El desembre de 1885, Gandesa es va veure sacsejada per dos crims que revelarien les profundes desigualtats de poder i justícia del seu temps. Rosa Serres Figueres,esposa de Tomàs Valls i Vaquer, un advocat amb aspiracions polítiques i un dels homes més influents de la comarca, va ser assassinada en un atac brutal que va marcar un abans i un després en la història local.
Gandesa és un dels pobles situats a la Terra Alta que, com molts de la zona en aquells temps, era rural i amb una economia basada principalment en l’agricultura i la ramaderia. La seva població, mal comunicada i amb una renda per càpita baixa, estava dividida entre una minoria poderosa i una majoria treballadora que vivia en condicions precàries.
Entre les persones presents en aquest succés trobem a Tomàs Valls i Vaquer, un advocat amb ambicions polítiques que havia aconseguit el càrrec de diputat provincial. Era un home poderós, amb connexions amb les autoritats locals, incloent-hi el jutge Francisco Aznar Dabó. Segons les referències de l’època, se’l descriu com un cacic i narcisista que es creia per sobre de la llei, capaç d’orquestrar qualsevol moviment dins o fora de la justícia sense temor a les conseqüències. Estava casat amb Rosa Serres Figueres, de quaranta-quatre anys, que a diferència d’ell era una dona apreciada, coneguda i respectada per tots els veïns i veïnes.
Tomàs Valls era un cacic i narcisista que es creia per sobre de la llei, capaç d’orquestrar qualsevol moviment dins o fora de la justícia sense temor a les conseqüències
Mariana Clua i Esteve era, des de feia set anys, la criada del matrimoni i també va ser l’amant de Valls. La seva relació va ser el detonant del cas perquè, tal com diu la sentència, aquest va planejar i organitzar l’assassinat de la seva dona per a després, l’any 1890, casar-se d’amagat amb Mariana.
Amb la investigació duta a terme s’esbrina que Valls va pactar uns diners a Andreu Monreal i Domingo Suñé per acabar la vida de la Serres, sent ells els autors o trobant qui ho fes. De fet, els hi va donar una part del pagament per avançat i la resta els hi va donar un cop feta la feina encomanada. Aquests dos es van veure, com d’altres implicats, arrossegats per la xarxa de manipulacions de Valls.
Així és com el dia 1 de desembre de 1885, després de dinar, Serres va sortir de Gandesa per passejar amb dues amigues, Rosa P. i Consuelo D. Totes tres van anar fins a un hort propietat de Valls, qui acompanyat de Nazario Pérez es va reunir amb elles. Passada una estona, Valls i Pérez van marxar, per tornar a Gandesa per un camí i les tres dones per un altre. Quan elles estaven a l’altura del conegut com a ‘Camí fondo’ van aparèixer al seu davant dos individus (Monreal i Suñé) amb la cara tapada i armats amb pistoles preguntant quina d’elles era la senyora de Valls.
Segons es redacta a la sentència, molt espantades en veure les armes, no van contestar tot i la insistència d’aquells criminals.
Van aparèixer al seu davant dos individus (Monreal i Suñé) amb la cara tapada i armats amb pistoles preguntant quina d’elles era la senyora de Valls
De sobte, d’imprevist i sense pensar-ho, Monreal va disparar la seva pistola contra Serres impactant-li la bala a la cavitat toràcica i fent que es desplomés a terra. Suñé es va apropar al cos i la va colpejar diversos cops amb la culata de la pistola. Les dues amigues, terroritzades, van cridar per demanar ajuda, però els assassins van aconseguir escapar corrents.
Els facultatius que van acudir als llocs dels fets van trobar el cos sense vida de Serres amb una ferida de bala, que va ser la causant de la mort i, deu ferides més causades pels cops de culata de la pistola.
Va disparar la seva pistola contra Serres impactant-li la bala a la cavitat toràcica i fent que es desplomés a terra. Suñé es va apropar al cos i la va colpejar diversos cops amb la culata de la pistola
L’escenari del crim, al camí de Vilalba, es va convertir en un focus d’interès per a la premsa de l’època, que va seguir amb atenció cada detall dels fets. La imatge de Rosa, una dona respectada, assassinada de manera tan brutal, va generar un sentiment de justícia entre els i les habitants de Gandesa, que exigien responsabilitats. La pressió social i mediàtica va ser tal que les autoritats no van poder ignorar les demandes de la població i van començar la investigació inicial que va resultar molt complicada per la influència de Valls, el que va intentar manipular els testimonis i desviar l’atenció dels veritables culpables, segons consta en la premsa de l’època.
Tot i això, malgrat els seus esforços, la pressió popular va augmentar, i les autoritats es van veure obligades a prendre mesures. Els testimonis de les dues amigues de Serres, així com de diversos pagesos que havien presenciat el succés, van ser crucials per a l’obertura del cas que prometia ser un dels més importants de la història judicial de la comarca.
La pressió popular va augmentar, i les autoritats es van veure obligades a prendre mesures
A mesura que la investigació avançava, anaven descobrint connexions entre Valls i els presumptes autors materials del crim, reflectint un entramat de manipulació i corrupció que s’estenia a través de la comarca. La raó és que, realment, Valls havia plantejat el crim per desfer-se de la seva esposa i poder així estar amb Clua. No obstant això, els rumors van començar a córrer i les sospites sobre el seu paper en l’assassinat van començar a créixer. Per això, Valls va fugir del poble.
Els rumors van començar a córrer i les sospites sobre el seu paper en l’assassinat van començar a créixer, per això, Valls va fugir del poble
Passats set o vuit mesos de l’assassinat de Serres, Joan Gallinart i Borrás, metge de la Fatarella de 45 anys, va ser l’encarregat de reconèixer el cadàver de Suñé a l’aparèixer sense vida. La mort va ser ocasionada per un tir de perdigons tot i que no van averiguar la distància d’on va ser disparat per l’estat de descomposició en que es va trobar el cos. L’estat de putrefacció en que estava el cadàver, trobat set o vuit dies després de ser assassinat, a més d’haver estat a la intempèrie, va dificultar saber-ne els detalls. No obstant, el metge estava segur que el tret era d’arma llarga de calibre cinc o sis. A la inspecció del lloc es va trobar una camisa de Suñé on s’apreciaven onze forats de perdigons a la part del pit que segurament li perforessin el pulmó causant-li així la mort.
El 7 d’octubre de 1889 va començar a l’Audiència criminal de Tortosa la vista de la cèlebre causa de Gandesa, sobre els assassinats de Rosa Serres i Figueres de Valls i de Domingo Suñé. Figuraven com acusats Jeroni Monreal, Andrés Monreal, Josep Monreal, Ramón Balsebre i Mariana Clua. També Tomás Valls, home de la víctima, tot iestar absent ja que havia fugit per no ser enxampat.
Segons informava el Diario de Castellón el 19 d’agost de 1889, Suñé va ser assassinat perquè en un moment d’embriaguesa va explicar els fets ocorreguts amb la mort de Serres (en la que ell va participar juntament amb Andrés Monreal, a qui assenyalaven com possible autor material del crim amb la participació de Balsebre i Clua). Davant la temor de ser descobert, Valls va demanar la seva mort.
La sala estava, tots els dies que es va allargar el judici, plena de curiosos. Entre ells periodistes, que buscaven informació sobre el cas que havia captat l’atenció nacional
La sala estava, tots els dies que es va allargar el judici, plena de curiosos. Entre ells periodistes, que buscaven informació sobre el cas que havia captat l’atenció nacional.
El paper de Valls, que ja havia fugit, va ser objecte de discussions constants durant el judici. Els testimonis van començar a acumular evidències que implicaven directament a Valls en el pla criminal malgrat que ell no es trobava present per defensar-se. Les declaracions van ser decisives per a la construcció del cas i les contradiccions entre les versions ofertes pels acusats van facilitar la tasca de la defensa.
Els advocats defensors assenyalaven que els seus clients eren víctimes d’un sistema corrupte, on les veus més poderoses manaven més que la llei
Els advocats defensors van ser Daniel Nivera, Ramón Foguet, Carlos Lago, Florestán Reverter i Antonio Kies assenyalaven que els seus clients eren víctimes d’un sistema corrupte, on les veus més poderoses manaven més que la llei, però, el clima social estava tan en contra dels acusats que la seva defensa es va veure limitada.
Durant el procés judicial, el fiscal de l’Audiència de Tortosa va qualificar els fets durant el judici com constitutius de dos delictes d’assassinat: un cap a la persona de Serres, que es qualificaria com parricidi respecte a Valls si no hagués estat amb Rebel·lia (fugit), i l’altre cap a la persona de Suñé, i sent efectuats els dos amb premeditació coneguda, traïdoria i abús de superioritat. Va assenyalar com a autors de l’assassinat de Serres a Monreal, Ramón Balsebre i Clua, demanant la pena de mort per als dos primers i la reclusió perpetua per a l’última. Pel que fa a l’assassinat de Suñé, va assenyalar com a autors a Jeroni Monreal, Josep Monreal i Ramon Balsebre demanant per als tres la perpetua.
Finament, el veredicte va ser emès el 16 d’octubre de 1889, tal com va publicar el Diario de Castellón, Andreu Monreal va ser declarat autor material del crim i va ser condemnat a mort per garrot. Ramon Balsebre va ser sentenciat a catorze anys de presó, mentre que Jeroni Monreal i el seu fill Josep, van ser condemnats a quinze anys de presó. La condemna a mort d’Andreu Monreal va ser un dels moments més tràgics, i la seva execució va ser un esdeveniment públic que va atraure una gran multitud.
La premsa de l’època va destacar la condemna a mort d’Andreu Monreal com un acte de justícia, però alhora va fer palesa la impunitat de Valls, que havia aconseguit escapar de la justícia, desafiant les autoritats i la societat.
La premsa de l’època va destacar la condemna a mort d’Andreu Monreal com un acte de justícia, però alhora va fer palesa la impunitat de Valls, que havia aconseguit escapar de la justícia
Aquesta sentència es va viure com un reflex del caciquisme que imperava a la Catalunya rural del segle XIX, on els poderosos podien manipular la justícia segons els seus interessos.
L’article de Joan Sardà a La Vanguardia del 16 d’octubre de 1889 va ser una crítica oberta al sistema judicial, subratllant que, malgrat la condemna d’Andreu Monreal, el veritable culpable, Tomàs Valls, continuava lliure, esperant que el temps esborres els seus crims i la seva culpabilitat. La frase “Déu al cel i Valls a la terra” va ressonar en la societat, reflectint la impotència davant un sistema en què els rics i poderosos eren capaços d’escapar-se de les seves accions.
El cas de Rosa Serres i Tomàs Valls va ser més que un simple succés criminal; es va convertir en un fenomen social que va inspirar literatura, articles d’opinió i debat polític
El cas de Rosa Serres i Tomàs Valls va ser més que un simple succés criminal; es va convertir en un fenomen social que va inspirar literatura, articles d’opinió i debat polític. La premsa de l’època va jugar un paper fonamental en la divulgació del cas, reflectint la indignació popular i els anhels de justícia. Van oferir una cobertura extensa i, en molts casos apassionada, destacant les contradiccions i les injustícies del sistema judicial.
Les històries del crim de Gandesa van ser relatades en revistes i llibres, i fins i tot es van representar en obres de teatre que expliquen la temàtica del poder, la corrupció i la impunitat. Així, el nom de Rosa Serres va quedar gravat en la memòria col·lectiva no només com la víctima d’un assassinat brutal, sinó com un símbol de la lluita contra les desigualtats socials.
Tomàs Valls, lluny de ser castigat pel seu paper en el crim, va aconseguir fugir a l’estranger. Les seves connexions amb el poder polític i judicial li van permetre escapar de la justícia
Tomàs Valls, lluny de ser castigat pel seu paper en el crim, va aconseguir fugir a l’estranger. Les seves connexions amb el poder polític i judicial li van permetre escapar de la justícia. La seva vida a l’estranger es va convertir en un misteri, amb rumors que circulaven sobre la seva possible tornada a Gandesa. Alguns diuen que es va disfressar de frare per veure els seus fills, però mai es va confirmar la seva presència. La seva absència va deixar un buit, però també va servir per alimentar les llegendes locals sobre el poder i les conseqüències de la corrupció.
Aquest cas ha estat utilitzat per historiadors i activistes per analitzar i criticar el caciquisme, un fenomen que es va estendre més enllà de la Terra Alta, afectant moltes altres regions de Catalunya i Espanya.
