La figura de Joan Moreira, autor del llibre ‘Del Folklore Tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa’ (1934) es troba des de fa pocs mesos en el punt de mira de l’opinió pública arran de la difusió del treball del periodista Gustau Moreno sobre el seu paper durant la Guerra Civil: la proximitat amb persones importants del règim franquista com Joaquim Bau, o les declaracions que se li atribueixen contra Sebastià Campos Terré, director del diari El Pueblo, afusellat pels colpistes el 1939.
Just fa una setmana, l’Aula de Músiques de la Terra i Lo Planter, els dos centres que impartim formació en música d’arrel a la capital del Baix Ebre, vam organitzar conjuntament unes jornades pràctiques i teòriques sobre el folklore de les Terres de l’Ebre. Uns i altres hem begut durant dècades de les fonts documentals recollides per Moreira: jota, fandango, bolero, cap de ball, punxonet, cançons d’enramada, la Font del Moro, les danses del garrofer, lo Potaque, lo Banc del si no fos, romanços de cec, aubades, cants de batre, de llaurar i de segar…
“Es pot qüestionar la figura de Moreira des d’un punt de vista polític i de memòria democràtica, i alhora valorar el seu llegat musical i etnogràfic?”
Enmig d’aquestes dues realitats, el mateix Gustau Moreno, autor de les investigacions documentals sobre Campos Terré, ha plantejat aquests dies una pregunta que, en la meua opinió, ens convida a un debat necessari, obert i profund: “Es pot qüestionar la figura de Moreira des d’un punt de vista polític i de memòria democràtica, i alhora valorar el seu llegat musical i etnogràfic?”.
La pregunta significa un repte que ens condueix i obliga a l’anàlisi, a la reflexió, a la superació de prejudicis històrics i a la convivència entre comprensions. Assumeixo, per tant, la responsabilitat d’aportar el meu punt de vista, tot convidant també a tothom a encetar una llarga conversa sobre el significat i valor del recull patrimonial de Joan Moreira, al mateix temps que continuar aprofundint en l’estudi dels fets succeïts en la Guerra Civil i la postguerra.
El gruix de l’obra, els costums, les cançons, els refranys, les anècdotes i els personatges recollits i publicats per Moreira l’any 1934, representen un material imprescindible per a la interpretació de la cultura rural d’un territori què, en certa manera, havia estat deixat de banda per les missions del Cançoner Popular de Catalunya, les quals no solien arribar amb freqüència ni a les Terres de l’Ebre ni al Priorat per considerar poc autòctons els nostres elements; allò que fa 100 anys es titllava com a ‘moro’ i que en l’actualitat ha recuperat un valor excepcional.
Així mateix, el material recopilat per Moreira no sembla haver patit tants filtres socials, per allò del qui paga o encarrega mana, com succeïa en altres reculls contemporanis o posteriors. Això s’explica amb la transcripció de versos com “Si els pagesos comprenguéssem quan val lo nostre treball, potser molts que no fan res no es menjarien lo tall”.
El folklore és l’expressió de la cultura d’un poble i el folklorisme és l’estudi o interès per aquest. Està clar, per tant, que a través del folklorisme es pot construir, definir o donar identitat a un territori o un país. Joan Moreira (1878-1951) i Joan Amades (1890-1959) eren contemporanis, van arribar a intercanviar correspondència i coneixien molt bé el significat dels seus treballs. Un i l’altre són reconeguts com a autors essencials en la recuperació dels elements i valors de la cultura rural a Catalunya.
El passat de Joan Moreira entre el 1936 i els anys de la postguerra és ara motiu de reflexió fins al punt que en determinats entorns socials i polítics s’ha posat en qüestió que la ciutat de Tortosa pugui tenir un equipament cultural o un carrer amb el seu nom. Si, tal i com sembla, el col·loqui està servit, aquest hauria de ser tan profitós com importants són els temps sobre els quals ha de tractar, o els fets i elements a analitzar.
El 2018 la Biblioteca Marcel·lí Domingo va dedicar unes jornades a Joan Moreira en les quals 21 ponents van parlar sobre la seua figura i obra. Segurament moltes d’aquestes persones poden contribuir al debat amb el seu pensament o documentació
L’any 2018 la Biblioteca Marcel·lí Domingo va organitzar unes jornades sobre patrimoni literari ebrenc dedicades a Joan Moreira en les quals 21 ponents van parlar en relació a la seua figura i la seua obra. Segurament moltes d’aquestes persones poden contribuir en un potencial nou col·loqui amb el seu pensament o documentació.
En qualsevol cas, si Moreira ha de ser objecte de revisió, fem que aquesta sigui un debat just i enriquidor, sense esdevenir un judici sumaríssim com aquells que van destruir la vida de tantes persones, víctimes d’una guerra que, com totes les guerres, fou un terrible crim contra la humanitat.
Arturo Gaya. Periodista i músic
2 comentaris
Molt be Arturo, crec que es oportuna la teva proposta de parlar de Morerira. De tota manera hi ha gent que ja l’ha condemnat. Es vol escriure la història del franquisme i el postfranquisme i ho fan molts que no han viscut com era la societat tortosina els anys cinquanta i seixanta amb les seves contradiccions. Sembla que vulguem tornar a la societat dels bons i els dolents com es va fer durant els mesos revolucionàris de 1936-38 i els anys de la repressió de 1939-1970. En tots dos casos va morir molta gent, la majoria innocents. Una pena.
Ens conviden a parlar de Moreira
Per Arturo Gaya Iglesias 12 de novembre de 2024.
Sigo con mucho interés la mayoría de todo lo que se escribe diariamente sobre mi ciudad, en especial cuando el autor o cronista de cualquier trabajo periodístico viene con la rúbrica de Gustau MORENO.
He podido analizar a conciencia el resultado de sus publicaciones en las que procura aportar para la comprobación de los hechos relacionados en sus trabajos, los documentos gráficos, escritos o versiones verbales, como herramientas posibles para el mejor raciocinio del lector que intencionadamente proporcionan una singular ayuda en el proceso de conformar su propia opinión sobre lo que se pueda aludir.
Gustau MORENO, entiendo que no entra en sus intenciones subliminales o dicho de otra manera, escribir valiéndose de una posible “lectura entrelineas” con la finalidad de otras intenciones, pienso que tampoco pretenda ejercer como un “influencer” al uso, todo lo contrario, le presumo de poseer un comportamiento habitualmente muy profesional en el desempeño de su trabajo en el complicado y difícil “periodismo de investigación”, va desgranando pieza a pieza el conjunto de la totalidad de lo “encontrado”, pone a disposición del lector la información relevante, dejando a criterio de los que le seguimos, nos formemos y adoptemos con libertad nuestras propias opiniones, evita entrar en la valoración personal de los resultados que investiga.
En el caso del “lleidatá de la Terra Ferma” Joan MOREIRA RAMOS, vemos perfectamente y queda demostrado con documentos y manuscritos originales, el resultado del trabajo de la investigación periodística.
Se nos presentan hechos y situaciones dramáticas en tiempos de una autentica vorágine de enfrentamientos y venganzas que se producían en las décadas de los 30 y 40 del pasado siglo.
Teniendo en cuenta otras opiniones como la del señor GAYA IGLESIAS, transcribo uno de sus párrafos publicados:
“En qualsevol cas, si Moreira ha de ser objecte de revisió, fem que aquesta sigui un debat just i enriquidor, sense esdevenir un judici sumaríssim com aquells que van destruir la vida de tantes persones, víctimes d’una guerra que, com totes les guerres, fou un terrible crim contra la humanitat”.
Los “juicios sumarísimos” y los “juicios de los tribunales populares”, fueron pasajes que no se deben esconder por razones obvias, como tampoco creo que sea de recibo ni justificación el hecho recordarlos o nombrarlos ahora que estamos acabando el primer cuarto del siglo XXI.
También viene a cuento dejar constancia que no es necesario construir paralelismos de otras casuísticas con otros nombres y apellidos a los que les toco soportar y sufrir el resultado de los veredictos de los organismos mencionados anteriormente.
Buenamente y con serenidad, podemos analizar toda la documentación oportunamente publicada sobre MOREIRA ejercitando un debate en alusión a la petición del señor GAYA, “justo y enriquecedor”.
Jorge Miguel PORRES SANCHEZ