Cemex i la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) han signat un conveni marc de col·laboració per al desenvolupament del nou ‘Màster en Gestió de la Descarbonització Industrial i Social’, una titulació pròpia que impartirà la Universitat Rovira i Virgili a partir del curs 2025-2026.
Aquest acord té com a objectiu fomentar la formació de professionals altament qualificats capaços d’afrontar els reptes actuals i futurs relacionats amb la descarbonització, una de les prioritats tant del teixit empresarial com de la societat en el seu conjunt. La titulació abordarà aquest desafiament des d’una perspectiva integral, combinant dimensions socials, tecnològiques, econòmiques, legals i comunicatives.
La col·laboració amb Cemex permetrà enriquir el programa acadèmic amb casos pràctics, conferències tècniques i la participació directa de professionals de l’empresa. Així mateix, el conveni contempla la possibilitat que treballadors de Cemex participin com a estudiants del màster, promovent així el reciclatge professional i la transparència de coneixement entre el món acadèmic i el sector productiu.
“Aquesta aliança reforça el nostre compromís amb la innovació i el desenvolupament de capacitats clau per a avançar cap a la neutralitat de carboni de les nostres operacions”, destaca Benjamín Cabrera, director d’Operacions de Cemex España. Per part seva, Natàlia Rull, directora del Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, assenyala que “aquesta nova oferta formativa permetrà desenvolupar en els participants una visió interdisciplinària i pràctica necessària per a liderar el repte de la descarbonització en diferents entorns professionals”.
Sota la direcció acadèmica del Dr. Cyril Godard, del Departament de Química, Física i Inorgànica de la Facultat de Química, el màster s’estructura com una oferta de formació permanent centrada en els reptes actuals de sectors com la construcció o la mobilitat.
La col·laboració entre totes dues entitats tindrà una durada inicial de quatre anys i s’articula a través de la Fundació URV com a via de connexió entre la universitat, l’entorn socioeconòmic i el teixit industrial.
