Durant una visita que vaig fer a la ciutat de Seattle, al Nord Oest dels Estats Units, vaig plantejar-me l’origen i lo significant de l’expressió “Bufar i fer ampolles”. S’utilitza com a sinònim d’una tasca fàcil i prové del gremi de bufadors de vidre, per a qui aconseguir fer una forma d’ampolla en vidre devia costar poc esforç.
Seattle és una de les capitals mundials de l’artesania del vidre bufat, cosa que desconeixia completament abans de trobar-m’hi. La icona de la ciutat és la Space Needle, una torre en mirador de 360 graus a tota la ciutat a una alçada de 180 metres construïda (en temps rècord) per a a la Expo mundial del 1962. I just a la base de la torre hi ha l’exposició permanent de Chihuly, un dels principals artistes de vidre bufat de les últimes dècades. Recomano a qualsevol que passe per la ciutat que hi dedique un ratet, i alguns cèntims, i hi entri perquè val la pena: La varietat de les formes de les peces oscil·len entre la reproducció desacomplexada de figures naturals com fulles, closques, o banyes, i la invenció de noves configuracions tridimensionals al més pur estil Dalí. Los colors són d’una nitidesa i intensitat com si emanesen llum pròpia i les combinacions cromàtiques transmeten una personalitat i harmonia díficil d’entendre. Amb tot això, combinacions de peces descriuen candelabres, columnes en infinitat de braços, jardins de plantes, i fins i tot una barca en lo que sembla ser un tresor. Tot sembla estar al seu lloc perfecte, res desentona.
I enmig de la part exterior de l’exposició, rodejat d’este espectacle, una demostració en directe de com se fa una peça pretén donar una petita pausa a la fascinació i deixar entrevore la idea que potser no és tan díficil tractar lo vidre i donar-li estes formes i colors. La noia que feia la demostració ho comparava en tocar un instrument en que comporta molt d’entrenament aconseguir la memòria muscular per fer cadascun dels processos i s’han de vore caure moltes peces al terra abans de dominar la tècnica mínimament. Me va semblar una exhibició del domini de la física enorme ja que cada component del que s’aprofita lo bufador com la temperatura, lo pes del líquid, o la inèrcia de la rotació de la barra que el sosté, poden al mateix temps ser lo motiu de fracàs de la creació. En menys de 15 minuts va aparèixer davant nostre un gerro en una base en forma de bombolla, un coll estret, i una obertura plana i ampla, com si fos un plat, tot això en una combinació de tons verds i blaus i un tímid puntejat roig.
Vist això, potser podem tornar a parlar de l’orígen de l’expressió. És d’entendre que per a un artesà de l’ofici fer una ampolla fos una tasca fàcil i mundana, però per a la resta potser li escauria millor ser un sinònim d’una tasca difícil, que comporta esforç i dedicació. En tot cas, benvingudes siguen les contradiccions en les frases fetes perquè la gràcia de la història de com se generen no mos la traurà ningú.