Un cop avaluades en l’anterior article d’aquesta sèrie les diferents habilitats comunicatives dels residents a les Terres de l’Ebre, és el moment de valorar la dinàmica sociolingüística dels usos de la llengua catalana entre la població. D’entrada convé recordar que, pel que fa als coneixements acreditats, planava una conclusió aparentment contradictòria: mentre que les capacitats d’entendre i parlar la llengua catalana mostraven una vigoria destacada en relació amb la resta de territoris de Catalunya, en canvi, el domini de les habilitats lectoescriptores situava les Terres de l’Ebre en els darrers llocs de la prelació territorial. Dit això, vull advertir que la mirada que tot seguit projectaré sobre els usos només tindrà en compte els usos orals interpersonals, aquells que, d’altra banda, defineixen el paisatge lingüístic de la quotidianitat.
Gràfic 1. Llengua habitual a les Terres de l’Ebre. 2003-2018
I tal com era de preveure, les dades que ens forneix l’EULP 2018 ens presenten un territori on l’ús de la llengua catalana és aclaparadorament majoritari. Mentre que el percentatge d’ús habitual del castellà és d’un exigu 11,6%, el 72,2% del català és de llarg el més elevat de la constel·lació territorial catalana. La xifra exhibida fins i tot supera els percentatges de la població que té el català com a llengua inicial (67,7%) o llengua d’identificació (67,4%). Aquesta dada ens permet constatar que en situacions de majoria demolingüística les llengües van més enllà de l’endogrup i ocupen més espai públic que l’atribuïble al pes del grup originari. Sense dubte, es tracta d’una dada a tindre en compte a l’hora d’explicar la davallada de l’ús del català en d’altres escenaris territorials on els catalanoparlants són minoritaris.
Les dades ens presenten un territori on l’ús de la llengua catalana és aclaparadorament majoritari. Mentre que el percentatge d’ús habitual del castellà és d’un exigu 11,6%, el 72,2% del català és de llarg el més elevat de la constel·lació territorial catalana
D’altra banda, si comparem la xifra apuntada d’ús habitual del català (72,2%) amb les de la resta de territoris, ens adonarem que es tracta d’una àrea singular. Les zones que li van al darrera -les Comarques Centrals (61,2%) i l’Alt Pirineu (59,7%)- ho fan a una distància considerable. Si tenim en compte que la mitjana catalana a 2018 era d’un 36,1%, les Terres de l’Ebre emergeixen com el territori català on la llengua senyoreja més vistosament.
Si tenim en compte que la mitjana catalana a 2018 era d’un 36,1%, les Terres de l’Ebre emergeixen com el territori català on la llengua senyoreja més vistosament
Val a dir, però, que quan projectem una mirada diacrònica, l’evolució de la variable llengua habitual enterboleix les consideracions acabades d’esbossar. Efectivament, tal com visualitza el gràfic 1, l’ús habitual de la llengua catalana a les Terres de l’Ebre ha caigut 12,7 punts el que portem de segle xxi: ha passat d’un 84,9% al 2003 al 72,2% del 2018. Els usos del castellà -això sí força minoritaris- han crescut 2,4 punts; a la vora dels 7,2 punts de creixement dels usos d’altres llengües. Tot i la presència clarament majoritària de la llengua, aquesta davallada sostinguda experimentada per l’ús del català provablement és a la base de la percepció recurrent en la ciutadania ebrenca d’una situació que es considera preocupant.
L’ús habitual de la llengua catalana a les Terres de l’Ebre ha caigut 12,7 punts el que portem de segle xxi: ha passat d’un 84,9% al 2003 al 72,2% del 2018
Gràfic 2. En el conjunt d’un dia qualsevol, percentatges d’ús de cada llengua
El gràfic 2 reflecteix els usos de la llengua catalana a les Terres de l’Ebre durant un dia qualsevol. S’hi observa que una de cada deu persones (89,6%) l’empra diàriament. Quasi tres de cada quatre persones ho fan d’una manera intensa (72,1% molt i força). Paral·lelament, un 76,2% declara que utilitza poc o mai la llengua castellana. A la vista d’aquests resultats es podria dir que les persones que declaren saber parlar el català (88,5%), en fan un ús efectiu i majoritàriament intens (sense oblidar que un 8,7% i un 8,8% l’empren poc o mitjanament).
Una de cada deu persones (89,6%) empra diàriament la llengua catalana. Quasi tres de cada quatre persones ho fan d’una manera intensa (72,1% ‘molt’ i ‘força’). Paral·lelament, un 76,2% declara que utilitza ‘poc’ o ‘mai’ la llengua castellana
Fins ara m’he referit als usos amitjanats de la població en el conjunt d’àmbits on la llengua té presència. Els àmbits d’ús, com és sabut, presenten situacions específiques que matisen els usos globals. Així, s’aprecien espais on la llengua se sent més còmoda i d’altres on té més dificultats. El català mostra clarament la seua preeminència en l’administració local i autonòmica. Fins i tot en l’administració de l’Estat, espai on s’obtenen les xifres més deficitàries, supera lleugerament l’ús del castellà (52%). En altres àmbits de consum i serveis, també hi trobem diferències ressenyables. És el cas, per exemple, de la major presència del català en les botigues tradicionals (72%) que en els grans establiments comercials (63,8%). Tot plegat ens porta a obtenir una mirada més ben fonamentada sobre la presència (o l’absència) del català en el seu ecosistema comunicatiu propi.
A les Terres de l’Ebre el català mostra la millor situació d’ús interpersonal de Catalunya. ‘Millor’, però, no vol dir ‘immillorable’
Acabo: a les Terres de l’Ebre el català mostra la millor situació d’ús interpersonal de Catalunya. Millor, però, no vol dir immillorable. Com hem vist, la presència de la llengua té encara un recorregut a fer important. Un recorregut que, de manera peremptòria, ha de subvertir la tendència històrica decreixent que he apuntat. Les actituds i, sobretot, els comportaments de l’administració i la ciutadania marcaran la pauta. És important, doncs, prendre consciència de la dinàmica sociolingüística descrita i obrar en conseqüència, individualment i col·lectivament.