La situació que es viu al consell d’administració de l’empresa mixta d’aigües de Tortosa comença a tenir un punt d’esperpèntica. El passat dia 4 de desembre el pressupost per a l’any vinent es va haver de deixar damunt de la taula perquè no es va aconseguir la majoria absoluta necessària per a la seva aprovació. Hi van votar a favor només els tres representants de l’equip de govern (Jordi Jordan, Sonia Rupérez i Mar Lleixà). La consellera de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, ho va fer en contra i la de la CUP va participar de manera telemàtica (segons han precisat des del partit aquest matí) però sense dret a vot, per una qüestió que mereix capítol a banda. En tot cas, els vots d’abstenció dels cinc consellers representants de la part privada (Aigües de València) ja haurien d’haver fet pensar que calia negociar fora de micros perquè alguna cosa anava malament.
I el que era una sensació s’ha convertit aquest dimarts en certesa perquè cap dels cinc consellers de la part privada ni tan sols ha fet acte de presència a la segona reunió del consell d’administració. A la reunió convocada de bon matí només han acudit Jordan, Rupérez i Roigé. Lleixà no ha aparegut ni tampoc l’anticapitalista Selene Alberich. I en aquest punt cal desenvolupar el parèntesi anunciat. Amb la renúncia de Sergi Arnau com a regidor cupaire, calia nomenar un substitut. El seu relleu només podia ser Alberich, perquè per formar part del consell d’administració d’una empresa mixta cal tenir la condició de regidor. El problema, però, és que des de la CUP encara no s’ha nomenat Alberich, una proposta que ha de passar per plenari de l’ajuntament per ser ratificada. Per la qual cosa, no disposen a hores d’ara cap veu dins del consell d’administració.
És enmig de tot aquest escenari, propi de la sèrie incunable britànica Sí, ministre, quan el secretari de l’empresa mixta (procedent de la part privada) ha hagut de fer-se notar per segon cop. Si a la reunió del 5 de desembre ja va advertir que els pressupostos s’havien d’aprovar per majoria absoluta (un fet que va impedir l’abstenció dels consellers d’Aigües de València), aquest dimarts ha hagut de fer ús de flema britànica per fer notar ni tan sols es podia iniciar la reunió perquè no hi havia quòrum.
A ningú se li escapa que el principal grup de l’oposició ha aprofitat per obrir l’aixeta dels adjectius. Roigé ha considerat el cúmul de reunions que han fet aigua com «surrealista». “No hi ha hagut quòrum perquè els consellers no han vingut, no ha vingut ni la senyora Lleixà, cosa que em sembla una falta de respecte per a la resta de consellers. Només demostra la incapacitat del senyor Jordan que no controla absolutament res, que els va absolutament gran i que són incapaços de gestionar aquest ajuntament”, ha manifestat l’exalcaldessa.
Fins aquí la discrepància política. Però també s’hauria d’estar atent a les de gestió entre la part pública i privada de l’empresa d’aigües. Perquè l’abstenció dels consellers d’Aigües de València i la seva absència avui poden donar a entendre diferències de fons davant el pressupost elaborat. I en aquest punt només es pot especular amb les condicions de treball proposades per la part pública (jornada de 35 hores per als seus treballadors a l’empresa), així com dificultats per assumir el ritme d’inversions estimat a Tortosa per l’any vinent després que la DANA hagi polveritzat el subministrament d’aigua a desenes de pobles valencians.
