Les xarxes socials arrebossen de reflexions, cursos i tips sobre les relacions. Cada dia sorgeixen nous anglicismes (ghosting, love bombing, gaslighting, orbiting…) per a definir conductes i actituds afectives “poc responsables” que ens ajuden a entendre i, de passo, normalitzar tota la catarbada de red flags que onegen entorn als vincles… i és que ens trobem a l’any 2024 anhelant relacions dels 90.
Penso que ens hem perdut entre tanta estratègia i se’ns oblida vincular-nos. Només hi ha una manera d’agrair-li a la vida que ens hagi creuat al camí: aprofitar l’oportunitat. Que l’elecció sigue mútua i les ganes dels dos. Perquè quan realment coneixes a algú especial, per qui sents alguna cosa i amb qui vols traspassar la barrera del “casi algo”… no dubtes.
Saps que tens una ocasió especial de cara a porta, d’aquelles que passen poquíssimes vegades a la vida i, si no la cagues, serà un golasso per tota l’esquadra al minut 90. I en este context, l’última cosa que et ve de gust és passar la pilota a un altre jugador o entretenir-te amb els followers de la grada. Ara bé, si tens ganes de fer un rondo i et costa decidir perquè no ho veus clar, demana el canvi i seu al banquillo perquè tot lo que no sigue un SÍ CLAR és un no.
Si no flueix, la vida no t’està demanant que t’esforces més sinó que et valores més. No pots negociar amb la ment allò que vas pactar amb el cor. Però tot i així ho intentes.
Moltes vegades, triem el que no amb l’esperança que el temps l’acabe convertint en un sí. No sabem ni com però hem après a caminar de puntetes sobre el nostre cor. Però ell, al fons, sempre ho sap. Potser a vegades es confondrà amb les històries que el cap li explica, però al final confia que ell sempre reconeix la veritat. I per a la veritat no hi ha meitats. Lo cap és la brúixola però el nord pertany al cor quan te dius la veritat.
Per a crear relacions sanes necessitem tindre converses incòmodes, primer en natros mateixos i després amb qui tenim davant, que ens portaran veritats (in)còmodes. Com les que estos dies anem menjant i fregint. Estem en ple portal entre eclipsis, la temporada dels miracles. La setmana passada va ser l’eclipsi parcial de lluna a Piscis i la setmana que ve, lo dia 2 d’octubre, hi haurà eclipsi de sol a Libra. Les setmanes entre eclipsis, dies entre el no res on s’està movent tot a fons, podem estar vivint situacions que s’acceleren, se desmunten i donen inici a altres. No existeix un tancament sense una obertura, ni un canvi sense un moviment.
Mood Omega de Rosalia total. Quina casualitat, no, que l’estrena de la cançó fos ahir durant el piromusical de la Mercè? La lletra simbolitza el final de res. És lo contrast d’alfa. De fet, un dels versos més repetits del Nou Testament a la Bíblia fa referència a esta lletra: “Jo sóc l’alfa i l’omega, el primer i l’últim, el principi i la fi”. Wow! M’encanta.
Molt en lo mood Libra, també. Ja hem travessat l’equinocci, és a dir, lo moment que hi ha igualtat de llum entre el dia i la nit, i és el principi d’este signe, lo (meu) signe de l’equilibri, el yin i el yang, el respecte dels oposats complementaris, de l’harmonia tant en l’estètica com en les vincles…
Libra, regit per Venus, és l’espill del zodíac: té un màster amb estil i domina l’art d’encantar i vincular-se profundament (no només a nivell romàntic), i ajuda a qualsevol connexió, ja sigue amb amics, partners o parella, a veure’s reflectit i aprendre sobre si mateix.
No és casualitat tampoc que el símbol que el represente sigue la balança. El seu repte és trobar l’equilibri, i no em refereixo a un equilibri superficial. La veritable harmonia ens arriba quan ens atrevim a ser fidels a natros mateixos, sense necessitat d’agradar a tothom. El veritable plaer està en disfrutar de la relació sense perdre el nostre propi centre.
Tal i com li va dir el savi Ketut a Liz a Come, reza, ama, una de les meues pel·lis preferides, d’aquelles que et centren quan et sents una mica eclipsada: “Moltes vegades, perdre l’equilibri per amor és part de viure una vida equilibrada.”
Tere Llambrich
Jurista astrolover