Els estudis d’enginyeria ho anomenen ‘Tablestacas’ (sense traducció directa al català). Són tauletes que s’enfonsen a terra com les estaques, i s’estan implementant a diferents llocs del món, com els Estats Units d’Amèrica, l’Uruguai o Mèxic, en construccions marines d’alt impacte. Se les considera “una solució rendible i versàtil” perquè ofereix diferents mètodes d’instal·lació, i són més beneficioses que els mètodes tradicionals. Les de vinil són de les més ben valorades, segons descriu al seu web corporatiu un proveïdor internacional, ESC Grup: “Les seves propietats anticorrosió les converteixen en una opció ideal per a murs de contenció, mampares i dics, ja que ofereix una durabilitat superior i requisits mínims de manteniment”.
Al delta de l’Ebre, pensant en com evitar els habituals trencaments de l’istme del Trabucador a cada temporal de Llevant (l’últim ahir mateix: https://ebredigital.cat/2024/10/28/laiguat-complica-la-situacio-del-trabucador-obliga-a-treballadors-dinfosa-a-sortir-amb-barca-videos/), ja s’hi està treballant. Un poques setmanes un estudi d’enginyeria de Tarragona començarà a estudiar quin tipus de “tablestacas” es pot construir per evitar que “els canalots” (per allí on es trenca la terra, unint el mar obert amb la badia dels Alfacs), facin de les seves dos o tres cops cada any.
L’estudi l’ha encarregat la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’enginyeria que s’ha contractat té un termini de sis mesos per determinar com fer el que seria una “prova pilot”. Primer es vol provar en un tram de mig quilòmetre com hauria de ser la nova “estructura semirígida”, per llavors valorar els costos de com s’hauria d’implementar al llarg del prop de sis quilòmetres en què l’istme del Trabucador té poc més de cent cinquanta metre entre el mar obert i les aigües manses de la badia.
“Aquesta idea va sorgir després del temporal Glòria a instàncies de la direcció general d’EURECAT”, explica Carles Ibañez, el director de la Línia de Canvi Climàtic amb seu al polígon de Tosses d’Amposta. Quatre anys després d’aquell temporal que visualitzar més que mai la fragilitat del delta, ha obtingut el vist i plau dels principals actors: l’excap provincial de Costes Toni Espanya, i també l’exdelegat del Govern sortint, tots dos membres de l’Estratègia Delta (taula compartida entre l’Estat i la Generalitat), així com el parc natural i l’empresa INFOSA, entre d’altres, “el tenen consensuat”. Ara s’està a l’espera de que el ratifiquen els nous governants, però l’enginyeria no s’atura.
Segons explica Ibáñez, a més a més de determinar els materials de la nova barrera subterrània, caldrà veure quin sistema d’enganxament de taules es farà servir: “cal que sigue una estructura semirígida, i que es pugue moure”, perquè el Trabucador es desplaça. La nova barrera subterrània ha de ser desmuntable i subjectable per mòduls, i que la part superior “no sobresurti significativament a la superfície”, per on han de circular vehicles i camions de les Salines de la Trinitat.
“És una idea innovadora que ha estat possible gràcies a un coneixement científic molt detallat de com funciona l’istme”, afegeix el director d’EURECAT AMPOSTA. Des del seu punt de vista, “moltes vegades ens trobem amb solucions que es proposen sense abans entendre bé com funcionen les coses”, circumstància que explicaria molts errors comesos en el passat (tot el que s’ha fet en superfície ha acabat desapareixent per la força del mar). Ara, però, almenys conceptualment, “aquest projecte sí podria ser la solució definitiva”. Pròxima estació, l’enginyeria
