El dret a l’habitatge s’ha convertit en una de les qüestions centrals del debat social i polític a Catalunya, i les Terres de l’Ebre no en són una excepció. La nostra regió, caracteritzada per la seva baixa densitat de població, la riquesa natural i una economia tradicionalment centrada en el sector primari i els serveis, viu des de fa temps una transformació silenciosa però profunda del seu mercat immobiliari. L’accés a un habitatge de lloguer digne i assequible, que ja era limitat en moltes zones, s’ha vist greument afectat per diversos factors que han coincidit en els darrers anys: l’encariment generalitzat del mercat, la irrupció massiva dels habitatges d’ús turístic i el retorn de la inversió privada a territoris abans considerats perifèrics.
El preu mitjà del lloguer ha anat creixent de manera sostinguda en municipis grans i petits, fins a superar en molts casos el llindar considerat acceptable per les famílies amb rendes mitjanes. Davant d’aquesta realitat, el Govern de la Generalitat va activar el 2024 una eina jurídica prevista per la llei estatal d’habitatge: la declaració de zones de mercat residencial tensionat. Aquesta figura permet a les comunitats autònomes limitar els preus dels lloguers en determinats municipis.
Un dels factors clau que expliquen aquesta tensió creixent és l’expansió dels habitatges d’ús turístic, que han proliferat especialment en municipis amb atractius naturals i costaners. Un exemple paradigmàtic és l’Ametlla de Mar, on la conversió d’habitatges residencials en allotjaments turístics ha crescut exponencialment en els darrers anys. Aquesta dinàmica, que sovint es presenta com una oportunitat de desenvolupament econòmic local, té alhora un efecte directe sobre la disponibilitat d’habitatge per a la població local. Molts pisos que abans estaven destinats a lloguer estable han passat a oferir-se de forma temporal a través de plataformes digitals, sovint amb preus molt superiors als del mercat residencial.
Davant d’aquesta realitat, el Govern català ha aprovat un decret específic per regular els habitatges d’ús turístic. Aquesta normativa estableix que, en els municipis afectats per problemes d’accés a l’habitatge o amb una alta concentració d’aquests allotjaments, no es podran atorgar noves llicències de pisos turístics fins que l’ajuntament hagi adaptat el seu planejament urbanístic. L’objectiu és posar ordre a un fenomen que, si bé genera ingressos a curt termini, pot desestructurar el teixit social i afavorir processos de gentrificació i expulsió silenciosa de la població resident. Els municipis costaners i amb entorns naturals singulars, molt presents a l’Ebre, com per exemple l’Ametlla de Mar, són especialment vulnerables a aquest procés.
Un altre element fonamental en l’anàlisi del mercat de lloguer a la zona és la capacitat adquisitiva de la població. Malgrat l’atractiu paisatgístic i la qualitat de vida que ofereix, les Terres de l’Ebre continuen patint una bretxa econòmica important respecte a altres regions catalanes. Els salaris mitjans són més baixos, l’oferta d’ocupació qualificada és limitada i molts joves es veuen obligats a marxar a altres territoris per desenvolupar els seus projectes vitals. Aquesta realitat fa que l’encariment dels preus del lloguer tingui un impacte encara més gran sobre les economies familiars i alimenti processos de despoblament, especialment en municipis d’interior.
El repte de l’habitatge de lloguer a les Terres de l’Ebre, en definitiva, no és només una qüestió de regulació o inversió. És també una qüestió de model de país i de visió territorial. Si es vol garantir l’arrelament de la població, frenar la despoblació rural i consolidar un desenvolupament sostenible i equilibrat, caldrà que l’habitatge esdevingui una prioritat real i transversal. Això implica coordinar esforços entre administracions, impulsar la col·laboració públic-privada i, sobretot, escoltar les necessitats de la població local, sovint ignorada en les grans estratègies urbanes.
Les Terres de l’Ebre tenen potencial per esdevenir un exemple de com gestionar un territori amb sensibilitat social, respecte ambiental i visió de futur. Però això només serà possible si es garanteix que tothom hi pot viure dignament. I això, inevitablement, passa per un accés just, equilibrat i assegurat a l’habitatge de lloguer.