Estimada Abril,
La vida és un camí de canvis. Quan naixem, ben just fem tres pams i en dos anys ja medim el doble. Aprenem a parlar, a escriure, a somiar, a estimar… i, al llarg de tot el camí, els canvis no deixen mai d’acompanyar-nos i sorprendre’ns. Un dia et lleves i tens una dent. Un altre dia te’n creix una altra, i una altra, fins que t’ocupen tota la boca. Llavors passen els anys i un dia et cau aquella primera dent, i després una altra, i al final et quedes sense les dents de llet, com tu ara. T’has fet gran, més alta, parles pels colzes i fas coses increïbles con ballar, cantar, multiplicar i dividir, llegir i escriure… Canvis i més canvis, que fan que aquella nena de la primera dent només sigui un record, la mateixa persona, però diferent i amb tot un món per fer i recórrer. Sí, vivim en un món canviant on no deixen de passar coses noves, però n’hi ha una que no canviarà mai, una única cosa que es mantindrà immutable al llarg del temps: l’amor del teu pare i la teva mare. Creixeràs, i se t’obriran nous móns. Un dia marxaràs de casa i faràs la teva vida, però sempre que hi tornes t’estaran esperant la teva mare i el teu pare disposats a abraçar-te i donar-te tot l’amor del món, perquè tu, per a ells, sempre seràs l’Abril que agafaven en braços, de bebè. Per això abraça’t a la vida, Abril, i aprèn a rebre els canvis amb estima. I si n’hi ha algun que no t’agrada o et fa mal, no t’oblides que casa sempre t’estarà esperant l’amor de la teva família.
Amb molt d’amor,
El ratolí Pérez
