Des de la seva elecció, Jorge Mario Bergoglio va adoptar el nom papal de Francesc, en clara referència a Sant Francesc d’Assís, conegut per la seva profunda apreciació del món natural al qual considerava un “mirall de Déu”. Aquest gest inicial ja marcava una orientació significativa cap a la qüestió ambiental dins del seu pontificat.
El Papa Francesc ha situat la defensa del medi ambient com un pilar fonamental del seu papat, articulant una visió integral que connecta íntimament els desafiaments ambientals amb les problemàtiques de justícia social. En la seva encíclica Laudato Si’, adreçada no només al món catòlic sinó a “cada persona que habita aquest Planeta” presenta la Terra com la nostra “casa comuna”, també una germana amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços. I denuncia que aquesta germana “clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu ha posat en ella”
La defensa del medi ambient del Papa Francesc s’ha fonamentat en diverses conviccions arrelades en la tradició judeocristiana i en la comprensió de la dignitat humana i la creació:
Una visió teològica de la creació: En la seva encíclica Laudato Si’ deia que, segons el Gènesi, Déu va veure tot el que havia fet i era “molt bo” i recordava que la Bíblia ens convida a “cultivar i tenir cura” del jardí del món (cf. Gn 2,15)20 , cosa que implica una relació de reciprocitat responsable amb la natura
La interconnexió de tot el creat: Res d’aquest món ens resulta indiferent”. Existeix una profunda connexió entre tots els éssers vius i els ecosistemes. La pèrdua de biodiversitat, la contaminació i el canvi climàtic afecten tota la família humana
La dimensió moral de la crisi ecològica: Francesc ha considerat la crisi ecològica com un símptoma d’una violència present en el cor humà. Ens hem cregut “propietaris i dominadors” autoritzats a expoliar la Terra
Una “ecologia integral”: Francesc ha advocat per una “ecologia integral” que abasti la preocupació per la natura, la justícia amb els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior. Aquesta ecologia requereix una obertura cap a categories que transcendeixen el llenguatge de les matemàtiques o de la biologia i ens connecten amb l’essència de l’humà. No es poden separar la degradació ambiental de la degradació humana i social .
La crítica al paradigma tecnocràtic: El paradigma tecnocràtic dominant busca el domini sobre la natura i l’existència humana, prioritzant el rèdit econòmic sense considerar les conseqüències negatives per a l’ésser humà i l’ambient. El mercat per si mateix no garanteix el desenvolupament humà integral i la inclusió social.
El Papa Francesc ha abordat de manera detallada diversos aspectes de la crisi ecològica:
Contaminació i canvi climàtic: Denuncia les diverses formes de contaminació que afecten cada dia les persones, especialment les més pobres. El canvi climàtic es presenta com un problema global amb greus conseqüències, com la pèrdua de biodiversitat, l’escassetat d’aigua potable i l’augment del nivell del mar. I ha exigit polítiques per reduir dràsticament l’emissió de gasos contaminants i reemplaçar els combustibles fòssils per energies renovables.
La qüestió de la biodiversitat: El Papa ha ressaltat la importància de totes les espècies per al bon funcionament dels ecosistemes, fins i tot aquelles que passen desapercebudes. La pèrdua d’espècies i la destrucció d’hàbitats tenen greus conseqüències
L’impacte en els pobres: Francesc ha emfatitzat que els pobres són els qui més pateixen les conseqüències de la degradació ambiental. Existeix un “deute ecològic” dels països desenvolupats amb els països en vies de desenvolupament. Es requereix una solidaritat universal nova.
Llegat i Impacte.- El papat Francesc ha tingut, doncs, un impacte significatiu, generant un ampli debat públic i un major compromís en la societat civil. Es va establir el Moviment Laudato Si’ per defensors catòlics del medi ambient per mobilitzar els catòlics de tot el món a prendre mesures sobre qüestions ambientals. Això inclou iniciatives educatives i accions orientades al canvi, com la desinversió en combustibles fòssils .
No obstant això, l’encíclica i l’agenda ambiental del Papa no han estat universalment acceptades. Alguns sectors conservadors, particularment en regions amb importants indústries de combustibles fòssils, van argumentar que les qüestions ambientals estaven fora del seu àmbit.
Malgrat això, el llegat ambiental del Papa Francesc s’erigeix com una crida urgent a la conversió ecològica i a la cura de la nostra casa comuna, ha interconnectat els desafiaments ambientals i socials, ha criticat el paradigma tecnocràtic i ha defensat els més vulnerables. Per tot plegat, ha marcat un abans i un després en la reflexió de l’Església sobre aquestes crucials qüestions. Tot i que la implementació de canvis profunds enfronta resistències, el seu magisteri continuarà inspirant individus, comunitats i organitzacions a prendre consciència de la seva responsabilitat en la protecció del Planeta per a les generacions presents i futures.
Xavier Sabaté
Membre d’Oikia, propostes verdes per transformar