Lluís Soler ens portarà, juntament amb Xavier Royo (alcalde de l’Aldea), i amb tots els alcaldes que en formem part, a bon port. Jo l’únic que faig és aportar idees i escoltar-los, aprendre d’ells i ja està.
P: Però hi ha un rum-rum, segons el qual Enlairem Terres de l’Ebre pot ser una marca de futur com a plataforma política d’abast territorial.
R: Jo no sé si Enlairem ha de ser una marca territorial, però Lluís sap que pot comptar amb mi com a gregari, i que estiraré el costat d’ell sempre que m’ho demani. Si en un moment donat Enlairem ha de ser marca de les Terres de l’Ebre, mentre darrere estiguem els socialistes, em semblaria perfecte.
P: Deia que el 3 de setembre es reunirà amb Salvador Illa a la Ràpita. Ha tingut més contactes amb ell?
R: He tingut contactes. Però jo, realment, amb qui tinc la relació és amb Joaquim Fernández (secretari d’organització del PSC), la persona que realment m'ha solucionat problemes i m’ha obert les portes necessàries. Però sí, Salvador Illa vindrà aquí i li demanaré el seu suport per fer el delta molt gran.
P: El tema del nom de la Ràpita, canviat en referèndum l’anterior mandat, és un tema tancat?
R: Penso que ningú és ningú per canviar-li el nom a una història. Ningú és ningú per canviar el nom d’un poble. És una cosa que encara no me l’he plantejat, però que està aquí. En el seu moment ho posarem damunt de la taula, i es debatrà amb un consens com Déu mana.
“Davant l’eclipsi del 12 d’agost de 2026, estem negociant estades amb els millors astrofísics d’Espanya i dels Estats Units, perquè vinguin a la Ràpita”
P: Ens deixem moltes coses a comentar, com Orígens, la pròxima activitat. Alguna novetat destacada?
R: La Ràpita no para de tindre activitats, i no només d’actes tradicionals i commemoratius. La novetat és el que ja estem preparant per a l’any vinent. Estem gestionant estades davant l’eclipsi del 12 d’agost de 2026. Ja estem negociant amb els millors astrofísics d’Espanya i dels Estats Units, perquè vinguin a la Ràpita.
Volem que sigui un gran esdeveniment i l’ajuntament ficarà de la seua part per posar-nos al mapa. La Ràpita és un espai espectacular per a veure l’eclipsi des de la badia, la punta de la Banya, el Trabucador, o des de la Serreta, perquè no hi ha contaminació lumínica. El millor lloc per veure-ho és Terol, però nosaltres estem dins de la franja. Volem donar a conèixer la Ràpita i demostrar, durant tres dies, tot el territori que tenim.
P: Ja fa set anys de l’1 d’octubre traumàtic a la Ràpita (2017), i encara hi ha imputats pel que va passar al pavelló firal. Què pensa de l’actuació de la Justícia, amb una llei d’amnistia aprovada que no aplica?
R: El que sí que puc dir-te és que, quan es van produir els cops, qui hi havia al davant va deixar el micròfon. Qui va tirar endavant i qui va actuar per poder auxiliar a tots, van ser, entre d’altres, gent de les Algues (el restaurant). Ara, nosaltres, l’1 d’octubre, el que celebrem és el Dia de la Gent Gran. Jo no celebro res més…
Penso que va ser un engany, una manipulació, i un desencert, per totes les falsedats que ho envoltaven. I en això no se salva ningú. Tots van estar molt desencertats, tots. Des dels que ho van convocar, fins als que van actuar. Per tant, per a mi és un dia que no vull recordar. Perquè, realment, si un vol ser valent, el que ha de fer és ficar-se davant.
