Entre ser feliç i tenir la raó, què esculls? És compatible ser feliç tenint la raó? Sí, sempre que l’ego no et domini. Però, què és l’ego? Entenem l’ego com el “jo”, la percepció que tenim de nosaltres mateixos, el nostre sentit d’identitat i la forma com ens relacionem amb l’exterior.
Segons la psicoanàlisi de Freud, “l’ego és una instància psíquica que hi ha entre els impulsos interns, les restriccions morals i la realitat”. I d’una forma col·loquial es defineix com un excés d’autoestima o una valoració exagerada d’un mateix, que es pot associar en moltes ocasions amb ser arrogant o ser egocèntric.
Així i tot, s’ha de diferenciar bé l’ego de l’egocentrisme i de l’autoestima. L’ego com a tal és una eina molt útil per sobreviure a la societat i adaptar-se més fàcilment, però un ego excessivament desenvolupat porta a l’egocentrisme, que és quan algú se centra massa en les seves pròpies necessitats i desitjos sense considerar als altres. De forma contrària, tenir autoestima no és sinònim de tenir un gran ego, ja que entenem l’autoestima com l’amor per un mateix i saber-se valorar.
Davant aquestes teories, com podem saber si l’ego ens domina i ha guanyat a la percepció de la realitat?
S’ha de fer un llarg treball d’introspecció, fer una mirada interior i reflexionar sobre ítems com els següents:
- Sé prendre distància entre la realitat i lo que em diu l’ego? La realitat des de l’ego pot ser fàcilment malinterpretada.
- Necessito aprovació externa? Necessitar que l’exterior ens aprovi la raó és una falta d’autoconeixement i autoconfiança en les pròpies creences.
- M’adapto als canvis o prefereixo mantenir-me en allò que ja conec?
- Accepto que la realitat la majoria de vegades no té res a veure a com jo la veig? Soc conscient que la realitat canvia segons la persona?
- Tinc una bona autoestima? O el meu ego ha crescut com a eina de defensa davant una baixa autoestima que em fa sentir insegura i vulnerable a la societat?
Si et saps respondre aquestes preguntes sabràs si ets dominada per l’ego o és a la teva vida per ajudar-te i no per perjudicar-te. És important tenir una bona relació amb aquesta versió de tu mateixa, saber reorientar el focus de l’ego cap a un autoconeixement, saber-te escoltar i entendre que la teva percepció de la realitat no és sempre la real.
Així doncs, m’agradaria compartir-vos la meva forma de viure i entendre l’ego. Després d’un camí de cures de salut mental necessàries per créixer i crear una millor versió de mi mateixa, he adoptat l’ego com una eina per a gestionar les emocions. Quan alguna cosa em fa mal o em trobo davant d’un moment complicat, davant d’alguna situació que em pot generar mal de cap, em plantejo què em diu l’ego i quin és el pensament realista que he de tenir per enfrontar-ho.
Si escolto l’ego, voldrà tenir raó, farà em senti vulnerable, dèbil i fins i tot atacada. Perquè aquest ego, que en el seu moment creixia davant d’una falta d’autoestima com a arma de defensa, em farà tenir sentiments negatius per sentir autocompassió i fer-me creure que el món va en contra meva. Perquè si vull creure’m la raó i no la tinc, no seré feliç. En canvi, si l’escolto i faig servir la carta de la realitat, m’adonaré que l’ego només intenta posar-me en alerta davant de situacions que no són agradables per a mi, però si li ensenyo la realitat, si li explico la realitat de la situació, la veu interior de l’ego deixarà de voler tenir la raó, tocarà de peus a terra i m’ajudarà a veure que probablement allò que em feia por no era per a tant.
Des que visc l’ego com una eina d’ajuda i no com una eina de defensa soc més feliç, perquè he deixat de voler tenir la raó i treballo per voler assolir la felicitat.
És curiós que temps després d’entendre l’ego d’aquesta manera vaig saber que en algunes creences com el budisme o l’hinduisme, l’ego és la il·lusió d’un jo separat de tu mateix per arribar a un estat de major consciència i alliberació. Una interpretació que m’he gravat a flor de pell per estimar-me, a mi i al meu ego.
