Quan vaig marxar per primera vegada a l’estranger, amb una acadèmia de futbol per treballar als Estats Units, sabia que m’esperava una experiència única. El que no sabia era que aquell primer pas em canviaria completament la manera de veure el món. Atlantic City, Nova Jersey, va ser la meva porta d’entrada al capitalisme en estat pur, un sistema molt diferent de l’europeu i, més concretament, del que coneixem a Espanya, on les polítiques socials tenen un pes important.
Als Estats Units, qui vol alguna cosa l’ha de pagar, i això inclou l’educació, la sanitat i, per descomptat, l’esport. El futbol, un esport accessible i econòmic a casa nostra, allà és un luxe. No perquè sigui inassumible per tothom —moltes famílies s’ho poden permetre, ja que el nivell de vida és més alt— però sí perquè representa una despesa important. Les acadèmies de futbol costen milers de dòlars anuals i una sessió individual amb un entrenador pot arribar fàcilment als 100 dòlars. Això crea una barrera econòmica que deixa fora molts nens amb talent, simplement perquè la seva família no pot pagar-ho.
Aquest model té avantatges i inconvenients. Per una banda, assegura que els entrenadors puguen viure d’aquesta professió, cobrant el que realment val la seva feina. Per l’altra, limita l’accés a qui no té recursos.
Ens queixem de pagar quotes ridículament baixes mentre pretenem que els entrenadors s’hi guanyen la vida
Aquesta realitat em va fer veure un problema que tenim aquí: el futbol base és tan assequible que, sovint, no es valora prou. Ens queixem de pagar quotes ridículament baixes mentre pretenem que els entrenadors s’hi guanyen la vida. Com es pot oferir un bon servei si ni tan sols es cobreixen costos? Si volem que el futbol formatiu millore, potser hem de començar a acceptar que té un preu. Un preu just, clar, però un preu.
Però, per què les quotes són tan baixes aquí? La resposta és senzilla: moltes famílies simplement no poden pagar més. Vivim en un sistema que no permet créixer, que posa traves a l’emprenedoria i que, lluny d’enriquir-nos, ens empobreix cada cop més. Els Estats Units també tenen els seus problemes i no són un model perfecte, però almenys ofereixen oportunitats. Qui vol créixer i treballa dur per aconseguir-ho, té opcions. Aquí, en canvi, massa sovint les barreres són més altes que les aspiracions.
Els Estats Units també tenen els seus problemes, però almenys ofereixen oportunitats a qui vol créixer i treballa dur per aconseguir-ho
Avui he parlat de l’esport, i en concret del futbol base, però estic segur que sigui quin sigui el teu context, et sents identificat amb aquestes dues realitats. Els Estats Units van ser la meva primera parada, i amb aquest article inicio un viatge en què cada mes parlaré d’experiències i realitats que he viscut a diferents països. Perquè viatjar no només t’ensenya nous llocs, sinó que t’ajuda a veure el món amb una mentalitat més oberta i crítica.
Joan Casanova Bertomeu
Preparador físic de futbol professional