Fa poc he descobert un nou esport d’aventura que desconeixia i m’ha fascinat: l’”Escape Bus”. El repte consisteix en plantar-te a la parada d’autobusos interurbans de Palau Reial a Barcelona -direcció sud- i intentar identificar amb prou agilitat el vehicle que esperes per al teu trajecte específic.
Sembla un joc senzill, però no és tan fàcil llegir el rètol electrònic que marca lentament la ruta al frontal de l’autocar, sobretot si no disminueix la velocitat i va enganxat darrera d’un altre bus enorme, de manera que, quan veus l’itinerari anunciat, ja el tens damunt i t’entren tots els dubtes perquè igual estàs desxifrant “Vilafranca” i, quan ha passat, descobreixes que anava a “Vilafranca-Valls-Reus”.
Si aixeques la mà a temps i amb actitud decidida -com dient: “eh, que a mi m’interessa pujar!”-, guanyes poder viatjar en l’horari que havies triat. Si et quedes badant, el vehicle passa de llarg i, per seguir amb la partida, t’has d’esperar al següent cotxe de línia que, segons el trajecte, pot tardar hores. El problema d’este joc és que també juguen involuntàriament els viatgers que no en tenen ni idea de les seues regles i confien que un autobús que té una parada oficial farà allò que el seu propi nom indica: parar.
Ara, no totes les companyies segueixen les mateixes instruccions. N’hi ha que juguen a un altre nivell, com la que fa la ruta regular de Barcelona cap a les Terres de l’Ebre i viceversa. Aquesta empresa té un plantejament més senzill: si no has comprat el bitllet abans per internet indicant que pujaràs a Palau Reial, l’autocar, simplement, no s’atura. I és igual si aixeques el braç o la cama, o directament et tires al mig de la carretera. L’autobús no es deté, perquè així ho marca el seu reglament.
Llavors, on està la gràcia del joc d’aquesta companyia? Resulta que aquí el desafiament és un altre. A la seua taquilla oficial de Barcelona, situada a tocar del carrer Numància, tenen un horari d’atenció al públic prou digne de dilluns a divendres, si no ets molt matinador -de 12:00 a 20:30 hores-; una mica coitus interroptus el dissabte -de 7:30 a 12:15 hores- i inexistent els diumenges i festius, que, per a ells, deuen ser dies que la gent no es mou de casa i, per tant, no compra bitllets. Això sí, per no decebre al viatger que es troba la taquilla tancada, el cartell que tenen penjat al vidre dona una solució fantàstica: comprar el tiquet a l’autobús. Però, atents a la jugada, perquè només accepten metàl·lic, res de targetes, no fos cas que hi hagués una altra apagada general i no poguessin cobrar.
A veure, que jo soc dels que penso que el turisme al Delta de l’Ebre està creixent més ràpid del que podem pair. De fet, quan la gent interessada en visitar-nos em pregunta, per desmotivar-los, sempre dic que és un lloc ideal, tot i que està ple de mosquits, la malària encara no s’ha erradicat i fa sempre molt vent. Però una cosa és intentar moderar l’afluència de turistes i l’altra és que als pobres forasters els ho posem difícil per desplaçar-se en transport públic, amb una línia de tren que et deixa a una estació al mig del no-res que es diu “Aldea-Amposta-Tortosa” com es podria dir “Aldea-La Galera-Ulldecona” i un servei d’autobusos que té més intriga que una novel·la de Dan Brown. Sort que l’AP-7 va com la seda…
Víctor Porres
