A les Terres de l’Ebre, la distància no només es mesura en quilòmetres, sinó en hores d’espera, combinacions difícils i una sensació recurrent de desconnexió. Parlem del transport públic, una assignatura pendent que, tot i els esforços puntuals, continua limitant la mobilitat dels ebrencs i ebrenques, especialment d’aquells que no disposen de vehicle propi.
Des de Barcelona, la connexió amb les Terres de l’Ebre sembla senzilla sobre el paper: trens regionals que arriben a Tortosa o a l’Aldea, alguns Euromeds que s’aturen a l’Ametlla o l’Ampolla i línies d’autobús que completen el recorregut. Però la realitat és més complexa. Els horaris sovint no s’ajusten a les necessitats quotidianes dels usuaris, i les freqüències, especialment en caps de setmana o festius, fan gairebé impossible planificar una escapada o una visita familiar sense una bona dosi de paciència i flexibilitat.
Però el problema no es limita a la connexió amb la capital catalana. El repte més gran, potser, es troba dins del propi territori. La mobilitat entre pobles com Gandesa, Horta de Sant Joan, Arnes, l’Ametlla o Sant Carles de la Ràpita continua sent escassa i, en molts casos, poc pràctica. El fet que Tortosa sigui el principal nucli de serveis (sanitat, educació, administració) no es tradueix en una xarxa eficient que faciliti l’accés des dels pobles del voltant.
Això genera una situació paradoxal: tenim un territori ric, divers, amb un gran potencial turístic i humà, però amb una mobilitat pública que no acompanya. Aquesta limitació impacta directament en la qualitat de vida, en les oportunitats laborals, en l’accés a serveis bàsics i, sobretot, en l’arrelament de la gent jove.
No es tracta tant de fer una queixa com de posar sobre la taula una reflexió: ¿com podem parlar de repoblament, d’igualtat territorial o de desenvolupament sostenible si moure’s dins del territori continua sent una cursa d’obstacles? La millora del transport públic no hauria de ser només una promesa o un tema per als grans titulars: hauria de ser una prioritat de país.
Invertir en autobusos amb horaris útils, reforçar les línies de tren, estudiar solucions com el transport a demanda o la coordinació intermunicipal, són mesures que poden tenir un impacte real i immediat. Les Terres de l’Ebre s’ho mereixen. No per cap caprici, sinó perquè viure aquí no hauria de significar haver de renunciar a una mobilitat digna.
