Fa uns dies l’amic Joan Florença de Gandesa em deia que feia dies que no recomanava cap llibre, curiosament la mateixa setmana el farmacèutic del meu carrer em preguntava quin llibre podria llegir. Certament, sembla que sense voler m’he convertit en un assessor de llibres desconeguts, estrany i poc comercials. Això sí, amb una mica d’èxits per part dels lectors que segueixen les meues recomanacions.
Al final el llibre que els recomano és el d’un economista anglès que com aquell que diu no el coneix ni la seva mare. Ell és Gary Stevenson, extrader del Citibanc, i el seu llibre “El joc del diner”. Gary en aquest llibre ens narra la seva vida de trader del tipus d’interès del banc londinenc i com es va fer multimilionari. I com una colla d’ineptes avariciosos porten l’economia mundial sense importar-los res les conseqüències de les seves decisions, a part, és clar, d’unflar de zeros cap a la dreta els seus comptes corrents.
El fet que Gary es va fer milionari treballant de trader a la capital financera europea abans dels trenta anys. I a diferència de molta gent va voler deixar d’especular i viure una vida més ociosa després d’acumular una gran fortuna i convertir-se en un activista per la igualtat. Així, podem seguir els seus vídeos per youtube, veient com dona una alternativa al món que vivim i a la vegada com denuncia el patiment de les classes desfavorides, afegint com van desapareixent les classes mitjanes per les polítiques aplicades pels governs i els Bancs Centrals.
Una de les conclusions que en treus del joc del diner és que som dirigits per inútils, per una horda d’inútils, o millor dit per una manada d’inútils que només els importa el seu ego i el seu compte corrent, la resta els importa una merda. Segurament, és per això que cada cert temps, les borses mundials es desplomen, provocant crisi mundial que els més perjudicats són els ciutadans dempeus que confiaven a aquell que van votar, sense imaginar-se les conseqüències que pot comportar el seu vot.
Per cert, aquesta conclusió no és exclusiva d’ell, també la comparteix el pensador i historiador israelià, Harari Juval, que va arribar a aquesta idea després de ser invitat a un dinar per les elits israelianes, comprovant empíricament que el nivell polític, intel·lectual i saviesa dels seus dirigents li provocaven tremolors de cames per dir-ho amb una mica de suavitat.
Un dels problemes d’aquest empobriment general, per culpa de les males polítiques aplicades, deriva amb el ressorgiment de l’extrema dreta. Una extrema dreta que cap país Europeu sent salva, El seu discurs fàcil, demagògic, carregar d’odi i mitges veritats s’està imposant dins del pensament de les classes populars. Pensament que en un principi pot fer gràcia, però si rasques una mica fa molta por. Les seves solucions no són solucions de res i al final de tot amb tanta ineptitud com diu Gary, la classe mitjana desapareixerà.
