Ara fa dos anys, el 28 de maig de 2023, vam viure una de les nits més intenses i emocionants, electoralment parlant. Nerviosos com abans d’un examen important, però confiats perquè havíem fet els deures i ens hi havíem deixat la pell, vèiem com els resultats electorals ens donaven una clara victòria a Junts per Tortosa. Eufòria continguda, emoció desbordada però també un sentiment de responsabilitat per la confiança rebuda per seguir tirant endavant la ciutat. El que va passar després ja és conegut, un pacte per desbancar la guanyadora de les eleccions i repartir-se l’alcaldia. Però avui m’agradaria explicar alguns detalls més personals.
El 28 de maig, durant el recompte, a la televisió anunciaven que havíem aconseguit la majoria absoluta, amb 11 regidors. I això, personalment, tenia també un significat especial, perquè jo ocupava la posició 11 de la llista. No obstant, teníem els números actualitzats minut a minut, gràcies a l’esforç dels nostres apoderats i sabíem que no era així: tot i haver aconseguit 5.424 vots (el segon millor resultat de la història a Tortosa), ens havíem quedat a tocar: a només 14 vots.
El 17 de juny vaig prendre possessió com a regidor a l’Ajuntament de Tortosa, el més jove des que es tenen registres. No estava previst, jo anava d’11 a la llista, però el número 10 va decidir no agafar l’acta per un motiu molt tendre: acabava de ser pare. I en el seu lloc vaig accedir-hi jo, amb humilitat i responsabilitat, sabent que entrava en un plenari que no seria fàcil.
Pocs dies després, sense gairebé temps per pair tot el que havia passat, em presentava a les oposicions per ser professor de matemàtiques. Hi anava per primer cop, no havent estudiat tot el que hagués volgut, però en una certa tranquil·litat, perquè l’any següent ja hi havia una altra convocatòria i les podria preparar millor. No obstant, era una convocatòria on hi havia moltes places disponibles i en vaig aconseguir una.
Este curs l’he passat a Reus, com a professor a l’Institut Gaudí, compaginant-ho amb la tasca de regidor a l’Ajuntament de Tortosa. Fer dos hores de carretera cada dia per fer classe i tornar ràpidament a Tortosa per assistir a actes, reunions, comissions o plens no ha estat fàcil, però ha valgut la pena. I, qui sap, potser d’estar al govern no hauria tingut l’oportunitat de disfrutar d’este curs i aprendre tot el que m’ha ensenyat l’alumnat. Sempre he pensat que, quan no pots fer res per canviar una circumstància, el que has de fer és adaptar-te i intentar aprofitar la vida tal i com es presenta.
Ser regidor és (o hauria de ser) un acte de servei. De servei i de treball. Recordo les paraules que ens va dirigir la nostra portaveu, Meritxell Roigé, a la presa de possessió: “us demano treball, treball i més treball”. I tot i estar a l’oposició, he intentat sempre estar a disposició de tothom, escoltar, fer propostes, intentar millorar la vida de la nostra ciutat en petites iniciatives que potser passen desapercebudes però que tenen un gran valor per a les entitats i per als veïns i veïnes.
A vegades em pregunten com s’aguanta este ritme. I la resposta és molt senzilla: quan estimes la teva ciutat i creus en allò que fas, no hi ha cansament que et freni. Això i, evidentment, tenir el suport incondicional dels amics i de la família, a qui no els podré agrair mai tot allò que fan perquè jo pugui dedicar més hores a treballar per Tortosa.
Estos dos anys he après molt, he crescut. He après a escoltar i parlar millor, que no sempre es recullen fruits immediats, però que el treball constant i honest sempre deixa empremta. Sempre he intentat aprendre de tot i de tothom, perquè a la vida pots rebre una lliçó inesperada quan menys t’ho esperes i de qui menys t’ho esperes. També m’he equivocat, segur, però els errors han de servir per extreure aprenentatges que ajuden a créixer.
Este article no és per fer balanç polític. És per agrair. A qui sempre hi és donant suport. A tothom qui ens ha fet confiança, a qui se’ns ha apropat per explicar un problema o una idea. A qui ha vingut a una reunió, a un acte o a una trobada al carrer. I també als meus alumnes, que m’han ajudat a entendre el present i a creure en el futur.
I, malgrat les dificultats, segueixo (i seguim) més determinats que mai, perquè Tortosa ho necessita. Per responsabilitat, per tots els tortosins i les tortosines. Perquè al final, ser regidor no és només ocupar un escó, sinó posar el cor en cada decisió, el cap en cada proposta i l’esforç a cada pas. I mentre el cor, el cap i l’esforç continuïn alineats amb Tortosa, seguirem avançant.
