El traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya farà realitat la recuperació del mític Carrilet de la Cava, convertit en un modern servei de tramvies que uniran Tortosa amb Amposta i els principals nuclis urbans del Delta de l’Ebre. El govern català podria aprovar durant el 2025 un estudi de viabilitat promogut per 4 entitats civils en el que es projecta una xarxa ferroviària que posarà solució als problemes de comunicació a les comarques del baix Ebre i Montsià d’ençà de la desaparició del carrilet (1967) i del traçat Mianes, Freginals i Santa Bàrbara (1996).
El primer tram de la línia podria entrar en funcionament abans del 2030 i unirà les ciutats de Tortosa i Amposta en un temps estimat de 14 minuts, la qual cosa significaria un impuls importantíssim a l’activitat econòmica, comercial i sociocultural entre ambdues poblacions que en conjunt apleguen gairebé 55.000 habitants. 20 trens diaris en cada sentit, reduint-se la freqüència a 14 combois en dies festius. A partir d’Amposta, la xarxa es bifurcaria en dues línies, una fins a la Cava – Sant Jaume d’Enveja i l’altra fins a la Ràpita i Alcanar. També es contempla en una segona fase del projecte recuperar el tram entre Tortosa i Ulldecona passant per Freginals i Santa Bàrbara.
El primer tram de la línia podria entrar en funcionament abans del 2030 i unirà les ciutats de Tortosa i Amposta en un temps estimat de 14 minuts
Es calcula que uns 2 milions de passatgers podrien ser usuaris d’aquest servei anualment i en dies feiners hi podria haver prop de 12.000 viatgers que farien servir el ferrocarril per desplaçar-se.
Si avui fos el 28 de desembre, això podria ser una de les tradicionals innocentades que es difonen des dels mitjans de comunicació, però com que encara estem al setembre he d’advertir-vos que això que estic escrivint no és real sinó que està basat en allò que hauria de ser, si des de la política i la societat civil es treballés de manera conjunta, ordenada i fonamentada per la millora dels nostres serveis públics. Ara és el moment de plantejar-ho i no deixar perdre un de tants trens -mai més ben dit- que hem deixat passar en els darrers 50 anys a les Terres de l’Ebre.
Altres territoris catalans ja han anunciat la viabilitat i possible recuperació de projectes similars com el de Girona – Banyoles – Olot, impulsat per una plataforma ciutadana que treballa per un nou model de mobilitat sostenible, segura i saludable a les comarques gironines, amb l’impuls del ferrocarril a la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès. També Mataró estudia recuperar el seu tramvia com a transport públic a través d’un estudi de viabilitat encarregat per l’Ajuntament. Si els llegendaris i ‘Tren d’Olot’ i ‘Tramvia de Mataró’ poden tornar a circular per la via, per què no ho ha de fer el nostre ‘Carrilet’, precisament en una època en la qual els transports ferroviaris semblen ser la solució del futur?
Es calcula que uns 2 milions de passatgers podrien ser usuaris d’aquest servei anualment i en dies feiners hi podria haver prop de 12.000 viatgers que farien servir el ferrocarril per desplaçar-se
A les Terres de l’Ebre tenim una plataforma que ha defensat de manera continuada i efectiva els nostres ‘trens dignes’. Tenim una associació que, sense gaire soroll, ha treballat per la rehabilitació del material del Carrilet de la Cava. Finalment, tenim un Museu del Ferrocarril de Móra d’Ebre que està donant passes importantíssimes per la recuperació de les comunicacions ferroviàries. Què tal seria un apropament entre totes les parts, abonat per una aposta decidida per part de la nostra classe política?
I perdoneu per la innocentada.
Arturo Gaya. Periodista i músic.