Has pensat mai quant pagues d’impostos i taxes?
A Espanya estem pagant sobre el 45% dels nostres ingressos, inclosos tots els impostos, és a dir de cada 100 € que guanyem, uns 45 €, pararan al Govern perquè els “gestioni”.
O veient-ho més durament, tot el que treballem fins a finals de maig, ho treballem per al govern. Veuràs que dic Govern i no Estat, que seria la forma correcta. El Govern es creu, Estat, però són coses molt diferents.
Quan es parla del percentatge d’impost, em diràs que depèn dels ingressos i tens raó. Jo parlo de la mitjana que paga la mal denominada, “classe mitjana”, aquesta que estan intentant fer desaparèixer.
Aquí hi ha un exemple de tots els Impostos que tots paguem, “tots”, segur que algun deixo al tinter.
El més comú i del que no n’està exempt ningú és l’IVA.
L’IRPF és el més reconegut, però no el més important. Aquest es paga segons els ingressos.
Paguem un 58% en impostos sobre carburants, tabac i alcohols.
Impost de béns immobles, entre el 0.3% i l’1.3% del valor cadastral dels béns rústics i urbans.
Seguretat social, on es paga una quota al voltant del 30% del salari brut, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, només ens supera França.
Taxes com, llicències d’obres, clavegueram, electricitat, aigua, gas.
Peatges d’autopistes, estacionament.
Taxes d’expedició de documents, taxes de registre.
Taxes de matrícules, taxes d’examen.
Pagaments per medicaments i per consultes mèdiques, (això es pot dir que es paga per duplicat -el que s’ho pugui permetre-, ja que pagues la teva quota a la seguretat social, i per molt que defensin tot lo públic si no tens una assegurança privada, poden trigar 2 mesos a atendre’t. És veritat que pots anar per urgències, però si no estas molt greu et donaran cita per a d’aquí a 6 mesos com aviat).
L’educació el mateix, això que pots triar col·legi per als teus fills, és una quimera, que si per zona, que si per ser família monoparental, que si per… acabes matriculant el teu fill –el que s’ho pugui permetre- en un col·legi privat. I arribat el moment de la Universitat, com no sigui un Einstein, amb les places que ofereixen les Universitats Públiques, no et queda més remei que anar-te’n a una de privada. Però el que és bo d’això, és que tots els que defensen tant lo públic, igual l’Educació que la Sanitat un altíssim percentatge de les seves senyories o els seus fills són a Centres Privats o a l’estranger. Olé la igualtat!
Impost de successions, de transmissions patrimonials, donacions (depenent de la Comunitat en què visquis).
Em podríeu dir alguna cosa, que al llarg de la teva vida que sigui “gratis”? Jo ara no sóc capaç de recordar-ne cap.
No em val l’educació, la sanitat, les pensions pel que he exposat anteriorment.
Per recaptar els diners, necessiten estructures administratives, personal, edificis, material, etc. En això se’n va aproximadament el 3% de tot el recaptat
T’agobia? A mi també, però això és el que hi ha.
En què es gasta el Govern els nostres diners?
Ens diuen que amb transports, és de riure, amb carreteres, només has de veure com estan les que fas servir habitualment.
Als carrers, clavegueram i altres serveis, ja veiem què passa quan plou una mica més del compte.
A Sanitat, cada dia hi ha menys metges amb uns contractes miserables, i menys mitjans.
Als jutjats, posa o rep una denúncia i veuràs el que triga, també manca de personal i mitjans.
En investigació, pregunta a algú que coneguis que es dediqui a la investigació i pregunta-li pel seu sou i els seus mitjans.
A Seguretat, si els policies no poden sortir al carrer per manca de material, i molts dels vehicles que disposen estan avariats i molts sense la inspecció tècnica de vehicles.
En repartiment social, demana una subvenció per al teu fill o nét, i després en parlem.
I ja l’última cosa, un jove pot trigar fins a 2 anys a tenir el carnet de conduir. Resulta que no hi ha examinadors perquè no els paguen.
L’únic que funciona a la perfecció són els càrrecs públics, sempre cobren, i no poc. (salari, dietes, desplaçaments, habitatge amb totes les despeses pagades, etc.)
I si mai parlen de pressupostos, sempre parlen d’incrementar-los, no d’optimitzar-los.
Crec que els impostos han arribat a ser confiscatoris, sense cap resultat espectacular.
Els bascos i els navarresos gestionen els seus. Ara els volem nosaltres, així no cal repartir-los amb les regions més pobres. Sortirem guanyant.
Has arribat a pensar què passarà quan les zones riques de les ciutats o les ciutats més riques vulguin fer el mateix?
Primer van venir a buscar els comunistes, i no vaig parlar perquè no era comunista. Després els jueus, i no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar els sindicalistes i no vaig parlar perquè jo no ho era. Després van venir a buscar-me i ja no hi havia ningú que parlés per mi. (Martín Niemöller).
Només pretenc una reflexió sobre el que estem consentint.
La diferència entre els Liberals i els mal anomenats Social-Demòcrates en matèria d’impostos és que aquests creuen que ets incapaç de gestionar els teus diners i pensen que t’han de dir com, quan i on gastar-los.
Els liberals creuen que ets prou gran i que sabràs fer-ho sense ajuda.
