James Monroe, president dels Estats Units, va encunyar el 1823 una frase que marcaria la seua doctrina de política exterior: “Amèrica per als americans”.
A partir d’aquesta idea, se m’acudeix: podríem caminar cap a una nova doctrina ebrenca que es resumís en una frase com la de Monroe? “Les Terres de l’Ebre per als ebrencs”.
Deixant de banda l’espoli continuat de recursos naturals i humans del territori i la manca constant d’inversions per part de l’Estat, a la qual sembla que ens hem acostumat, voldria posar de manifest un altre forat econòmic i social que afecta el territori. Aquest té dos vessants. Per una banda, la despesa que els ebrencs ens veiem obligats a fer fora de les Terres de l’Ebre. Com que aquí no disposem de serveis adequats, molts habitants han de sortir del territori per consumir o contractar serveis que no estan disponibles localment. A més de pagar el servei fora, també hem d’assumir el cost del transport, invertir-hi temps i, en alguns casos, cobrir despeses addicionals com la manutenció.
Com que aquí no disposem de serveis adequats, molts habitants han de sortir del territori per consumir o contractar serveis que no estan disponibles localment
Per altra banda, un altre problema greu és que moltes empreses de fora del territori guanyen concursos i licitacions de l’administració ebrenca. Això passa perquè les empreses locals sovint no tenen la mida, la capacitat o els recursos per competir amb les empreses forànies. Encara que tinguem talent, les condicions del mercat no ens són favorables. Això fa que moltes empreses locals queden relegades a projectes menors i no puguen créixer.
És un peix que es mossega la cua: com que hi ha poca demanda i les Terres de l’Ebre estan mal comunicades, els serveis s’ubiquen fora del territori, en llocs amb més clients potencials. Això provoca que molts habitants se’n van a viure fora i que els diners ebrencs es gasten fora de casa nostra. A més, com que les licitacions són obertes a tot l’Estat, les grans empreses externes s’enduen la major part de les licitacions, deixant només les engrunes per a les empreses locals.
En conseqüència, ni rebem prou inversions ni podem retenir els recursos generats aquí. Per això, crec que els mateixos ebrencs hem de prendre consciència de la necessitat de protegir-nos i exigir una discriminació positiva tant a l’Estat espanyol i a la Generalitat com a les nostres administracions locals. Si volem potenciar el sud de Catalunya, cal un compromís ferm per a revertir la situació d’empobriment, despoblació, envelliment i infrafinançament que patim. Una manera de fer-ho és protegint-nos, potenciant el consum intern i aplicant una discriminació positiva a favor de les nostres empreses.
Fa molt temps que tinc la sensació que de fora ens venen a vendre espillets. Així que: L’Ebre per als ebrencs!