Una tarda d’aquestes com qualsevol altra de tornada cap a casa escoltava la ràdio (com sempre) i comentaven l’estat del coneixement cultural de la societat actual. No era cap conversa en profunditat, ni anàlisi per part de cap grup “d’experts”, simplement una conversa vinguda entre el conductor del programa i un dels seus col·laboradors, i realment, vaig sentir-me dins d’ella.
De sempre hi ha hagut gent que no ha tingut cap coneixement, però aquestes mancances es guardaven amb vergonya davant dels altres.
Podem veure com es presumeix de la ignorància o de no haver llegit mai un llibre
Això ha canviat, de fa un grapat d’anys podem veure com es presumeix de la ignorància o de no haver llegit mai un llibre, de no tenir cap idea de coses elementals que els que vàrem estudiar EGB encara avui recordem.
El pitjor de tot és que aquesta societat ha tingut accés a l’educació pública de qualitat, uns serveis culturals públics que han facilitat l’accés al coneixement, i el més important, una xarxa digital mundial sense filtres que ha transformat la capacitat de conèixer i la capacitat d’adquirir cultura trencant la barrera de sempre de classe social.
Cada dia són més i cada dia, qui realment mana al món, es preocupa de que aquests models “triomfin” i les noves generacions s’emmirallin en ells i vulguin arribar al més aviat possible a assolir la seva ignorància, oblidant fins i tot què passa quan fem enrere una hora al rellotge, tenim o no una hora més aquell dia?
Tota la programació d’èxit que apareix pels diferents canals de consum majoritari és superficial, frívol, elemental, bàsic per a que no es gasti una sola neurona en entendre i tenint com a trofeus d’èxit el delicte, la incultura, la llei del mínim esforç,…
Aquesta és socialment la nova classe dominant, encara que sempre serà la classe dominada, precisament per la seva incultura i l’alienament que els fa no pensar en res i no tenir la capacitat de qüestionar cadascuna de les noves voltes que se li dona al sense fi de les desigualtats per part dels de sempre.
El que més por fa als poders és la cultura, i ara, sembla que han pogut donar-li la volta a tot allò que es va assolir amb un gran efecte invers, fer veure que quan més ignorant millor.
Aspirem a una mica més de profunditat, segur que ens anirà millor
La gran feina de tants Manolo Vital que han hagut arreu sembla que no ha servit per a seguir impulsant una societat més justa per la que tanta gent va lluitar des de posicions no tan privilegiades com les que tenim avui en dia.
Com deia un gran, aspirem a una mica més de profunditat, segur que ens anirà millor.
