Era gener i estava de viatge a Pompeia amb la meva família. Després de la meva primera temporada als Estats Units, havia decidit tornar-hi per seguir aprenent i creixent. Però aleshores va sonar el mòbil. A l’altra banda, Josep Gombau. Ell, que ha sigut un dels pilars de la meva carrera, m’oferia una oportunitat d’aquelles que només passen un cop a la vida. Vaig penjar i, sense pensar-m’ho dues vegades, vaig buscar a Google Maps: On és Hong Kong?
Hi ha dos tipus d’ebrencs: els que viuen meravellats de la nostra terra i no se’n mouen, i els que surten fora buscant oportunitats per fer carrera. Jo, amb el suport de la meva família, sabia que si les coses no anaven bé, sempre podia tornar i començar de nou. Però en aquell moment, el tren passava… i jo hi vaig pujar.
El que vaig viure a Hong Kong no es pot descriure amb paraules. Va ser, sense cap mena de dubte, la millor etapa de la meva vida adulta. Una ciutat vibrant, moderna, eficient, neta i endreçada. Un lloc on tot funciona, on el nivell tecnològic i educatiu et deixa bocabadat. Una ciutat que et fa sentir petit, però alhora et desperta una ambició que no sabies que tenies.
Hong Kong, excolònia britànica i ara regió administrativa especial dins la Xina, és la porta d’entrada a un món que ens queda molt lluny, no només en distància sinó en mentalitat. A casa nostra pensem que Europa té la història i la riquesa, que els Estats Units són la potència mundial i que Àsia són els que fabriquen per la resta. Però no. Ens equivoquem. A Àsia hi ha el futur. I nosaltres, mentre ens creiem el centre del món, vivim ancorats en un sistema que no ens permet avançar.
Ens agrada pensar que som primer món, però la realitat és que som el tercer món del primer món
A Hong Kong vaig veure de prop què vol dir lliure mercat. Vaig veure un entorn que impulsa l’emprenedoria, que premia l’esforç i la innovació. En canvi, a casa nostra tenim una càrrega impositiva insostenible, una regulació laberíntica i una tecnologia que, comparada amb la d’allà, ens fa semblar la prehistòria. Ens agrada pensar que som primer món, però la realitat és que som el tercer món del primer món.
És clar que Hong Kong també arrossega dificultats, com tots els llocs del món. La perfecció no existeix enlloc. Però sí que és cert que entorns com aquest, amb una regulació pensada per facilitar l’activitat econòmica i el progrés individual, generen un context ideal per créixer, per prosperar i per sentir que l’esforç realment obre camins.
És cert que el nostre entorn té moltes barreres, però també tenim talent, passió i ganes de fer-ho millor
Però no vull que aquest article soni com una renúncia. Al contrari. Precisament perquè he vist el que hi ha fora, crec que tenim molt camí per recórrer. És cert que el nostre entorn té moltes barreres, però també tenim talent, passió i ganes de fer-ho millor. I encara que sigui lent, el canvi és possible. Només cal obrir els ulls, deixar enrere la comoditat de pensar que “ja estem bé com estem” i començar a fer passes, encara que siguin petites.
Hong Kong em va canviar. I si una ciutat et pot canviar, vol dir que el món està ple d’oportunitats per créixer. Només cal estar disposat a viure-les.
Joan Casanova Bertomeu
Preparador físic de futbol professional