Quatre ebrencs expliquen com els ha canviat la vida a causa del tall de via

El tall de vies que comença avui i s’allargarà fins a finals de març de l’any vinent posa a prova la resistència dels usuaris de Rodalies, que ja tenien la confiança amb el servei molt tocada després de patir les inesgotables incidències diàries del servei quan encara no s’havia de fer front al circ de tres pistes que suposarà ara el trànsit ferroviari. En essència, durant tota aquesta eternitat el viatge entre Tortosa i Barcelona utilitzant la mecànica de transbord amb autobús durarà tres hores i mitja. La solució de l’Avant podria ser interpretada com un pedaç, tot i que al final del túnel es detecta una espurna de llum perquè aquest tren almenys ha vingut per a quedar-se. Però això seria avançar-se molts capítols en la trama, que aquest dimarts encara està en la seva gènesi.

Des de l’Ebredigital hem parlat amb quatre ebrencs que s’han de desplaçar a Barcelona tant esporàdicament com de manera habitual per conèixer com els han canviat les rutines i quin pla de contingència han hagut d’elaborar per continuar amb la seva vida amb els menys danys col·laterals possibles. El Jordi Arrufat confia en l’alternativa de l’Avant; la Marta Tomàs s’ha vist obligada a llogar un pis a Tarragona, on treballa, perquè a més i per motius mèdics ha de desplaçar-se a Barcelona un dia a la setmana; el Josep Sabaté té molts dubtes sobre la capacitat dels serveis d’autobusos de línia regular de la Hife per absorbir tota la demanda futura i el Daniel Gil s’ha vist obligat precisament a optar pel transport en carretera després de ser un habitual dels abonaments trimestrals de Rodalies. Tots ells formen part de la Diàspora Ebrenca, un grup que està sotmès més que mai a viure el que significa. És a dir, literalment, “el moviment, migració o dispersió d’un poble lluny del seu establiment o territori ancestral”.

Vídeo del periodista de Canal TE, Dani Camacho, en el qual explica com ha anat el primer viatge del tren Avant amb sortida de Tortosa.

Jordi Arrufat lamenta que els abonaments per a l’Avant no són tots els que poden tenir a la resta de Catalunya 

El Jordi Arrufat té 45 anys i treballa al Departament d’Acció Exterior de la Generalitat com a gestor de projectes internacionals. “Jo visc a Tortosa i em desplaço dos o tres dies a la setmana a Barcelona. Fins ara combinava els Regionals amb la Hife”. El combo s’explica perquè “sortir amb el primer rodalies del dia era una garantia de puntualitat i, a més, al tren hi ha taula que em permetia treballar. De tornada, però, no me’n refiava gens i optava per agafar l’autobús de la Hife”.

Davant del nou escenari, i preveient que el sistema intermodal implantat a l’estació de Sant Vicenç de Calders esdevindrà “un caos, m’he comprat l’abonament de l’Avant que per 90 euros et garanteix 10 viatges en 20 dies”. Si bé considera que recuperar el servei del tren ràpid “és una gran oportunitat per a les Terres de l’Ebre”, lamenta que els abonaments existents al territori no són els mateixos que hi ha a la resta del país: 50 viatges en 30 dies per a les línies Lleida-Sants i Figueres-Sants i 10 viatges en 45 dies. “Renfe diu que hi treballa, però a dia d’avui encara no es poden disposar dels abonaments més flexibles per a la gent que es desplaça a la capital catalana de manera més esporàdica. En tot cas, no preveu que la línia regular de la Hife tingui punts de saturació perquè “els usuaris del territori no som tants com per a provocar un col·lapse del servei més enllà de casos puntuals, com el del divendres a la tarda amb el retorn dels universitaris”.

La Marta Subirats s’ha hagut de llogar un pis a Tarragona perquè l’Avant no s’ajusta als seus horaris

La Marta Subirats, de 37 anys, treballa com a professora a l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona i dilluns vivia una nova decepció amb el servei de Rodalies, “amb retards considerables. Els abonaments recurrents servien de poc, a més a més, perquè portem un acumulat d’incidència rera incidència insuportable. En previsió d’això, i per garantir-me tant descans com puntualitat, m’he llogat un pis a Tarragona, on els preus estan disparats. El problema amb l’Avant és que només n’hi ha un al dia, i els seus horaris no s’adapten amb els meus. En primer lloc, perquè arribaria una mica tard a les classes, i el que no puc fer és repercutir els meus problemes amb els alumnes. I d’altra banda perquè, per motius mèdics, he de desplaçar-me un dia a la setmana a Barcelona. L’inconvenient amb l’Avant és que la coordinació entre l’estació del Camp de Tarragona i Tarragona ciutat no és la millor possible, amb pocs autobusos que garanteixin una bona connexió. No és pràctic”.

La Marta no és optimista sobre el funcionament alternatiu, agafat amb pinces, elaborat des de Renfe per sortir del pas. I és que l’historial acumulat invita al drama. “Els usuaris entendríem un tall de vies si el sistema hagués funcionat fins ara. Però tal com ha anat tot, costarà recuperar la confiança”.

El Josep Sabaté denuncia que el preu del quilòmetre de l’Avant entre Tortosa i Sants amb l’abonament és un 40% més car que en el cas de Figueres-Vilafant o Lleida

El Josep Sabaté té 40 anys i és gestor energètic a la Universitat Politècnica de Catalunya. “La meva és una sensació agredolça. Es recupera el tren Avant però, alhora, té molt pocs horaris i no té els mateixos abonaments que a la resta del país”.  En aquest sentit, denuncia que el preu del quilòmetre entre Tortosa i Sants amb l’abonament és un 40% més car que en el cas de Figueres-Vilafant o Lleida (consulteu taula al final de l’article). Ell és dels que creuen que “coincidint amb un moment de caos ferroviari, preveiem un caos en el servei regular d’autobusos. Aquest divendres passat ja anaven tots plens, el que obligarà a reservar bitllets amb antelació”.

La seva nova rutina per un parèntesi operatiu que preveu que s’allargarà més del previst (“podem estar més de mig any vivint una situació caòtica”) contempla ara “pujar a Barcelona el dimarts al matí amb l’Avant i baixar dijous. Això em permet disposar de més temps per gestionar amb la família el dilluns perquè abans pujava a Barcelona dilluns al vespre al vespre i baixava amb autobús. L’Avant garanteix qualitat de servei i certesa en els teus horaris vitals”, reconeix.

Ara bé, el seu posicionament és el d’estar a l’expectativa de com funciona tot durant la primera setmana. I ja de pas, aprofita per reclamar d’ajuntaments, consells comarcals i a l’actual delegat del govern que “facin un seguiment” de l’eficàcia del servei. “Aquesta hauria de ser la prioritat política del territori. Hem d’impedir que es produeixi un greuge comparatiu amb altres territoris. Portem dos anys insistint en l’Avant i al final arriba enmig d’unes condicions caòtiques. Com a persona que defesa transport públic, no veig que la situació millori en termes generals. Per un sector de població professional igual sí, però per persones grans serà difícil adaptar-se a les noves rutines com pot ser, per exemple, la necessitat d’avançar la compra dels bitllets per internet”.

Daniel Gil ha decidit passar-se a l’Hife i agafar el metro per garantir-se arribar a temps a la feina a Barcelona 

El Daniel Gil  té 45 anys i és bibliotecari al Seminari de Barcelona i enguany té un punt de respir perquè li han garantit . Ell és també un dels que han hagut “de canviar de rutina totalment. Fa vuit anys que em desplaço a Barcelona i em despertava a les cinc per agafar el regional que em deixava a Passeig de Gràcia, a quatre passes d’on treballo. I et diré una cosa, l’abonament trimestral de la R-16 que tenia em sortia tirat de preu al final perquè en els últims tres o quatre anys no parava de reclamar per culpa dels retards gairebé diaris. El normal seria que no ho hagués de demanar mai, i tot fos eficient. Però la realitat era que només del tren de matí, en comparació el 2016, ja perdia 20 minuts. Ara m’hauré de passar a l’Hife i, un cop arribat a Barcelona, agafar el metro des del carrer Numància. Tot plegat 153 euros pel transport en autobús més 30 euros de la T-Usual per al metro al mes. És clar que és molt millor que agafar una habitació a Barcelona per 500 euros. És un preu inassumible i la meva dinàmica familiar no em permet quedar-me tota la setmana. Tenim tres filles, i si bé una ja viu sola i les altres dues son menors i la meva dona treballa, amb la qual cosa ja tenim un equilibri precari”.

L’elecció pel servei de la Hife és perquè “l’horari de l’Avant no m’encaixa. M’arriba a Sants quan jo hauria d’estar a la feina a passeig de Gràcia. Caldria fer reajustament per arribar a les vuit tocades a Sants. I després podríem distribuir-nos per Barcelona, que costa en temps pràcticament mitja hora més”. I en aquest punt el Daniel admet que juga a un esport de risc davant la sensació que la Hife “no té prou autobusos i conductors, a la qual cosa cal afegir que entren a Diagonal i com a molt arriben fins a carrer Numància. De fet, tenim pendent una reunió des de la Plataforma Trens Dignes amb el delegat del govern a les Terres de l’Ebre perquè almenys dues o tres freqüències arribin fins al centre”.

Daniel expressa també un desig. Perquè de tot se n’ha d’extreure alguna conclusió. “Espero que aquest tall sigui una oportunitat per veure que al territori tenim moltes mancances en mobilitat i que la Generalitat i les autoritats competents es posin les piles. Necessitem una discriminació positiva per garantir la mobilitat i les connexions tant en Vinaròs o Benicarló com amb Ulldecona. Que el tall, almenys, sigui una oportunitat de millorar”.

Rosa German ironitza: “Per una mica més ja anem amb l’AVE”

Al recull de casuístiques afegim també l’expressada aquest matí a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) per Rosa German, que aquest dimarts a la matinada viatjava a Barcelona amb una acompanyant i una nena petita. Han optat per agafar l’Avant per evitar el tràngol de canviar de tren a bus i novament pujar al tren, amb els consegüents problemes que suposen escalons i andanes. Han pagat 135 euros les tres, anada i tornada. “Per una mica més ja anem amb l’AVE”, ha ironitzat. “No tenim la culpa nosaltres que facin obres a la via. Si vas al metge, amb l’altre -l’R16-, no hi pots anar perquè et passen… Però ara ja està fet”, ha resumit, amb certa resignació.