“Qui canta, els seus mals espanta,
Per això jo visc cantant sense parar.”
Són els primers versos d’una samba, agafats directament de la cultura popular, que ens recorden que cantar ens ajuda a allunyar-nos de la tristesa i els problemes. No hi pot haver tristor allí on hi ha cançó.
A les Terres de l’Ebre sempre ho he escoltat així:“Qui canta, lo seu mal aspanta”. És curiós que a Galícia, Portugal i també a la Catalunya central, els mals els canten en plural.
“Quien canta, sus males espanta” diu el Quijote. I és que, fins i tot, el mateix Cervantes ja sabia fa uns quants segles que el cantar ens pot consolar.
I no ens pensem que aquest saber popular sigui només peninsular, perquè el cantar ens fa bé i això ho sap el món sencer. Els cosins italians ens diuen “canta, que se’t passa!”. Doncs de vegades a tots ens falta un imperatiu per tal que arribi el gerundi. Cantant cantant, les penes van passant.
Cantar ens connecta en primer lloc amb nosaltres mateixos: en l’aquí i l’ara
Als Balcans diuen que “el que canta, no pensa en mal”. Aquí algunes iaies ens dirien “fill meu, no et fies d’home que no cante”. Ja que tant aquí com allà les iaies saben que el cantar reconforta i que mentre cantem no pensem malament. Perquè cantar ens connecta en primer lloc amb nosaltres mateixos: en l’aquí i l’ara. Perquè la música, igual que l’estimar, és un art que viu sempre en el present, és a dir, mentre es practica; i aquesta pràctica sempre comença des de dins, amb nosaltres mateixos.
El cantar és una forma d’expressió humana accessible per a tots i ens ha acompanyat des dels inicis de la nostra civilització. Els grecs ens expliquen, a través del mite d’Orfeu, que el cant amansa les feres, ja siguin reals o figurades. Cantar és bo per a l’ànima, ens alegra i ens fa estar bé. Hem de cantar més!
Hem de cantar més: cantem al cotxe, a la cuina, a la dutxa! Cantem mentre passegem, mentre pleguem aulives, mentre fem canalons; cantem a la coral del barri, a l’escola, a la disco, a les festes del poble; cantem amb els fills, amb els néts, amb les amigues; cantem per al pare, per als amics, per al mestre; cantem sense filtres, sense vergonya, sense por. Cantem sobre la taula, cantem sota la pluja, cantem des de dins, cantem cap a fora, cantem contra les injustícies, cantem entre bambolines, cantem fins que s’acabi la nit. Cantem i riem, cantem i ballem, cantem i plorem, cantem i bevem, cantem i estimem. Cantem! Perquè qui canta, lo seu mal aspanta.
foto de perfil: Marija Kanizai