Quan volem parlar d’una corrent filosòfica, cultural o artística d’avantguarda, l’acabem en “isme”, tot i sabent que és temporal i passatgera. Donem per fet que només ens interessa subratllar, d’aquestes corrents, que poden ser populars. Per això les acabem en “isme”.
Si et pregunten avui, al 2024, una paraula acabada en “isme”, quina diries?
Probablement la més pronunciada en aquests moments. FEMINISME.
Aquesta mateixa pregunta a principis del segle XX, la contestaríem amb COMUNISME, als anys 60 diríem CAPITALISME, si estiguéssim en ambients literaris, SURREALISME, MODERNISME.
Com podeu veure, gairebé totes passades de moda, ja que els “ismes” són MODES, que ens semblen imprescindibles quan les estem vivint.
Ara tot és Feminisme, i tots/tes/tis (com veieu m’adapto bé a les modes), hem de pensar (bé, pensar no), hem d’actuar com ens diguin, aquells que viuen de i s’enriqueixen amb les modes.
Qui cosifica les dones no pot fer-se abanderat de la nostra defensa, no ens pot dir què hem de pensar, què dir, com vestir, com caminar, com tractar i educar els nostres fills.
El feminisme, actualment, és una forma d’adquirir poder i diners, és a dir, ens converteix en mercaderies peribles, a l’espera de la venda següent.
Crec que cadascun/a/e, pot pensar el que vulgui, amb un sol límit, la llibertat i la dignitat dels que ens envolten.
Penseu, per un moment, que ens diguin que els nostres fills són violadors per ser homes, que el nostre pare és un assassí per ser home, i que el nostre nét no serveix a la societat perquè és home. Per descomptat, que no parlem dels nostres marits, els únics que heu triat vosaltres, que són tot això alhora.
Amb això ens diuen que som idiotes, que som incapaços de prendre decisions encertades.
Creiem que el feminisme és aconseguir la igualtat amb els homes, potser fos això al principi, però un cop assolida la meta legal de la igualtat, no podem passar-nos de rosca
Encara sort que hi ha gent, que ens diu com pensar, com vestir, com calçar, com menjar, i sempre ens corregeixen, ja que a tot aquell/a/e que no segueixin amb les seves idees són uns Fatxes, Nazis i d’Extrema Dreta. Però, per bé i per mal, ens estan demostrant que ells mateixos estan tan enfangats que la societat a poc a poc comença a adonar-se de qui i com ens han adoctrinat.
Creiem que el feminisme és aconseguir la igualtat amb els homes, potser fos això al principi, però un cop assolida la meta legal de la igualtat, no podem passar-nos de rosca.
Creieu que una societat sense homes serà perfecta? Aquesta societat seria tan dolenta com una societat sense dones, és a dir, no seria societat.
Per cert, no sabia jo que pertanyia a un club on totes pensàvem igual, i que havíem triat representants i els havíem donat permís per parlar per totes.
Jo almenys no he donat permís a ningú per parlar per mi, ni tan sols al meu marit.
Cal denigrar tota la història per donar lloc a quatre ximples (perdó quatre llestes), que viuen d’això?
Jo, des de molt jove he pensat que tenia alguna cosa a dir en aquesta societat, per això estava en política. No vaig obligar mai a ningú a pensar com jo, i tinc amics/gues de totes les ideologies, de tots els estrats socials i de totes les regions (gairebé totes) d’Espanya.
Això, segons aquesta moda “isme” actual, em converteix en una opressora masclista, ja que no anteposo el pseudofeminisme actual, a les meves creences religioses, culturals i polítiques.
A dia d’avui dono gràcies de tenir una filla i no un fill.
Amb tota aquesta verborrea, no vull convèncer ningú de gairebé res, només que em deixin pensar, actuar i viure com em doni la gana.
I visca la llibertat d’expressió…
