Treballar per implementar polítiques de sostenibilitat no és fàcil, no està de moda, no és cool ni té flow, per molt que se’n parli a les notícies. O aquesta és una de les conclusions a què he arribat després des que al 2019 vaig convertir-me en regidora de polítiques ambientals a Amposta.
Però a ningú ens agrada que el nostre barri, la nostra ciutat o el nostre país siguin protagonistes de titulars sobre les pèrdues d’aigua potable, la baixa taxa de recollida selectiva, l’abocament d’aigües residuals sense sanejar o la pèrdua de biodiversitat. I som poques les persones que aplaudim les accions que permeten revertir situacions com aquestes, i encara menys persones les fem visibles.
Mirant les xarxes socials (és cert, no són el centre de les nostres vides, però són un dels principals canals de comunicació de la nostra societat), la majoria d’imatges i vídeos mostren llocs idíl·lics amb paisatges, monuments o edificis. També n’hi ha molts d’espectacles, concerts i esdeveniments esportius. Quasi tots, amb una repercussió molt gran entre els usuaris. Però costa trobar alguna foto de cubells amb brossa ben reciclada, algun vídeo d’instal·lacions fotovoltaiques o algun recull d’imatges de reparació de canonades o construcció de depuradores. I, si la trobes, les interaccions i els m’agrada són mínims.
I jo em pregunto: “No ens interessa viure en una ciutat que consumeixi energia neta?”, “No volem que la nostra brossa es recicli al màxim per contaminar al mínim possible?” “No ens preocupa que s’aboquin al mar les aigües residuals?”. I no em mal interpreteu, estic orgullosíssima de viure en una ciutat on l’educació, l’esport i la cultura són pilars fonamentals per tindre una societat més crítica i més justa. La reflexió d’avui no és sobre què és més important o menys, sinó sobre la visibilitat de la sostenibilitat (costa de dir, ho sé), tan necessària i, a la vegada (crec) tan invisibilitzada.
Tinc clar que des de les administracions i els estaments polítics no hem de dubtar gens a l’hora d’invertir en sostenibilitat. A Amposta vam començar fa 10 anys amb accions i incentius per promoure l’ús de vehicles elèctrics i la instal·lació de plaques fotovoltaiques o l’ús de LED en l’enllumenat públic. I el 2025 serà l’any estrella de les energies renovables. La caldera de biomassa, iniciada el 2024 i amb un pressupost d’1,2 milions d’euros, no només escalfarà les instal·lacions esportives, sinó que a més, ho farà aprofitant recursos naturals com els boscos. La crema de llenya, estelles i pèl·lets per produir energia tèrmica permetrà reduir la petjada de carboni de les ampostines i ampostins i, a la vegada, promoure una millor gestió forestal i conservació de la biodiversitat.
També el sol serà protagonista d’aquest gran salt, amb 6 projectes de plaques fotovoltaiques que en total sumen una inversió de 600.000 €. D’una banda, amb la instal·lació de plaques en 5 edificis municipals farem el canvi a l’ús d’energia neta en el funcionament d’edificis amb un elevat consum energètic com els centres educatius, l’arxiu comarcal o les instal·lacions esportives. D’una altra banda, amb la constitució de la comunitat energètica local Cambra Ebre i la instal·lació de plaques a l’escorxador, permetrem que comerços, restaurants i altres negocis puguin consumir energia neta sense la necessitat de fer cap instal·lació al seu local. Amb tot, reduirem la dependència de combustibles fòssils com el petroli o el gas natural en el dia a dia de la ciutat.
En total, invertirem quasi 2 milions d’euros en els projectes mencionats que, a part del que representen envers la sostenibilitat, generaran estalvis considerables en les factures de llum i gas de la nostra ciutat. Malgrat això, de l’energia renovable se’n parlarà més aviat poc a les converses de cafè o a les sortides de l’escola, i les publicacions a xarxes sobre les plaques i la caldera tindran pocs m’agrada i no es compartiran gaire. Posaria la mà al foc (i no em cremaria).
Si per aconseguir que un tema sigui atractiu i tothom ens hi posem les piles ha de ser un trending topic a xarxes socials, serà qüestió, potser, de fer-nos més selfies al costat d’una placa solar? O de fer més reels mentre crema la llenya de la caldera? Temps al temps.
