Durant el gener de 2025, la construcció del nou hospital de les Terres de l’Ebre ha estat objecte de debat intens, especialment pel que fa a la seva ubicació i la gestió dels terrenys proposats.
Vull pensar que aquestes discussions reflecteixen la complexitat i la importància de consensuar una ubicació òptima per al nou hospital, tenint en compte factors com l’accessibilitat, la seguretat i la cohesió territorial, i no es tracta de picabaralles polítiques.
No obstant això, més enllà de la infraestructura, em centro en l’objectiu principal d’aquest nou equipament: garantir la salut de les persones. La salut és un concepte ampli que va més enllà de l’absència de malaltia. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es defineix com “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. Aquesta definició ens convida a reflexionar sobre diversos aspectes:
Què significa realment estar sa? És suficient no tenir malalties, o hem de considerar també el nostre benestar emocional i social?
Com influeixen els factors socials i ambientals en la nostra salut? Fins a quin punt el nostre entorn i les nostres relacions afecten el nostre benestar general?
En aquest context, és rellevant mencionar el programa 185 de XarxaEbre, titulat “Teràpies alternatives”, emès el 26 de gener de 2025.
(Què no coneixeu que és XarxaEbre? Es tracta d’una plataforma de comunicació radiofònica clau per a les Terres de l’Ebre que “parla del que preocupa al nostre territori, en la gent que se n’ocupa”, i que emet en directe, per diferents emissores públiques, els diumenges de 12 a 13h., i també ho podeu escoltar per diferit a xarxaebre.net i a la plataforma iVoox. Us ho recomano molt! Tenim molta sort al territori que Vicent Pruñonosa i Juan Carlos Fibla hagin estat compromesos en aquest projecte portat a terme en recursos totalment propis i que, per suposat, les persones convidades, hi participin de forma totalment voluntària.)
En aquest episodi, es va dur a terme un debat enriquidor sobre l’ús de teràpies complementàries en l’àmbit de la salut, amb la participació del Dr. Joan Estivill, metge que recomana l’acupuntura i l’homeopatia, i la Dra. Lola Martín, oncòloga que practica una medicina holística. Durant el debat, es van abordar diversos aspectes de les teràpies complementàries, com ara la seva eficàcia, la integració amb la medicina convencional i la percepció que en té la comunitat mèdica i els pacients.
Aquestes pràctiques podrien ser una peça clau en la recerca d’una salut integral. Però, per què moltes persones són reticents a considerar aquestes opcions? És per falta d’informació, prejudicis culturals o una confiança cega en la medicina occidental? És possible que estiguem passant per alt eines valuoses que podrien complementar els tractaments tradicionals i millorar la nostra qualitat de vida.
La medicina ayurvèdica de l’Índia, per exemple, ofereix una visió de la salut que busca l’harmonia entre el cos, la ment i l’esperit. Aquest enfocament holístic podria ser la clau per abordar malalties cròniques o desequilibris que la medicina convencional no aconsegueix resoldre completament.
No es tracta de rebutjar els avenços mèdics moderns, sinó de complementar-los amb pràctiques que han demostrat el seu valor al llarg de segles. Estem disposats a obrir la ment i explorar aquestes alternatives? O preferim mantenir-nos en la zona de confort de les píndoles i les receptes?
La salut pública també hauria de replantejar-se la seva postura. Podria el sistema sanitari beneficiar-se d’integrar aquestes teràpies en els seus protocols? Això requeriria una formació adequada dels professionals de la salut i una regulació que garanteixi la seguretat i l’eficàcia d’aquestes pràctiques.
En última instància, la responsabilitat recau en cadascun de nosaltres. Estem disposats a assumir un paper actiu en la nostra salut, explorant i adoptant pràctiques que promoguin un benestar integral? O continuarem delegant completament aquesta responsabilitat en un sistema que, sovint, tracta els símptomes més que les causes?
La reflexió està servida. La salut és un viatge personal i únic. Potser és hora de considerar totes les rutes disponibles per arribar a la destinació desitjada: una vida plena i equilibrada.
Adoptant una perspectiva més holística de la salut, que integri la medicina convencional amb teràpies complementàries, podríem fomentar una població més conscient i proactiva en la cura del seu benestar. Penso, que aquesta actitud preventiva i integradora no només milloraria la qualitat de vida de la població, sinó que també podria reduir la demanda de serveis hospitalaris. Així, el nou hospital de les Terres de l’Ebre no només es convertiria en un referent d’innovació sanitària, sinó que també veuria disminuïda la pressió assistencial gràcies a una comunitat compromesa amb la seva salut integral. Ànim i molta salut!