El Casal Tortosí acollirà el pròxim diumenge 18 de maig un acte de recuperació de Memòria Històrica que viu tant del passat com del present. L’efemèride servirà per a recordar l’acampada convocada a Tortosa el 18 i 19 de març del 1985 (una data gens casual perquè era prèvia intencionada al Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament del 24 del mateix mes) destinada a rebutjar la possible instal·lació d’una acadèmia militar de dones a la capital del Baix Ebre. La iniciativa va quedar en no res. Però eren moments convulsos on calia ensenyar múscul, no només perquè el país sortia d’una Dictadura encara molt present en molts estrats de la vida pública i dels comportaments privats, sinó també perquè el govern socialista havia donat suport a l’entrada d’Espanya a l’OTAN mentre l’oposició de dretes, pilotada per l’exministre franquista Manuel Fraga, defensava el vot en contra al referèndum del 1986. Una esquizofrènia política a la qual s’afegien els canvis que vivia una societat desitjosa de passar del blanc i negre al color. I tot just ara, malgrat el currículum acumulat per intentar posar seny, els països de la Unió Europa accepten un increment de la despesa militar després dels exabruptes del president estatunidenc, Donald Trump, per terra, mar i aire. El militarisme com a fil conductor entre quatre dècades de la història.
La convocatòria d’ara fa quaranta anys va sorgir de les sinergies entre el Col·lectiu de Dones de Tortosa i de les Dones Antimilitaristes (DONA) d’àmbit català. I poca broma amb el que van aconseguir. Tal com explicava una de les components del col·lectiu ebrenc, Esther Baiges, a la roda de premsa convocada aquest dilluns, “des de la DONA es va llogar un tren per venir a Tortosa que va portar prop de 500 dones. Al final vam reunir prop de 3.000 persones al darrere del parc Teodor González, on ara hi aparquen els cotxes”. Gens fàcil si tenim en compte que llavors no hi havia res semblant a les xarxes socials. “De fet, ni tan sols hi havia un telèfon a cada casa. Però sí que és cert que el moviment feminista vivia un moment molt àlgid. Nosaltres -explicava Baiges- vam començar a funcionar a finals dels anys setanta i vam continuar fins als principis del noranta. I si bé Tortosa era una plaça difícil, com es va poder demostrar durant l’acampada, també és cert que vam mobilitzar la Tortosa progressista. Vam portar a terme campanyes en favor de la llei del divorci, de la d’avortament i vam denunciar els maltractaments a la dona. I al final vam aconseguir que l’Ajuntament de Tortosa tingués el seu primer centre de planificació familiar”. Perquè al capdavall, tota revolució social necessita una espurna. Sigui el segle que sigui.
Baiges afirmava que l’acte previst per aquest mes va sorgir “dels contactes que mantenim cinc dones que formàvem part del col·lectiu. Ens anem veient i en un moment, ordenant retalls de premsa i documentació que tenim de l’època, vam poder saber que el Centre de Documentació de Ca la Dona de Barcelona tenia una gravació d’aquella jornada. I per això ens vam animar a muntar un acte com aquest, que permetrà visionar-lo”. La convocatòria compta amb el suport de l’Assemblea Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre. Dit d’una altra manera: “Són l’actual referent del feminisme. I és per això que ens garantim un pont generacional” en una lluita que Baiges va protagonitzar amb 22 anys. Arriba el moment de passar el relleu, però no de deixar de córrer. Al capdavall, “nosaltres érem l’avantguarda”.
