La societat actual és una font inesgotable de dades. Cada cop que fem una compra en línia, busquem una ubicació amb Google Maps o publiquem quelcom a les xarxes socials, estem generant un volum d’informació increïble que, en molts casos, resulta difícil de processar.
Per exemple, les dades associades a una foto que pengem a Instagram no es limiten només a la imatge, sinó que inclouen informació com el nombre de ‘likes’, la ubicació des de la qual s’ha compartit, el nostre nom d’usuari, el nombre de seguidors, i molt més. Tot queda registrat i pot ser analitzat, dins dels límits establerts per la normativa de protecció de dades i les condicions d’ús de les aplicacions.
Cada cop que fem una compra en línia, busquem una ubicació amb Google Maps o publiquem quelcom a les xarxes socials, estem generant un volum d’informació increïble que, en molts casos, resulta difícil de processar
Aquestes noves fonts de dades s’afegeixen a les més tradicionals, com els registres administratius (el mercantil, el civil, l’electoral…), que també han passat en gran part a ser digitals gràcies als avenços tecnològics.
En contrast amb la finalitat comercial que hi ha darrere la recollida de dades de les grans empreses tecnològiques com Google o Amazon, les dades que tenen les administracions públiques han de servir per millorar els serveis a la ciutadania i l’eficiència de les polítiques públiques. Però, perquè això passi, cal molta generositat. Les administracions han d’estar disposades a compartir dades entre elles i amb els investigadors que vulguin fer recerca. No és gens fàcil: la por de les administracions i els seus treballadors a ser fiscalitzats o a revelar dades confidencials sovint frena aquests intercanvis. Pel que fa a la seguretat i confidencialitat de les dades, entenc i comparteixo els recels, i per això el que cal és fer més àgil la identificació dels riscos, amb l’objectiu que aquesta tasca no suposi una càrrega de treball gran per als treballadors públics.
Les dades que tenen les administracions públiques han de servir per millorar els serveis a la ciutadania i l’eficiència de les polítiques públiques. Però, perquè això passi, cal molta generositat
Afortunadament, la ciència de dades, que ha avançat molt els últims anys, ofereix eines per facilitar l’intercanvi d’informació de forma segura i confidencial. Una d’aquestes eines són els espais de dades, com l’Espai Europeu de Dades Sanitàries, una iniciativa de la Comissió Europea que s’està desenvolupant per facilitar als metges, investigadors i reguladors, l’accés i l’ús de la informació dels ciutadans de la Unió Europea.
En un àmbit més proper, aquesta setmana el Govern de la Generalitat ha anunciat la creació d’una finestreta única de microdades administratives. Aquesta eina, que serà desenvolupada per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques i l’Institut d’Estadística de Catalunya, simplificarà l’accés a les dades per a investigadors i responsables de diferents administracions per a l’avaluació de polítiques públiques. Benvinguda sigui!
Afortunadament, la ciència de dades, que ha avançat molt els últims anys, ofereix eines per facilitar l’intercanvi d’informació de forma segura i confidencial
Tant de bo aquesta iniciativa es converteixi en una prioritat per al Govern i s’implementi ràpidament. És urgent per moltes raons. D’una banda, pot contribuir a la desburocratització i, per tant, a la modernització de l’Administració. Per una altra banda, és previsible que en un futur no molt llunyà hàgim de tornar a afrontar sequeres, focs, grans inundacions o altres fenòmens inesperats, que requeriran ajuts i intervencions del sector públic per mitigar-ne les conseqüències. La bona gestió de desastres naturals com la DANA a València o altres fenòmens inesperats, dependrà en certa mesura de l’accés a dades de qualitat i en temps real.
He aconseguit arribar al final de l’article sense haver mencionat la intel·ligència artificial (IA), el tema de moda quan parlem de dades. Ho he fet deliberadament, amb l’objectiu de centrar l’atenció en els processos de recollida i accés a les dades. I és que crec que, perquè la IA sigui realment útil, és fonamental alimentar els seus models, com el ChatGPT, amb dades d’altíssima qualitat, que, en molts àmbits, encara no trobem.
Marta Curto Grau
Economista