Segons el diccionari de termes termcat.cat, la Internet de les Coses consisteix en “una xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a Internet que es poden comunicar entre si i també amb humans, i així transmetre i tractar dades amb intervenció humana o sense”.
Potser encara no n’estem prou conscienciats sobre la matèria, però segur que molts han sentit a parlar d’alguns conceptes com: els vehicles intel·ligents, els contenidors intel·ligents, els passos de vianants amb sensors per a invidents o la domòtica de la llar on, per exemple, s’encenen els llums d’una casa automàticament.
Doncs bé, tot això també està estretament relacionat amb el concepte d’Smart City (o ciutat intel·ligent) que, en aquest cas, el diccionari ens el defineix com “aquella ciutat que disposa d’una bona xarxa d’infraestructures de telecomunicacions i sistemes d’informació i que dóna resposta als reptes econòmics, socials, polítics i ambientals del futur tenint en compte el ciutadà com a punt bàsic de referència”.
L’IoT també és possible als petits municipis i als micropobles de la ruralia
És a dir, són totes aquelles ciutats que comencen a enfocar les seves polítiques posant els ciutadans al centre de tot. Però, al final, el concepte “Smart” té un reguitzell de famílies amb les quals una ciutat hi conviu en el seu dia a dia com ho és el cas de l’Smart Mobility, l’Smart Health, l’Smart Water, l’Smart Green o l’Smart Governance, entre d’altres.
I si tot això és possible a una gran ciutat, per què no pot ser-ho als petits municipis o als micropobles de la ruralia? Aquí és on som nosaltres defensant la idea dels pobles intel·ligents mitjançant l’adopció i l’adaptació de la tecnologia de la Internet de les Coses en funció de les necessitats específiques de cada zona.
Hi ha múltiples maneres de dur a terme aquest desplegament pels nuclis poblacionals, ja sigui a través de sensors, unitats de control, sistemes de comunicació que envien les dades al núvol, l’ús d’antenes o la Narrow Band o, fins i tot, enviar dades a satèl·lits en zones on no hi ha cobertura.
Sigui com sigui, les Terres de l’Ebre són l’indret ideal a on poder implementar aquesta tecnologia. En el cas dels ajuntaments, els pot resultar útil per a millorar la gestió de molts serveis municipals com ara l’enllumenat o el consum d’aigua. A més, també poden sensoritzar espais municipals per a gestionar-los millor i, alhora, fer-ho amb l’entorn més proper ja sigui a través de millores d’accessos a espais turístics o bé amb la millora de la gestió forestal actuant amb mesures que ajudin a la prevenció d’incendis. Per no oblidar-nos tampoc de la millora de la mobilitat per a carreteres i camins.
Si volem disposar d’un territori més eficient i capdavanter hem d’apostar per un territori més intel·ligent
I en el cas dels entorns rurals aquesta tecnologia pot ajudar a tenir un control sobre el ramat, tenir accés a les dades meteorològiques en temps real, saber quin és l’índex de contaminació atmosfèrica, tenir un control dels camps i de les collites… En definitiva, ajudant a millorar l’eficiència, la seguretat i el rendiment d’aquests entorns en els quals hi predomina l’agricultura, la ramaderia o la gestió forestal.
Ens trobem en una era de canvi i la tecnologia és l’ingredient principal d’aquest nou esdevenir. Si volem disposar d’un territori més eficient i capdavanter hem d’apostar per un territori més intel·ligent gràcies a eines com la Internet de les Coses. Tenim l’oportunitat de demostrar que aquesta tecnologia pot causar més impacte a casa nostra que no pas en entorns més poblats a on la seva repercussió estaria molt més acotada i limitada al ritme de la mateixa ciutat o capital que, ja de per si, té molta més densitat d’usuaris.