Cada cop son més els joves de les Terres de l’Ebre que decideixen fer les maletes i marxar, sigui per trobar oportunitats laborals o per obrir-se camí en el terreny acadèmic. El fenomen no és nou, però la seva intensitat ha anat en augment amb el pas dels anys, i la pregunta que ens fem és: cap a on anem com a territori? Què està passant amb el futur de les nostres generacions?
Soc dissenyadora gràfica i treballo al departament de comunicació i màrqueting d’una empresa a Suïssa. Quan vaig marxar, ho vaig fer amb una barreja d’il·lusió i resignació. La meva terreta, que tant estimo, no em va donar l’oportunitat de quedar-me. Vaig buscar feina a Tarragona, Barcelona i més enllà, però la resposta era sempre la mateixa: “No hi ha lloc per a tu.” La història no és única. Conec desenes de joves amb camins semblants: enginyers, metges, artistes, periodistes… Tots van haver de deixar enrere l’Ebre perquè la vida que volien simplement no hi era possible.
El repte de les oportunitats laborals
Les dades ho corroboren: les Terres de l’Ebre continuen patint una manca d’oferta laboral qualificada. Les empreses locals, moltes vegades petites o familiars, no tenen la capacitat d’absorbir els joves titulats que surten de les universitats. Això crea un cercle viciós: els joves marxen, i amb ells se’n van el talent i les idees necessàries per dinamitzar l’economia local.
Les opcions que queden al territori solen estar limitades a sectors com l’agricultura, el turisme o la petita indústria. Tot i ser pilars importants, sovint no responen a les aspiracions dels joves que volen desenvolupar carreres en sectors com la tecnologia, el disseny, la investigació o les arts. És lícit voler més. I és també lícit preguntar-nos què podem fer per revertir aquesta situació.
L’educació com a clau del futur
Les Terres de l’Ebre tenen un actiu important: el Campus Universitari de les Terres de l’Ebre, vinculat a la URV. Tot i això, és necessari potenciar-lo encara més, diversificar l’oferta educativa i garantir que els estudis que s’hi ofereixen responguin a les necessitats reals d’un mercat globalitzat. Estudis relacionats amb la sostenibilitat, les tecnologies digitals o l’emprenedoria podrien convertir-se en motors de canvi.
Però l’educació va més enllà de la universitat. Es necessiten programes formatius que connectin directament els joves amb les empreses locals i internacionals. Pràctiques, beques i programes d’intercanvi poden ser la porta d’entrada a experiències que, en comptes de fomentar la fugida, incentivin el retorn del talent.
El paper de les institucions i la societat
També és responsabilitat de les administracions i la societat civil treballar conjuntament per generar condicions atractives per al talent jove. Això implica inversions en infraestructures, suport a l’emprenedoria, incentius fiscals per a empreses innovadores i espais per a la creació de xarxes professionals.
Necessitem un canvi de mentalitat. L’Ebre no pot ser vist només com un lloc de pas o com el racó tranquil on tornar quan et jubiles. Ha de convertir-se en un lloc ple d’oportunitats, on els joves no només vulguin quedar-se, sinó on trobin motius per fer-ho.
Cap a on anem?
El futur de les Terres de l’Ebre depèn, en gran mesura, de la capacitat de retenir i atreure talent. Els joves som el motor del canvi, però necessitem suport. Jo vaig haver de marxar, com molts altres, i potser tornar no és una opció. Però això no vol dir que no pugui contribuir amb idees, coneixement i xarxes. Això no vol dir que hagi deixat d’estimar la meva terreta.
El repte és immens, però també ho és la capacitat de les Terres de l’Ebre de reinventar-se. Només cal creure-hi i posar fil a l’agulla. Potser, d’aquesta manera, aconseguirem que els joves no hagin de buscar a fora allò que l’Ebre podria oferir-los.