Els molins privats catalans d’oli han hagut de mobilitzar advocats i tècnics per desactivar l’ordre d’ajuda a les cooperatives del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat que suposava «una competència deslleial en tota regla» contra els seus interessos, segons reconeix un dels empresaris ebrencs del sector consultats per ebredigital.cat. El punt de la discòrdia era una de les tres línies de subvencions genèriques atorgades, anomenada ‘Quota’, per la qual l’executiu concedia subvencions condicionades durant tres anys de fins a 65.000 euros als productors individuals que portessin les seves collites (no exclusivament d’oli) als molins de les cooperatives. Com a contrapartida, el pagès havia de signar un contracte de permanència de deu anys de durada. Quedaven fora dels ajuts els pagesos que simplement passessin d’una cooperativa a una altra. Les altres dues línies de subvencions del departament bonificaven les fusions i programes d’inversions.
«És clar que hem perdut clients d’ençà que es va conèixer aquesta ordre», reconeix un altre dels empresaris consultats. «Per això ens vam haver de queixar». L’eina per iniciar converses amb l’administració va ser l’Associació Catalana d’Almasserers, que agrupa 50 molins privats d’arreu de Catalunya i que compta amb presència ebrenca a la seva junta. La pressió els va fer obrir les portes del departament, per poder accedir a direccions generals i el mateix conseller, Òscar Ordeig. «I la veritat és que ens vam entendre aviat. Des del departament es va entendre que l’ordre anava en contra de l’esperit de la Llei de Cooperatives, que segons ens van explicar se la van trobar damunt de la taula heretada de l’anterior govern. El conseller la va signar, però pel que fa a la quota va entendre que era impracticable. Entre altres coses, a més de les nostres queixes, per l’allau de sol·licituds que s’hi van presentar i la incapacitat d’atendre-les per la manca de pressupost que tenia assignat», explicava un dels empresaris presents a les negociacions.
La solució que se’ls hi va traslladar als responsables del sector era la de deixar acabar enguany els ajuts que es poguessin finançar atenen a tots els requisits que obliga la llei i modificar aquest apartat d’ajuts de cara a l’any vinent. «Al final la nostra intervenció va fer veure al govern que s’havia equivocat i, de fet, ens van demanar disculpes. Aquest ha estat el vessant positiu. El negatiu és que haurem d’estar amatents de cara a l’any vinent perquè no es torni a repetir i es compleixi el que ens van prometre», afirmava una de les fonts consultades, que afegia un altre punt al debat: «No sé què passarà amb els productors que han apostat per anar a les cooperatives i vegin que es queden sense ajut i amb un contracte de permanència per a deu anys».
Les almàsseres oscil·len en una facturació d’entre el milió d’euros i els 20 milions, depenent del seu volum. Enguany, la collita a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona s’estima en només un 15% d’una campanya normal, l’aplicació d’aquesta ordre d’ajuts hauria estat poc menys que mortal per als molins privats del territori.
